Embriogyn

«En un futur la gent tindrà relacions sexuals a casa per gaudir però anirà a un centre especialitzat per tenir un fill sa»

Entrevista a Imma Saumell i a Pere Feliu, directora del laboratori i director mèdic d’Embriogyn

Text Rafa Marrasé | Fotos Pierre Grubius

DSC_9816

Com va néixer Embriogyn? Pere Feliu: Neix de la devoció a la reproducció assistida. Els dos som de Tarragona i fa anys treballàvem a Barcelona en centres diferents. Aleshores vam pensar que podria ser molt bona idea muntar un centre a la nostra ciutat. Quan ho vam fer, fa deu anys, érem només tres persones i ara en som més de vint. Ha estat un èxit. Imma Saumell: Aleshores no hi havia cap centre de reproducció assistida a Tarragona i, per tant, hi havia una necessitat real. Crèiem que era bo oferir un servei així aquí perquè les persones que ho necessitessin no haguessin de marxar a Barcelona.

Embriogyn està acreditat per la Generalitat de Catalunya. IS: Sí, això no vol dir que depenem del CatSalut, sinó que garanteix la qualitat del servei, amb les titulacions i homologacions corresponents. PF: La nostra voluntat era oferir la mateixa qualitat que s’ofereix a Barcelona. De fet, nosaltres encara oferim més, com el tracte humà.

Això vol dir que a Barcelona, sigui per volum de pacients o per qualsevol altre motiu, no hi ha aquesta humanitat que vostès esgrimeixen? IS: Vol dir que el factor humà és un dels valors del nostre equip. Tractem els pacients com voldríem que ens tractessin a nosaltres. Per a Embriogyn això és molt important.

Vostès ofereixen, fins i tot, suport psicològic. IS: Avui en dia és un factor que gairebé tots els centres ofereixen. Abans no era tan habitual. De totes maneres, cal tractar totes les etapes del procés amb molta delicadesa i empatia i, en certa manera, a banda del professional de la psicologia que tenim, nosaltres també exercim una mica de psicòlegs en aquest aspecte. Busquem que tots els moments siguin els més dolços possibles.

«L’edat mitjana de les dones que arriben a Embriogyn ha augmentat en cinc anys des que vam obrir el centre»

Fins a quin punt l’aspecte psicològic pot influir a l’hora de voler tenir fills i no poder? PF: És molt important. Hi ha un tema tècnic, científic, però després hi ha la part emocional, és clar. La frustració de la parella en veure que no pot tenir un fill agreuja encara més el problema. I també la incertesa en el sentit de no saber si el tractament que s’estan fent donarà resultats o no. És aquí on entra també la nostra part més humana, explicant bé tots els processos i que la parella vegi que tu estàs amb ells, que no són uns números sinó que estàs molt implicat.

Quin és el perfil de pacients que arriben a Embriogyn? PF: És difícil donar una resposta única però podem dir que es tracten de dones d’uns 36 anys.

L’edat de la dona és més important que la de l’home en aquest àmbit? PF: Sí, l’edat femenina marca més el pronòstic que no pas la masculina. IS: Vam estar revisant les nostres dades i vam comprovar com l’edat mitjana de les dones que arriben a Embriogyn ha augmentat en cinc anys des que vam obrir el centre, una tendència que s’evidencia arreu, però.

Les dones, pel que es veu, cada vegada decideixen tenir fills més tard i, per tant, això dificulta que es quedin embarassades. Quines solucions hi ha mèdicament perquè puguin ser mares sense tants problemes? IS: Tècnicament hi ha una solució que funciona molt bé que és congelar òvuls quan són més joves. És a dir, si els congeles quan tens 30 anys i decideixes ser mare als 38, utilitzem aquell òvul de 30 per a fer-ho.

«Si focalitzes el problema en un dels dos, et carregues la parella i t’ho carregues tot»

Tenen casos de dones que arriben passats els 40 per tenir fills? PF: Sí, i algunes pacients demanen vitrificar òvuls (congelar) amb 42 anys per a més endavant.

En aquest cas, podria tenir problemes per quedar-se embarassada igualment? IS: Nosaltres som molt honestos i si algú ve amb 42 anys per fer això, se li ha de dir que segurament té pocs òvuls i amb una qualitat molt baixa, un fet que suposa que no hi ha una garantia de gestació pels pròxims anys. L’edat ideal per a congelar els òvuls seria entre els 30 i 35 anys. I abans també, el que passa és que som conscients que una noia amb 25 anys potser ni es planteja ser mare i, per tant, ni pensa en aquesta opció. PF: Hi ha un altre avantatge en la congelació. Si algú congela els òvuls en la franja d’edat que ha esmentat l’Imma i després es queda embarassada de forma natural pot, a més, donar aquells òvuls congelats perquè són de gran qualitat.

Es donen molts òvuls? PF: A Catalunya, el 55% dels processos que fem els professionals són arran de la donació d’òvuls. Es busca una donant i una receptora que tinguin característiques físiques semblants, es fa servir el semen de la parella i es posa un embrió a la receptora. Els resultats són excel·lents.

«Pensem tenir un fill en una època determinada de la nostra vida i quan no arriba aleshores tot són preocupacions i maldecaps»

Però això no provoca que hi hagi moltes bessonades? PF: Nosaltres insistim que s’ha de transferir un òvul i no pas dos. Si en transfereixes dos, hi ha un 70% d’èxit però també un 39% de bessonada i això és massa. La parella sovint, però, vol assegurar el tret i clar, sí que hi ha més possibilitats que es quedi embarassada amb dos òvuls, però el més convenient és que es faci amb un. IS: La gestació d’un òvul és més segura, mèdicament parlant, que en dos i això és el realment important, la seguretat de la mare i del futur nadó. La medicina ha de ser preventiva, millor una gestació d’un òvul que de dos.

Quan arriba una parella, segurament ells no saben de qui és el problema… PF: Nosaltres sí que ho sabem: dels dos. Si focalitzes el problema en un dels dos, et carregues la parella i t’ho carregues tot. IS: Això, al cap i a la fi, és un equip. Potser el noi té semen de poca qualitat, però en un altre òvul que no fos el de la seva parella tal vegada aconseguiries un embaràs. O potser no. Ho has de tractar globalment, sense culpabilitzar.

La pressió pot ensorrar-ho tot, aleshores. PF: Hi ha dones que em comenten que quan es fan el test d’ovulació li diuen al seu marit i jo els hi responc que no li han de dir perquè si aquell dia ell no pot, ja tenen un problema. Tot ha de ser el més natural possible. L’aspecte emocional de l’home és molt sensible, tant com el de la dona.

A banda de l’edat, hi ha altres motius que ajuden a explicar la baixada de la natalitat? PF: Es parla també de la qualitat del semen però clar, si un home que té poca qualitat al seu semen vol fertilitzar un òvul d’una dona que passa els 40 anys, serà difícil però si ho fes a una dona de 25, seria més senzill. Molts dels homes que tenen problemes seminals importants si haguessin fertilitzat dones joves, mai ho haurien sabut. IS: També hem de ser conscients que l’espècie humana és subfèrtil. Per exemple, si una dona vol quedar-se embarassada en el període més fèrtil només té un 12% de possibilitats d’aconseguir-ho, i això molta gent no ho sap.

Tenim uns bons patrons sexuals per tenir fills? PF: Moltes vegades li donem la culpa a l’estrès però això, per si sol, no explica, en el sentit mèdic, que pugui afectar l’esperma. Per exemple, si quan arribes a casa dius avui no perquè estic cansat, demà tampoc i així cada dia, l’estrès és el culpable però perquè no tens relacions, no per ell mateix. Per què hi ha tants embarassos a l’estiu? Perquè estem més relaxats. IS: Vivim en una societat on ho tenim tot planificat i això no pot ser. Pensem tenir un fill en una època determinada de la nostra vida i quan no arriba aleshores tot són preocupacions i maldecaps.

Tarragona té un índex inferior que la resta de Catalunya o l’Estat? IS: S’ha parlat algunes vegades que la petroquímica pot afectar el semen però, realment, això no s’ha demostrat científicament de cap manera. Els nivells són comparables a altres zones.

Com dèieu, vosaltres cuideu molt la part personal de tot el procés, la part humana dels pacients. Heu activat un parell d’iniciatives en aquest sentit els últims mesos, no? IS: Sí, hem fet una exposició de fotografies que es pot veure aquí, al nostre centre, sota el títol És possible. Són parelles que han passat per processos de fertilitat in vitro. Les imatges, que tenen una frase cadascuna, ajuden a les noves parelles que vénen a creure que, efectivament, és possible aconseguir-ho. PF: Les fotos humanitzen encara més el centre. Fa un temps, coincidint amb el desè aniversari d’Embriogyn, també vam reunir les parelles que han pogut tenir fills després de sotmetre’s als nostres tractaments i va ser un acte molt bonic perquè aquells pacients s’apropaven i t’explicaven la seva història.

DSC_9811Fa uns anys, moltes parelles que se sotmetien a tractaments de fertilitat no ho explicaven obertament, potser per vergonya. Això continua sent així? IS: Hi ha de tot. Hi ha parelles que no tenen cap problema en explicar-ho. Fins i tot, una vegada, no fa massa, em vaig trobar una pacient nostra que ja ha tingut una nena i li va dir que jo era la responsable que estigués al món. La nena, clar, em va preguntar: ‘I com ho vas fer?’ Imagina’t la situació [diu rient]. PF: En donació d’òvuls encara hi ha recança a explicar-ho. Però és respectable, evidentment.

S’ha incrementat el nombre de parelles que demanen aquests tractaments? PF: Sí i això anirà a més perquè les parelles busquen nens sans, en el sentit que no desenvolupin una malaltia greu, i amb la informació genètica que tenim això és possible. Això és tendència a Estats Units.

La llei a Espanya ho permet? IS: Sí. Es pot fer un estudi dels embrions d’acord ambl risc genètic que pugui tenir. La llei especifica que siguin malalties d’aparició tardana i que no tinguin tractament. PF: Per exemple, la celiaquia seria una d’aquestes malalties? No, perquè menges sense gluten i ja està. Estem parlant de casos de malalties greus. En un futur la gent tindrà relacions a casa per gaudir però anirà a un centre especialitzat per tenir un fill sa.

Com? PF: Si l’home i la dona tenen un gen que pot provocar una malaltia recessiva, de quatre fills, un tindrà la malaltia, dos seran portadors i l’altre serà sa. Si s’evités el naixement d’aquest 25%, l’estalvi en els tractaments de les malalties que desenvoluparien permetrien pagar estudis genètics a totes les parelles d’Espanya. Ara, si les parelles volen fer-se l’estudi, s’ho han de pagar elles.

La sanitat pública no es planteja això? IS: La sanitat pública va molt endarrerida pel que fa a recursos en reproducció assistida. La fertilitat no és prioritària per a ells.

És car un tractament de fertilitat? PF: Hi ha molt desconeixement de què costa i tothom es pensa que és més del que realment val. Jo estic en contra que certs grups mèdics s’anunciïn destacant el preu, no ho trobo correcte. Allò que importa és la qualitat del servei. IS: Els preus pràcticament no han pujat en deu anys i, tot i així, som més barats que a Barcelona. Podem dir que els preus oscil·len entre els 600 i els 4.000 euros en funció del tractament. La pregunta és: tenir un fill és car? No si ho compares amb tot allò que t’aportarà.

DSC_9819