Marc Pons

Corrupció i crims en el món financer

La caixa negra és la primera novel·la de Marc Pons, un exempleat de banca que crítica de forma àcida, àgil i amb tocs d’humor la lluita pel poder en una caixa d’estalvis de Lleida

Tex Rafa Marrasé | Fotos Pierre Grubius

DSC_9933Hi ha molt d’autobiogràfic en l’òpera prima de Marc Pons. La caixa negra (Pagès editors) és una novel·la negra que desvetlla, a través de les vicissituds d’un perdedor, Martí Morella alies Neeskens, la part més oculta del món de les finances on tot s’hi val per aconseguir el poder, fins i tot l’assassinat. Pons, lleidatà de naixement però tarragoní d’adopció, va treballar durant 27 anys en el sector de la banca i coneix perfectament allò que la novel·la descriu a través d’una entitat que realment va existir fa algunes dècades, La Pia Lleidatana, tot i que l’obra està ambientada l’any 2010. Es tracta d’un llibre molt ben escrit, àgil, trepidant, que retrata molt bé algunes ciutats que l’escriptor coneix perfectament, com la seva Lleida natal, Andorra La Vella o Perpinyà. Els baixos fons d’aquesta última són especialment interessants. «Sóc fill de pagesos i els meus pares van decidir que havia de treballar en una caixa. Com jo era molt obedient, els vaig fer cas. Però va ser una decisió errònia. No vaig ser mai feliç treballant en aquell món en què tot són aparences i on quan algú perd la seva posició cau en desgràcia, com el protagonista de la novel·la».

Pons presenta una sèrie de personatges on les seves misèries queden al descobert, gent sense ideals, escrúpols i, sovint, sense esperances

És difícil no sentir simpatia pel protagonista, Martí Morella, un home que ho ha perdut tot —fins i tot l’estima de la seva família— menys l’instint de supervivència, el sarcasme i les ganes de tenir sexe. A través de Neeskens —tots els treballadors de La Pia tenen un sobrenom—, Pons presenta una sèrie de personatges on les seves misèries queden al descobert, gent sense ideals, escrúpols i, sovint, sense esperances. «Amb La caixa negra utilitzo un gènere de ficció per mostrar un món real», diu Pons, que assegura que encara manté amics en aquest sector que s’han llegit la novel·la i l’han felicitat per tot allò que mostra. «El protagonista es troba enmig d’una trama de delinqüència organitzada per a la creació de blanqueig de diners tot utilitzant l’entitat financera per a saquejar la mateixa caixa».

DSC_9938Els diàlegs són molt enginyosos, amb tocs d’humor que provoquen que el lector dibuixi un somriure al seu rostre mentre llegeix i, fins i, tot arrenca alguna rialla. En el fons, llegint La caixa negra et pot venir a la ment figures literàries com el detectiu Philip Marlowe, és a dir, personatges cínics en una societat corrupta. El protagonista de la novel·la de Marc Pons no és un detectiu, però anirà transformant el seu rol dins una història que s’enreda cada vegada més a mesura que els cadàvers van apareixent dins la trama.