El que passa en Carnaval, mor en carnaval

El president de la Federació Reusenca d’Associacions de Carnaval, Pere Turellols, parla sobre la salut del Carnaval i els canvis que ha patit al llarg de la seva història

DSC_2441“Per ara d’apuntades a la federació hi ha 62 colles. Des de l’any passat, comptem amb un límit de no més de 65 colles. En aquest cas, acostumen a entrar de noves en ple hivern. La sort del Carnaval és que està viu, i entren i surten agrupacions cada any. És una festa molt dinàmica”, enceta conversa el president de la Federació Reusenca d’Associacions de Carnaval (FRAC), Pere Turellols. Fa 17 anys que hi és a la junta de la FRAC i, com a president en fa 5. Ha sumat moltes experiències gratificants, i també mals de cap, tot s’ha de dir. “Estar dins una agrupació com aquesta, suposa molta implicació i responsabilitat. Has de portar el Carnaval dins, l’has d’haver viscut durant anys i t’has d’estimar molt Reus. Jo surto de Carnaval ja fa 35 anys i n’he vist de tots colors”, detalla tot abocant pinzellades de curiositat. Val a dir, que de Carnaval no hi ha hagut sempre, ja que es va recuperar l’any 1978 a la ciutat. A partir del 1982, Turellols ja es vinculava a la festa, el que no s’hauria imaginat mai és que s’hi abocaria de ple temps després. “Vaig entrar de casualitat a la junta, i dels que hi havíem, gairebé m’he quedat sol. I encara tenim junta fins al 2019”, continua animat.

Turellols esmenta aquells carnavals del 1909, els quals es qualificaven de “meravellosos i immillorables, però la veritat és que no es feien cada any, sinó que es feia cada quatre

Preguntat sobre la implicació d’abans i ara pel que fa a les colles, el representant de la FRAC en destaca l’al·licient que sempre ha mantingut viu Reus, i “no és una altra característica que la del gran teixit associatiu que tenim. Es troba ben endinsat i representat en la festa del Carnaval”. Diferencia, però, la naturalesa de les colles, les quals “abans es creaven mitjançant grans agrupacions d’amics on tothom es coneixia. En canvi, 35 anys després, veiem més d’una colla d’amics en una mateixa agrupació que, en la seva totalitat, es coneix només de vista”. I és que mantenir una colla amb les mateixes persones any rere any és tasca difícil, la gent entra i surt. També hi ha un altre detall a esmentar, “muntar un esdeveniment de zero, sempre és fàcil, perquè no tens llistó ni històric per poder comparar. Fer l’acte molts anys seguits comporta un nivell d’exigència molt gran”. Turellols esmenta aquells carnavals del 1909, els quals es qualificaven de “meravellosos i immillorables, però la veritat és que no es feien cada any, sinó que es feia cada quatre. Això s’ha de tenir en compte. Hi havia més temps pels preparatius”.

Un carnaval diluït

Alfredo Gonzalez 7Pel que fa a la visibilitat de la gran festa anual i pel que fa a la capitalitat cultural assumida per la ciutat, Turellols està una mica decebut pel que fa al projecte participatiu ‘Els 7 tresors de la ciutat’, en el qual el Carnaval ni tan sols hi va figurar entre els candidats. “I realment és un acte multitudinari. Després d’estar tots aquests anys a la junta, crec que no se li acaba de donar la importància que s’hauria de donar. Esdevé invisible en el teixit institucional”, es lamenta. I és que en qüestió de presència a la ciutat, el president de l’agrupació carnavalesca també reconeix que “s’ha diluït una mica”. Val a dir, però, que abans totes les colles anaven a “modistes per preparar-se el vestit i ho feien amb molta antelació. Ara, veiem qualsevol disfressa pel carrer, que es pot haver comprat per Internet i està menys elaborada. La situació econòmica també ha fet canviat tot molt, s’ha preferit invertir en altres coses i no gastar-se 100 euros en la disfressa més l’arranjament de la carrossa. Ara hi ha moltes facilitats adaptades a la butxaca i molts autodidactes que es fan el seu propi vestit”. Abans hi havia un altre sistema per preparar el Carnaval. Segons Turellols, de les últimes disfresses que va haver d’abonar per anar de carrossa no baixava dels 120 euros. “Si això es multiplica amb el número d’integrants a la família més els sopars i els dinars que es fan aquells dies, t’has de posar a estalviar”, resumeix l’expert. I és que no és tan sols carrossa i vestit, sinó que també està el lloguer de l’equip de so, el beure, el menjar… Esdevé, doncs, tota una responsabilitat, per no esmentar “el temps que s’inverteix. Molts combinen les hores ‘de voluntariat’ amb la feina”.

La normativa

Alfredo Gonzalez 2Pel que fa a les problemàtiques de seguretat i civisme que s’han donat fa alguns anys, Turellols valora que “no és que s’hagi empitjorat la imatge de la festa, sinó que ha servit, indirectament, per posar-se al dia amb lleis i amb normes”. Segons corrobora el reusenc, fa uns anys el Carnaval es preparava de forma casolana. Un grup d’amics venia a la seu de la federació i demanava permís per sortir en carrossa, i llestos. Posa en relleu que els tràmits burocràtics han adquirit un paper central a les reunions entre federacions. “Semblem una gestoria gairebé. Com si no hi hagués feina per preparar el Carnaval. Sembla que cada any comencem de nou”, riu. I atenció, segons el representant del col·lectiu del Carnaval, resten a l’espera d’una nova legislació que podria fer responsable la federació de qualsevol incident que s’ocasioni en els dies de la festa. “Es diu que s’hauria de respondre amb el patrimoni propi de l’entitat. I és que no tot ho cobreix l’assegurança… És tot molt complex”, rebla. Per exemple, el que ara es controla molt és l’assumpte de l’alcohol, on “enguany ni conductor ni responsable de colla hauran de beure. Estan controlats amb una fitxa i tot. És una llàstima que es faci això ara, quan no s’ha fet mai, però tot sigui perquè la festa rutlli…”.

Els cartells polèmics

Pel que fa als cartells promocionals, també hi ha molt a parlar. Quan Turellols va entrar l’any 2000 a la junta, l’Ajuntament “ens va imposar el cartell, i amb la poca previsió amb la qual treballàvem, vam haver d’acatar-ho. A partir de llavors, vam dir tots els anys sí o sí triaríem el nostre propi cartell”. En aquesta línia, la federació ha arrossegat moltes polèmiques, les quals han transcendit a una multiplicitat d’opinions. “Se’ns ha criticat molt sobre això. A mi particularment, m’han agradat tots els cartells, però entenc que és una cosa molt particular. Però també s’ha d’entendre un punt clau: el Carnaval és una festa que surt fora de la normalitat. Durant aquests quinze dies d’ambient festiu, es fan coses que la resta de l’any no es fan. És a dir, el que passa en Carnaval, mor en Carnaval”, defensa el representant del col·lectiu reusenc. De fet, posiciona com a un dels cartells que va generar més controvèrsia el de l’any 2005 on sortia la Verge de Misericòrdia.

Quines són les tendències d’aquest carnaval?

Alfredo Gonzalez 1Quan parlem de tendències, ens referim al rumb que agafarà un determinat segment de mercat pel que fa a compres i, en definitiva, a decisions. Després de passejar per diverses botigues de la capital del Baix Camp, es pot determinar que la indústria del cinema i de la petita pantalla (amb la gran bombolla de produccions en sèrie), esdevenen un vertader flux per generar modes, i encara més en època carnavalesca. “Nosaltres rebem sempre uns mesos abans les disfresses que seran tendència. Quan les exposem a l’aparador, molts cops, la gent no les identifica encara. Per exemple, la indústria que promociona la pel·lícula de la ‘Bella y la Bestia’ que, està a punt d’estrenar-se als cinemes, ja ens ha fet arribar a les botigues el gènere. Amb la qual cosa, sabem que una de les disfresses més vistes serà possiblement la de la princesa Bella”, explica el propietari de l’emblemàtic comerç El Barato, Josep Maria Casa Rua. Val a dir que, aquesta peça cinematogràfica no serà l’única que esdevindrà gairebé una febre entre petits i grans a l’hora de lluir-se pel Carnaval. “La saga d’Star Wars, està arrasant i totes les referències són poques per als joves (i no tant). Tot i que, films tan promocionats com ara ‘Escuadrón suicida’, encara revifen. Molts grups d’amics s’animen amb els seus personatges. Un dels més estimats és el personatge del Joker”, detalla Casas. El Barato, a més, té tradició de treballar amb moltes colles. “Portarem aproximadament més de 40 segur”, diuen des del comerç reusenc. Acostumen a treballar des del setembre a l’octubre. Amb temps. I, o bé confeccionen la disfressa o arrangen els complements i teixits. Segons el propietari, el més habitual ara entre les colles és que ells mateixos s’elaboren les disfresses, perquè “gairebé, o totes estan acabades o han estat comprades a través d’Internet”, un canal que ha tret molt de volum de compra a les botigues cosidores de la ciutat.

Les princeses

L’al·licient del qual presumeix el tradicional negoci és de l’elaboració pròpia, ja que la disfressa serà “única i no la trobaran enlloc”. És un segell que arrosseguen de fa molts anys. Quan Josep Maria Casas ha d’explicar quins podrien ser els personatges més habituals enguany, pel que fa a temàtica de carrosses, ho té molt clar: “No fallen mai les de fantasia, les disfresses de futbol americà i les d’animals peluts. Pel que fa als infants, el costum són les princeses i els animals petits, també”. I parlant de princeses, Casas destaca que el fenomen Frozen ja s’ha traslladat al calaix de les princeses Disney. “Ha passat a una altra fase. Ara les noves princeses són heroïnes, com ara la Ladybug. Per últim, el que mai passa de moda, són les màscares de morts vivents i monstres. Segons el botiguer del carrer Major, “comptem amb un maquillatge i efectes especials per sortir i fer por els dies de Carnaval”.

DSC_2464_1Des del comerç Thaïs Disfresses també en destaquen gairebé els mateixos personatges de ficció i afegeixen que “La Patrulla Canina esdevé encara una de les temàtiques més reproduïdes entre els més petits. Està suposant una vertadera febre. Els superherois, com ara Batman i Spiderman, són els infalibles” i, pel que fa a la princesa Frozen (com apuntava Casas), “viu un moment d’estabilitat”, segons la propietària del negoci, Leonor Bartolí. Parla també sobre el col·lectiu dels pares, que acostumen a escollir una temàtica col·lectiva per poder coincidir amb la família al complet. “Nosaltres no treballem amb colles, però el que mai falla fora dels herois i les princeses, són les disfresses de pirata i policia”, esmenta Bartolí. A més, entre el col·lectiu femení adolescent, també triomfen les disfresses d’uniforme de col·legi. “Es veu que entre les joves, triomfa una sèrie on es duen uniformes amb faldilles escoceses. Ho veuen a la televisió, i ja en veus grans grups que ja les porten. El que passa és que acostuma a fer molt de fred i duen molt poca roba”, pateix la botiguera.

DSC_2458En una altra lliga i amb un altre estil, la botiga Minerva s’estrena enguany amb nous propietaris, els quals viuran enguany el seu primer Carnaval. I estan d’allò més preparats. “Comptem amb molts complements de celebració, com ara màscares, confeti, serpentines, barrets, espais per acolorir els cabells, complements pels vestits, etc. Val a dir, que els globus d’heli també triomfen”, enumeren els dos propietaris, Salut Burgueño i Alan Alfonso. Estan molt entusiasmats amb la nova aventura, la qual els ha fet aprendre a fer anar el negoci a passes agegantades. “El que també fem són vestits de carnavals de forma molt puntual i per encàrrec”, acota Burgueño. Però la seva oferta no s’atura aquí. Un dels articles que més ha triomfat en les últimes celebracions com ara Halloween i Nadal, són els articles per fer bromes. “Tenim l’aixeca-plats, que triomfa en reunions familiars disteses i altres complements que emulen el soroll dels pets, la pols ‘pica pica’ pel cos, els xiclets d’aigua, els esprais de dejeccions… És tot un univers a banda. Tots aquests articles han esdevingut vertaderes cireretes per a Tots Sants, no m’imagino què pot suposar pel Carnaval”, explica Alan Alfonso entusiasmat. Una de les especialitzacions del també històric negoci, és la venda de loteria, la qual s’ha anat mantenint estable, “això, i els talonaris de les rifes i els cartrons de bingo”.