Tarragona recupera el teatre romà

El teatre romà reviu

La Generalitat comença les obres d’excavació i restauració del monument situat a la Part Baixa

El monument més oblidat de la ciutat de Tarragona comença a allunyar-se del seu estat d’abandonament. La Generalitat de Catalunya va començar el passat mes de gener les obres de restauració i millora del teatre romà que, però, comptarà amb una actuació en certa manera polèmica. L’administració catalana va triar un projecte de l’arquitecte Antoni Gironès que proposa la instal·lació d’un entramat de ferro sobre les antigues graderies del teatre, per donar una perspectiva en tres dimensions. Diferents veus del món de l’arqueologia de la ciutat han criticat aquesta proposta perquè consideren que no ajudarà no només a entendre el monument, sinó que el ferro es pot rovellar i que pot ser focus d’atracció de coloms. Amb tot, tant l’arquitecte com la Generalitat han defensat el projecte.

Les obres formen part del paquet de mesures adoptades pel Departament de Cultura per a la posada en valor del Patrimoni Mundial de Tàrraco i compten amb una inversió de 711.587.24 d’euros i una participació del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte en el projecte arquitectònic a través de l’1% cultural. Amb aquesta actuació es garantirà la conservació futura del monument.

Construït en època de l’emperador August sobre les restes d’uns possibles magatzems portuaris, el Teatre es va anar ampliant i utilitzant fins al final del segle II dC, i va ser redescobert al final del segle XIX, patint importants destruccions en el decurs del segle XX.

TEATRO TARRACO 03

Actualment se’n conserven restes de les tres parts fonamentals de l’edifici: cavea (graderia), orchestra (hemicicle al peu de la graderia reservat a les personalitats) i scaena (l’espai escènic i les instal·lacions de suport a les representacions). En concret, es conserva part de les cinc primeres files de la part baixa de la cavea (ima cavea), l’entorn de l’orchestra i dues de les tres escales (scalaria) que la dividien en sectors (cunei). L’scaena s’alçava sobre un pòdium (pulpitum) decorat amb exedres i l’escenari (proscaenium) estava presidit, al fons, per una façana monumental (fons scaenae) esplèndidament ornamentada amb columnes, capitells, frisos, escultures, inscripcions, etc.

El projecte de l’arquitecte Antoni Gironès que proposa la instal·lació d’un entramat de ferro sobre les antigues graderies del teatre, per donar una perspectiva en tres dimensions

El projecte, que s’emmarca dins un solar d’uns 6.000 metres quadrats, pretèn excavar les restes ja existents i fer-ne un estudi, a més de netejar la zona. Es construirà un centre d’interpretació de dues plantes perquè els visitants puguin comprendre millor com era el monument en l’època romana i per a què s’utilitzava.

La fase que s’ha iniciat aquesta setmana contempla els tres primers eixos i finalitzarà aquest estiu amb la museïtzació del monument que es resoldrà a través d’un entramat lleuger d’elements metàl·lics que materialitzarà parcialment la geometria de les diferents càvees del teatre original facilitant-ne així la seva comprensió volumètrica.

La posada en valor de la zona monumental es complementarà amb la incorporació d’un equipament d’acollida de visitants i la integració dels espais adjacents que l’envolten per esdevenir un parc arqueològic estratègic en la ruta cultural del món romà de Tarragona.

Més de cent anys de problemes

l teatre romà va sortir a la llum en unes excavacions a 1884. Llavors van aparèixer 13 grades en molt bon estat. Malgrat això, la zona va ser declarada com a industrial i en ella es va establir l’empresa d’olis Tarraconense a la dècada dels anys vint del passat segle. El 1950 unes obres van provocar l’ensorrament d’una volta del teatre i no va ser fins a 1974 que aquest espai va ser declarat zona arqueològica. Amb la demolició de la indústria d’olis Abaco S.A., uns promotors van voler edificar a la zona, el que va provocar la resposta immediata de la societat tarragonina. Sota el lema Salvem al teatre romà!, membres de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i l’arxiu històric del Col·legi d’Arquitectes, junt amb el suport de la ciutadania, van aconseguir que el 14 de juny de 1977 el govern civil decretés la paralització de les obres. Tot i alguna intervenció aïllada, el teatre ha estat abandonat fins ara.

El 1950 unes obres van provocar l’ensorrament d’una volta del teatre i no va ser fins a 1974 que aquest espai va ser declarat zona arqueològica