Barri Fortuny, cròniques d’okupació

Ocupar o viure sota un pont

Quan viure és un luxe i ‘okupar’ és un dret. Aquest és un dels lemes reivindicatius de l’ocupació, un moviment social que sembla anar en augment, almenys en certes zones de la ciutat. En aquestes planes redaccionals parlem d’una zona en concret. El que ens trobem molt sovint és que aquest fenomen té un efecte crida aclaparador i tipologies qualificades com a incíviques fan invisible la situació de qui realment necessita un sostre. Ocupar o viure sota un pont, aquestes són les dues alternatives

Text: Cristina Valls. Fotos: Pierre Grubius. 

DSC_5492“Fa cinc anys i mig vam denunciar que hi havia prop de 17 ocupacions als termes compresos al barri Fortuny, el Parc del Lledoner, la Urbanització Massó, la Urbanització Muixí, el Districte V i voltants propers. A hores d’ara, n’hi ha vora 50. Les hem comptabilitzat gràcies a tots els veïns i mitjançant trucades i grups de Whattsapp amb la corresponent confirmació de la Guàrdia Urbana, la qual un cop avisada, els ve a identificar”, explica la presidenta d’una de les associacions del barri Fortuny, la dels Amics del barri Fortuny, Pepita Roig. Pel que fa al perfil dels ocupants incívics, “aquells que acostumen a donar més problemes, són generalment d’ètnia gitana. Habitualment fan molt de soroll, solen estan vinculats a negocis il·legals i generen molta brutícia i desperfectes. El que als veïns ens sorprèn és per què no volen fer les coses bé”. Una de les característiques que més es reprodueix, en aquesta mena d’ocupacions, és la tria del millor habitatge. “No són cases modestes. Si aquestes persones necessiten un sostre, marxaran a un xalet que sigui maco i nou, generalment propietat del banc. A poder ser que tingui més d’una planta i amb piscina”, clarifica. En molts casos, les zones ocupades també havien estat antics galliners, els quals han anat barrejant-se amb la urbanització nova que s’ha anat duent a terme amb els anys. Les xapes d’alarma no suposen tampoc cap inconvenient per a qui entra, i ni molt menys per inhibir una ocupació. Els habitatges més afectats acostumen a ser segones residències i masos que estan durant un cert temps deshabitats, però això tampoc és cap garantia. “Totes aquestes cases s’intenten vendre. Per a les immobiliàries és un gran problema, si molts veiessin com s’arriben a deixar les cases després d’una ocupació… Venen a peces l’interior del mobiliari que es troben i ho arrenquen tot, sense deixar-hi res. L’habitatge s’ha de refer de nou”, detalla la presidenta de l’Associació d’Amics del barri Fortuny.

«No són cases modestes. Si aquestes persones necessiten un sostre, marxaran a un xalet que sigui maco i nou»

Per tal d’evitar una ocupació de forma repetida, molts xalets van ser tapiats en el seu moment, però les parets no suposen cap barrera. És el cas d’un habitatge de l’avinguda Pintor Fuster, propietat d’una entitat bancària, tapiat, després que ho intentessin ocupar diverses vegades. Com es recupera un barri? Una pregunta que no té aturador. “Fa uns dies a un habitatge, ja desocupat, van intentar tornar-hi a entrar. Van tallar els tubs del gas i va venir la Guàrdia Urbana, l’Ambulància… Tots. Amb això vull dir que és un fenomen continu. Habitatge que queda buit, habitatge que s’ocupa”, senyala Pepita Roig. Els veïns tenen comptats els pisos, però “no els podem vigilar, d’això s’ha d’ocupar la Guàrdia Urbana, i val a dir, que no totes les ocupacions donen problemes, d’aquestes mai en diem res”.

«Si molts veiessin com s’arriben a deixar les cases després d’una ocupació… Venen a peces l’interior del mobiliari que es troben i ho arrenquen tot, sense deixar-hi res. L’habitatge s’ha de refer de nou»

I tornem a començar

DSC_5480I és que com bé diu “ja hi ha campanyes contra l’ocupació incívica promogudes per l’Ajuntament de Reus, però tot plegat costa molt, perquè hem de ser nosaltres mateixos els que hem de lidiar amb aquest problema. Estan molt bé aquestes campanyes, però hem de sumar-nos tots perquè tot tiri endavant i se solucioni. No hi ha guàrdies a cada cantonada, per desgràcia. Les seves actuacions sempre són molt bones, però el complicat és que la llei tal com està teixida, és molt lenta. Tothom ha de tenir dret a un habitatge, però amb quin preu? Tots tenim dret al mateix, però s’ha de fer ben fet”, valora Roig. I això costa, ja que fins que el cas no arriba al jutjat poden passar anys i, habitualment, la persona a la qual se li havia remès la queixa ja no hi és dins aquell lloc determinat, sinó que n’hi ha una altra. I tornem a començar. “Per això és tan important identificar a aquestes persones i fer-ho en el moment en el qual està passant”, aconsella.

Per tal d’evitar una ocupació de forma repetida, molts xalets van ser tapiats en el seu moment, però les parets no suposen cap barrera

‘Ells coneixen les lleis’

Les persones que ocupen no tenen por a identificar-se i segons corrobora Roig “ells coneixen les lleis. Saben el que estan fent. Se suposa que entre ells, s’assessoren i s’avisen de les diverses peculiaritats a tenir en compte al pis que ocuparan”. I és que ells saben els pisos on poden anar, ja sigui visualitzant-ho a Internet a les pàgines de les immobiliàries, consultant els tríptics de pisos de venda o preguntant als que ja han ocupat un habitatge determinat. “El veïnat és força gran i viu amb por, en cas contrari, es denunciaria molt més. Però es tem a la represàlia. En el meu cas, em van xafar els vidres del cotxe, i no és la primera vegada. L’assegurança, en tenir un seguit de problemes, et comença a rebaixar les possibles bonificacions”, detalla Roig l’enrenou.

Segons fonts properes al Col·legi d’Advocats de Reus, els ocupes “tenen la llei de part seva, sense cap dubte. La llei no discrimina si el propietari és una entitat bancària, un particular o una empresa. En pic hi són dins, ja no es pot fer res”. Segons corroboren, i en el cas incívic, “ells coneixen els punts bàsics dels seus drets, sobretot els més extremistes. Saben el discurs que han de donar al particular, al veí. Acostuma a ser intimidador. La llei els beneficia, perquè és lenta”.

En altres països, la Policia es personaria i els faria fora, però aquí el que s’ha de fer és iniciar un procés judicial i s’ha d’escollir entre la via civil o la penal. “El que feia la gent abans era triar la penal, però pots estar dos anys tranquil·lament esperant el dia del judici i com que es tracta d’un tipus delictiu que pràcticament s’ha despenalitzat, a la vista es diu que no és delicte i no el fan fora”, s’especifica des de l’ens col·legial. Aquella persona, doncs, es veu obligada a optar per la via civil. A partir d’aquí, hi ha moltes vies. “En el cas que es falli contra la persona que pateix l’ocupació, si ha d’esperar a fer recurs d’apel·lació, pot estar-s’hi 6 mesos més. Què passa quan s’arriba a notificar o resoldre el cas? Doncs que els ocupes han canviat d’habitatge”, reblen.

DSC_5486La realitat social va a un ritme diferent de l’aplicació de la llei i el recorregut pot ser molt llarg. “S’ha passat d’ocupar habitatges com a dret fonamental al fet que col·lectius organitzats coaccionin la gent per tal d’ocupar, un tret que perjudica les persones treballadores i la gent que potser ho necessita realment”, aclareixen. Malauradament, els canvis de legislació “no arriben fins que no passa una de grossa. Segurament, hi haurà una mala regulació. A més, aquelles persones que han patit una ocupació i estan pagant la hipoteca i la comunitat, no poden dir res als bancs de deixar de pagar i molt menys de deixar de complir amb els impostos corresponents. Ans al contrari, els exigiran les quotes que deuen, perquè tenen l’obligació de fer-ho”. Altrament, els embargaran.

En aquest sentit, també s’ha d’afegir que en molts casos en el moment de l’ocupació, els individus també s’enganxen a l’electricitat i la llum. “Si tu no avises a l’empresa d’electricitat que tens el pis ocupat, quan se n’adoni farà una liquidació aproximada del que s’ha fet servir i t’arribarà un rebut quantiós. I no només això, també pot anar cap a un jutjat d’instrucció i et poden denunciar per defraudació elèctrica. El pitjor de tot, és que en molts casos els ocupes tenen recursos per pagar un lloguer”, conclouen fonts jurídiques.

Un pas endavant

DSC_5596Per la seva banda, la nova presidenta de l’Associació de Veïns del barri Fortuny, Cori Balanyà, descarta aquest nivell d’ocupacions dins els termes del barri al qual representa. Sobre la problemàtica, però, Balanyà explica que “treballem en el tema i tenim una comissió creada. Fins i tot, gent vinculada al jutjat que ens està ajudant a fer una mica d’estudi per saber com es troben les comunitats. No podem dir encara quants pisos hi ha ocupats, perquè restem a l’espera de fer una valoració sobre quins són dels bancs, problemàtiques de les escales, si són gent gran o no, etc. Potser fa tres anys sí que hi havia més ocupació, però ara no es mou aquesta quantitat i menys en aquest terme. Una altra cosa és que parlin de pisos del Districte V, per exemple, que pot abastar molt més barri. No obstant això, qui ocupa de forma incívica els pisos del barri ja els tenim controlats amb Mossos i Guàrdia Urbana”. Un dels trets en els quals l’associació vol treballar és en la rehabilitació dels pisos “i, per descomptat, volem que al barri hi vingui més gent jove per tal de dinamitzar-lo. És a dir, a través dels bancs establir uns lloguers assequibles i fer un pas endavant”. Es fixen com a objectiu futur intentar que aquests habitatges, tancats pel banc, esdevinguin assequibles per a aquells que ho necessiten, tot posant un focus especial a la població jove i estudiant.

«Qui ocupa de forma incívica els pisos del barri ja els tenim controlats amb Mossos i Guàrdia Urbana»

L’altra cara de la moneda

IMG-20170323-WA0004Com s’ha anat esmentant, l’incivisme ha nodrit el discurs de l’ocupació com a un fenomen que només es pot dur terme d’una manera barroera i mal educada. Des de la PAH Reus diuen que existeix l’altra cara de la moneda i que es viuen situacions de tots colors. “A la nostra plataforma no parlem mai d’ocupacions, sinó d’alliberacions. El tipus d’ocupació que defensem és en la que hi ha precarietat. De les ocupacions delictives no en volem saber res. Ens han vingut famílies que s’han vist obligades a haver d’obrir un habitatge, persones que no tenen comptadors de subministraments, persones que no cobren les ajudes familiars i d’altres que no reben absolutament res. Tenim una gran varietat de persones”, explica Magdalena Martínez, membre del col·lectiu reusenc. Pel que fa al recompte de casos, des de la PAH Reus no acostumen a elaborar cap cens, ja que “per a nosaltres són persones i no pas números”, però esmenta que s’ha notat un ascens de famílies que han demanat la seva ajuda. “Des del succeït amb la dona gran que va morir pel cas del subministrament de la llum, que es van dur a terme diverses manifestacions, les persones sembla que s’hagin sentit identificades i han tingut més valor per tal de venir fins aquí i explicar-ho”, continua Martínez.

«A la nostra plataforma no parlem mai d’ocupacions, sinó d’alliberacions. El tipus d’ocupació que defensem és en la que hi ha precarietat. De les ocupacions delictives no en volem saber res»

IMG-20170323-WA0005Un dels trets que encara sorprèn Martínez i a la resta dels seus companys és el desconeixement que hi ha encara envers la situació. “Malgrat que hi ha de tot, resten encara molts ciutadans que quan escolten el cas d’una ocupació, creuen que vindran els problemes i no és sempre així: hi ha casos en els quals famílies han anat a parar dins una llar i han netejat el pis i s’han creat molt bons vincles amb els propietaris”, explica. Sobre això, esmenta que encara hi ha moltes venes als ulls i l’única solució és que passi el temps. “Primer han de conèixer el cas d’aquestes famílies i saber per què han arribat fins aquí. Sí que és veritat que hi ha moltes persones que provoquen molts conflictes, però n’hi ha d’altres que no. S’ha de diferenciar per poder opinar”, valora Martínez.

DSC_5497