Reus Deportiu

«No puc imposar un estil de joc si els jugadors no hi creuen»

Entrevista a Natxo González, entrenador del CF Reus Deportiu

Text Rafa Marrasé | Fotografia Pierre Grubius

Actualment estan 7 punts per sobre de la zona de descens, se salvaran? [riu] I tant, malament aniríem si pensés que no fos així. En la primera volta vam acabar 8 punts per sobre del descens i ara, en què portem cinc jornades de la segona volta i sense haver guanyat encara un partit, tenim 7 punts de marge. Això vol dir que hem estat bastant regulars fins ara, sense pics extrems en el nostre rendiment.

S’acostuma a dir que la permanència s’aconsegueix amb 50 punts, vostès en tenen 34, això suposaria guanyar cinc partits i empatar-ne un altre… Tenim bons números i al final penses que guanyar cinc partits no és tant. S’ha de tenir en compte, però, que ara ha començat el compte enrere, on cada partit és molt important i tots els equips lluiten fins al final.

Ha arribat l’hora de la veritat. Sí, a la primera volta pots pensar que encara queda molt, que pots corregir la teva situació, però a mesura que passen les jornades, arriben les urgències i per als equips que lluiten per a mantenir la categoria cada punt és important. De totes maneres, nosaltres no volem fer massa càlculs, sinó que estem molt atents a les sensacions que tenim, al futbol que fem, que fins ara ens ha donat moltes alegries. L’objectiu principal és estar al nivell que hem demostrat perquè si juguem així, sempre sumarem punts.

«Nosaltres no volem fer massa càlculs, sinó que estem molt atents a les sensacions que tenim, al futbol que fem, que fins ara ens ha donat moltes alegries»

Parla del futbol que han fet. En la seva primera temporada a Segona A, arriba el primer partit, al camp d’un històric com el Mallorca, va i guanyen. En acabar vostè va dir que «el triomf havia estat un premi a tot el treball fet», però la lliga tot just començava… Començava el primer partit, però havíem treballat durant sis setmanes, amb entrenaments durs i molt d’esforç. Ens havíem preparat per a un repte nou que no sabíem com respondríem. Allò va ser un premi a aquella feina de preparació.

DSC_3685Aquesta pretemporada, la del primer curs a Segona A, la va preparar de forma diferent? No. Sempre hi ha alguns aspectes que es canvien o s’incideix més perquè, al cap i a la fi, es tracta d’una categoria més forta, on hi ha més velocitat i intensitat en el joc. Hi ha jugadors més potents i amb més experiència, molts dels quals han jugat a primera. Vam fer especial incidència en alguns aspectes físics, de fet, nosaltres sempre preparem la pretemporada per estar molt bé a l’inici perquè això marca la resta de la campanya. Som conscients que a mitja temporada pots tenir una petita davallada, però començar bé sempre és important.

Abans d’iniciar el curs, ja tenia clar on podria puntuar i quants punts hauria de tenir el seu equip en cada tram de la temporada? Sí, jo sóc d’aquells que fa comptes [abans ha dit que no feien massa càlculs, però]. Està molt bé això del partit a partit però com a entrenador m’he de marcar objectius parcials. Amb tot, mai diré quins són perquè després quan no els aconsegueixes quedes bastant malament de portes enfora [riu]. En una categoria com aquesta, en què molts dels nostres futbolistes no han competit mai a Segona, és important preveure com pot anar la temporada.

Van començar molt bé i a la jornada 11 anaven segons. Ara, tot i no fer mals partits, no puntuen al mateix ritme que a l’inici, què ha passat? Aconseguir els punts que vam sumar a la primera volta és molt difícil, i més en la segona part del curs, perquè els equips ja et coneixen i, com he dit abans, cada partit ara és una final i tot està molt més competit. Quan anàvem segons tenia clar que allò era anecdòtic i que en algun moment afluixaríem. De fet, si mires la trajectòria de tots els equips de la lliga només el Llevant, nosaltres i un parell d’equips més s’han mantingut entre els 10 primers durant totes les jornades. Amb això vull dir que la regularitat és complicada i nosaltres ho hem fet. Grans equips com el Mallorca estan a prop del descens, o el Saragossa, que va estar algunes jornades sense guanyar. Si ells pateixen, imagina’t nosaltres. Però sempre m’ha passat, des que sóc entrenador, que hi ha una fase de la temporada en què estàs uns quants partits sense guanyar. Com hem comentat abans, per la nostra preparació, després de Nadal, sempre tenim els pitjors resultats, per després remuntar una altra vegada i acabar molt bé.

«El més important és mantenir l’equilibri emocional. Quan anàvem segons no podíem pensar que pujaríem a Primera i quan els bons resultats no arriben no es pot pensar a perdre la categoria donat moltes alegries»

Ara esmentava alguns equips de renom, que acostumen a jugar a Primera. La temporada que vostès estan fent, té encara més mèrit? És la primera vegada a la història que el Reus juga a Segona A i, si no vaig errat, crec que hi ha quinze equips que han jugat alguna vegada a Primera aquesta temporada. A més, s’ha de tenir en compte la diferència de pressupostos, tot i que tenir més diners no és garantia de millors resultats. Tenint en compte això, el Reus ha estat competint al màxim nivell i els partits que hem perdut, ho hem fet per la mínima.

Com comentava anteriorment, gran part de la plantilla no havia jugat mai en aquesta categoria. El fet de començar tan bé i ara passar un moment de resultats menys brillants, creu que els pot afectar mentalment pel que resta de temporada? El preocupa? Sí, clar que em preocupa, però per això treballem cada dia. El més important és mantenir l’equilibri emocional. Quan anàvem segons no podíem pensar que pujaríem a Primera i quan els bons resultats no arriben no es pot pensar a perdre la categoria. El primer que dóna exemple sóc jo: no trec pit quan les coses em van bé ni m’enfonso quan els resultats no són bons. Al final, sabem que això ens passa, que hi ha un cert tram de la temporada en què afluixem una mica per la preparació que dissenyem cada any.

DSC_3681A la seva primera etapa a Reus vostè va aconseguir una gran fita, com l’ascens a 2ª B però l’equip va perdre la categoria la temporada següent. Ara que es produeix aquest moment de debilitat de l’equip, aquella situació li torna al cap? No, si pensés en allò, em tornaria boig. D’allò fa molts anys, el club ha crescut des d’aleshores i jo també com a entrenador. No, si us plau, no em facis recordar aquell moment [riu].

Què necessita el Reus Deportiu per a mantenir-se en el futbol professional espanyol? Cada vegada tenim més mitjans per a treballar. Ens van fer un camp d’entrenament i en uns mesos n’estrenarem un altre. La categoria t’exigeix cada vegada més però veig l’ambició al club per a consolidar-se a la lliga i créixer.

Vostès acaben d’arribar a 2ª A i és evident que l’objectiu és mantenir-se. Però si pensem més enllà, en la consolidació de l’equip a la categoria, a mitjà termini s’ha de pensar a pujar a Primera? Buf, no ho sé. Això ho ha de marcar el club: ambició, pressupost… Ara s’ha de mantenir la categoria. El Reus no es troba en aquests moments en situació de pensar a pujar a Primera. S’ha d’anar a poc a poc perquè si es vol córrer massa és, quan pots estavellar-te.

«Ara estan [els aficionats] molt contents per veure que el Reus està per sobre el Nàstic a la classificació, però a mi no és una cosa que em preocupi»

Vostès aposten per tenir el domini del joc. En el debat etern de l’estil que hi ha al futbol, vostè és d’aquells que pensen que s’ha de guanyar però a sobre jugant bé? El que s’ha de fer primer de tot és guanyar. Dit això, els jugadors volen estar en contacte amb la pilota com més temps millor. Al final sempre dic: jugarem a allò que vosaltres vulgueu jugar. Jo no puc imposar un estil de joc si els jugadors no hi creuen.

Aleshores, vostè consulta als jugadors per saber com ha de jugar l’equip? Sí, i tant.

O sigui, vostè reuneix els jugadors i els hi explica com vol jugar i ells hi poden dir la seva? Sí, però s’ha de tenir en compte que fa tres temporades que estic aquí i la idea de joc que fem està assumida per la plantilla i ells hi creuen perquè ha donat bons resultats. Si jo plantegés una manera de jugar i els resultats fossin dolents, no serviria de res, hauríem de buscar una altra idea de joc. Enguany ha estat una mica diferent perquè per a nosaltres era una incògnita. Volíem seguir en la mateixa línia que fins aleshores i l’hem mantingut, i els resultats són bons. Estem encantats.

No sempre es pot jugar com un vol, però. Això és cert. Estem en una lliga amb equips molt forts. Nosaltres volem tenir la pilota però si el contrari ens la pren, hem de córrer molt. Això, aquest treball solidari, l’equip el té molt clar.

Això físicament pot castigar molt. L’equip està ben preparat. Pot haver-hi trams de la temporada que es faci un tipus de treball determinat i es noti però és normal. A banda de l’apartat físic, però, cal tenir en compte el desgast mental. Ara els jugadors tenen molta informació que els hi aportem, molta informació del rival, estratègia, pilota aturada… Això pot col·lapsar els futbolistes. De vegades, conscientment, alliberem el jugador i li aportem potser menys informació del rival. Hem fet un munt d’entrenaments i la base està feta.

Hauríem de veure la millor versió del Reus, com la de l’inici de la temporada, a partir d’ara? És difícil controlar això però aquesta és la nostra idea.

Enguany coincideix amb el Nàstic a la mateixa categoria. Això el motiva especialment? No, en absolut, prou feina tinc amb el meu equip per a pensar què fan els altres. Entenc que l’afició sí, i que ara estan molt contents per veure que el Reus està per sobre el Nàstic a la classificació, però a mi no és una cosa que em preocupi. Estic centrat a complir els nostres objectius.

Amb la bona feina que està fent, l’han trucat d’algun altre equip de 2ª A o fins i tot Primera? A mi? No, però si ho haguessin fet, tampoc t’ho diria [torna a riure].