Dos clubs i un destí

Qüestió d’expectatives

El Nàstic, que la temporada passada va acaronar l’ascens a Primera Divisió, ocupa llocs de descens des de començaments de curs i ha hagut d’acomiadar el millor entrenador de la seva història; el Reus, que per primera vegada juga a la categoria de plata del futbol estatal, s’ha convertit en la revelació de la lliga i està oferint fins ara un rendiment sorprenent

Text Rafa Marrasé | Fotos gentilesa del Nàstic de Tarragona i del Reus Deportiu

Eren molts aquells que es fregaven les mans a finals de la temporada passada. A Reus, el fet d’ascendir per primera vegada en tota la seva història a la segona divisió del futbol estatal els omplia de goig i orgull i, a més, veien com l’equip de la ciutat veïna i rival, el Nàstic, finalment no podia pujar a primera divisió i, per tant, hi hauria derbi aquest curs. L’afició roig-i-negra s’igualava, des del seu punt de vista, al que ha estat el màxim dominador del futbol a la demarcació de Tarragona, que ara hauria de fer valer la seva teòrica supremacia sobre un nou vingut, que no tenia res a perdre i sí molt a guanyar. El club grana es quedava a les portes de tornar a la màxima categoria, després d’una trajectòria futbolística excel·lent de la mà de Vicente Moreno, que va arribar a Tarragona el novembre del 2013 per substituir en el càrrec un mite en la història del conjunt tarragoní, Santi Castillejo i que aquell curs, el 2013-2014, es va quedar a les portes de pujar a Segona Divisió A.

L’afició roig-i-negra s’igualava, des del seu punt de vista, al que ha estat el màxim dominador del futbol a la demarcació de Tarragona

La fatídica eliminatòria contra el Llagostera va ser tot un gerro d’aigua freda pel Nàstic que, però, es va refer la temporada següent. Amb el tècnic de Massanassa, l’equip tarragoní va fer uns números excel·lents i en la seva tornada a la Segona A es va quedar amb la mel als llavis. Enguany s’esperava que el Nàstic fos un dels rivals a batre a la categoria, tot i la presència d’equips històrics com el Llevant, el Saragossa, el Mallorca, el Cadis o l’Oviedo, per citar-ne alguns. La realitat va ser que el conjunt grana va començar molt malament, sempre va estar a la part baixa de la classificació i va submergir l’afició i l’entorn en un desconcert enorme que va viure el seu capítol més dur amb la marxa de Moreno abans de finalitzar el 2016.

Reus 2

L’equip revelació

AAB_1215A Reus, per la seva banda, tot van ser flors i violes. L’equip roig-i-negre viu dies de vins i roses des que el seu tècnic, el vitorià Natxo González, va tornar al club reusenc. González havia estat en una etapa anterior, del 2003 al 2007, en què va pujar l’equip a Segona Divisió B (2005) però no va poder mantenir la categoria i va caure a la Tercera Divisió un any més tard. L’entrenador basc va tornar el mes de juny del 2014 i en la seva primera temporada va disputar el play-off d’ascens a Segona Divisió A. No va poder ascendir l’equip però sí ho va fer en el curs següent, és a dir la temporada passada, en què el Reus es va proclamar campió de Segona Divisió B. Malgrat el que podia semblar en un acabat d’ascendir, el Reus Deportiu no ha estat una víctima propiciatòria en la categoria de plata del futbol espanyol i va protagonitzar una arrencada sensacional que el va dur a ocupar les primeres posicions de la classificació davant la sorpresa i l’admiració general —segon a la jornada 11, amb 20 punts—. De fet, el Reus va començar de forma imponent, amb una victòria de prestigi a Son Moix, camp del Mallorca (0-1). «És un premi a la feina de tot l’equip», va dir aquell dia Natxo González. A l’inici triomfant van seguir tres empats consecutius i van ser moltes les veus, especialment des de Tarragona, que presagiaven un efecte gasosa del conjunt roig-i-negre. Els dubtes es van esvair de seguida, amb una altra victòria contra un dels grans equips de la lliga, el Cadis (1-0) i l’eufòria es va desbordar entre una afició i una ciutat que estava vivint un somni. A la setmana següent un altre cop sobre la taula, al Tartiere, feu de l’Oviedo (0-1) i empat a casa amb el Rayo (1-1). Va ser un català, el Girona, qui li va parar els peus (1-0) però els del Baix Camp van respondre amb un empat i tres victòries seguides abans de caure contra el Llevant —líder en el moment de tancar aquesta edició— (0-1). El derbi contra el Nàstic s’apropava i la dinàmica d’ambdós conjunts era favorable als de González que van derrotar els tarragonins 1-0 en un partit que havia viscut enfrontaments entre les aficions en les hores prèvies al matx. Des d’aquell dia, 5 empats, 4 derrotes i només 2 victòries: onzè a la classificació amb 34 punts en 26 jornades. És a dir, havia sumat 14 punts en 15 jornades. «S’ha d’admetre que el nivell de joc de l’equip, sobretot fora de casa, ha baixat, però això és una situació natural que ocorre a tots els equips», deia Natxo González.

El final d’una gran etapa

Si els aficionats del Reus assistien amb els ulls oberts com plats a la temporada del seu equip, a Tarragona també, però per diferents motius. El Nàstic havia acabat en tercera posició el curs passat a Segona A i no va poder pujar perquè va caure contra Osasuna a semifinals del play-off d’ascens (3-1 a l’anada i 2-3 al Nou Estadi). L’equip de Pamplona va ser qui finalment va arribar a Primera després de desfer-se d’un altre equip català, el Girona, a la final.

El bon paper del Nàstic, que amb Moreno a la banqueta havia registrat unes estadístiques formidables, que li atorgaven el títol de millor entrenador del club grana de sempre, havien convertit el conjunt grana en un dels favorits per aconseguir l’ascens tot i la llista de noms il·lustres que conformaven la Segona Divisió A. La realitat va ser molt dura. El club va fer canvis destacats en la plantilla. Amb Promosport com a principal font de recursos de l’entitat, alguns dels millors jugadors del curs passat van marxar i els seus relleus no van rendir al mateix nivell. El resultat és que el Nàstic es va moure, i molt, en el mercat d’hivern, fitxant quatre nous jugadors (Barreiro, Achille Emaná, Luismi i Perone) i fent-ne fora sis: Saja, Kakabadje, Lopo, Rharsalla, Maloku i Boiro. Anteriorment s’havia descartat el fitxatge del rus Tamirlan Dzhamalutdinov, que va estar a prova. En total, aquesta temporada, el Nàstic ha incorporat 20 jugadors i n’ha donat de baixa 24. L’afició no ha entés perquè un equip que funcionava tan bé s’ha desmantellat. L’equip va començar tan malament que no va guanyar el seu primer partit fins a la jornada 14 (!) quan va vèncer el Getafe 1-0 al Nou Estadi. La setmana següent derrota contra el Reus al derbi, que es va poder contrarestar, en certa manera, amb un triomf de prestigi contra el Cadis (1-0). Però a partir d’aleshores, i amb l’equip cuer, tres derrotes seguides a la lliga (Oviedo, Rayo i Girona) i l’eliminació a mans de l’Alabès —finalista d’aquesta competició— en la Copa del Rei (0-3 i 3-0), van provocar que Vicente Moreno presentés la dimissió al president de l’entitat, Josep Maria Andreu el divendres 23 de desembre de 2016. «Em sentia fort per tirar la situació endavant, però no s’ha d’obviar la trajectòria de l’equip i, després de reunir-me amb els màxims responsables del club, vam decidir que era convenient que rescindís el contracte», va dir el tècnic de Massanassa el 28 de desembre en una emocionada conferència de premsa on es va acomiadar del club. En 150 partits, Moreno va marcar un registre de 63 victòries, 52 empats i 35 derrotes. «Vicente, avui passes a la història del Nàstic per la porta gran com un dels seus millors entrenadors», va afirmar el president Josep Maria Andreu. Moreno va deixar l’equip en l’última posició després de 19 jornades, amb 17 punts.

La realitat va ser que el conjunt grana va començar molt malament, sempre va estar a la part baixa de la classificació i va submergir l’afició i l’entorn en un desconcert enorme

El relleu de Moreno va ser, de forma immediata, Juan Merino (La Línia de la Concepción, 1970), un exjugador de Primera Divisió (Betis i Recreativo de Huelva) i que abans d’arribar al Nàstic havia entrenat a Segona A al Xerès, Betis i Betis B. Amb ell a la banqueta, i en el moment de tancar l’edició d’aquesta revista, el Nàstic ha sumat 2 victòries, 4 empats i 1 derrota i ocupa la penúltima posició amb 26 punts.