El 2017 la cultura és capital a Reus

540.000€, el pressupost de partida de la capitalitat cultural

La previsió és que s’incrementi al llarg dels mesos, tal com ho farà el ventall d’actes programats

Posar en relleu el patrimoni de la ciutat amb l’objectiu que el nom de Reus circuli arreu del món. Amb aquestes ambicioses paraules es va referir el president de l’entitat de la Capital de la Cultura, Xavier Tudela, al lideratge reusenc de la capitalitat cultural d’aquest 2017. Una empresa de la qual ja es coneix pressupost inicial. Ni més ni menys que 540.000 euros aniran destinats a la iniciativa, de la qual 200.000 euros n’assumeix la Diputació de Tarragona, 90.0000 el consistori de la ciutat, a l’espera, però, de l’aprovació de pressupostos, i 250.000 d’empreses patrocinadores. La previsió, segons va remarcar la regidora de Cultura, Montserrat Caelles, és que “augmenti al llarg dels mesos, com també la programació. Tenim prop de 240 propostes de les entitats de la ciutat, i el nostre objectiu és que totes tinguin cabuda”.

defefe

«Esperem que des de l’exterior guanyem visibilitat i la gent ens vingui a conèixer»

El Teatre Bartrina va ser l’escenari escollit per dur a terme la presentació dels espots publicitaris i el cartell promocional de la iniciativa sota el lema ‘Fem cultura’. Aquests elements van ser presentats per l’alcalde de la ciutat, Carles Pellicer. “La campanya dels Set Tresors de la Ciutat ja va suposar tot un èxit. Es va fomentar la participació ciutadana i vam rebre moltes propostes. Esperem que des de l’exterior guanyem visibilitat i la gent ens vingui a conèixer”, va encetar discurs Tudela. Va qualificar que tot plegat ha suposat “un repte i un deure representar la nostra ciutat al món”. Per la seva banda, el diputat de Cultura de la Diputació de Tarragona, Joan Olivella, va parlar sobre els eixos que divideixen la programació, i va descriure la capital del Baix Camp com a “un territori amb una intensa potencialitat cultural i un gran teixit associatiu”, que és el que ha promogut “aquest ventall d’actes. Sense ells no hauria estat possible”.

Un any per recordar

wefecrercSegons la regidora Montserrat Caelles la capitalitat dóna a la ciutat “una gran etapa de revitalització, ja que la ciutadania s’ha mogut per fabricar un any per recordar. S’han treballat molt bé els criteris per donar qualitat als projectes”. Tot seguit, doncs, va esmentar el llistat de projectes singulars que es duran a terme durant el primer semestre de l’any. En va destacar el primer eix d’història i patrimoni, on hi ha l’exposició ‘150 Anys de Cultura a Reus’, promoguda pel Centre de Lectura i el Museu de Reus. Farà un repàs a la cultura generada des de la mateixa entitat cultural de finals del segle XIX fins a l’actualitat. Dins l’àmbit de les cultures del món, Caelles va esmentar també que el Centre de Lectura posarà en marxa l’exposició ‘Ressó del Japonisme’ on hi haurà gravats i fragments de literatura artística japonesa, juntament amb activitats complementàries que mostraran altres elements de la tradició nipona. De caire esportiu, es troba el projecte ‘A cop de pedal’, on Bicicamp oferirà rutes temàtiques durant tot l’any en bicicleta. L’objectiu principal serà descobrir els camins de Reus i el seu entorn rural i urbà tot valorant la xarxa de camins, el suport de les tecnologies de geolocalització i la realitat augmentada.

«Segons la regidora Montserrat Caelles la capitalitat dóna a la ciutat “una gran etapa de revitalització, ja que la ciutadania s’ha mogut per fabricar un any per recordar»

El camp de la recerca també estarà nodrit, segons va explicar la regidora, amb grans trobades com ara el 26è Congrés d’Arxivística de Reus amb l’Associació d’Arxivers de Catalunya, on tots els professionals que a Catalunya es dediquen a la gestió documental i als arxius podran defensar els interessos dels arxivers i lluitar pel desenvolupament de la professió, ja sigui a través d’accions de promoció o formació. Més arrelat a la recerca local i cultural, des de l’Institut Ramon Muntaner s’impulsa la jornada Recerca’t, una activitat anual que té per objectiu oferir una mostra de la ingent activitat dels centres i instituts de recerca local i comarcal. Pel que fa al segon eix, el que abasta la tradició i les festes populars, Calles va destacar el II Simposi internacional de focs a la mediterrània, organitzat per Tradicat i Carrutxa. Aquesta pensada pretén donar a conèixer a fons totes aquelles manifestacions festives, en les quals el foc té un paper destacat. En són actes rellevants les Festes d’hivern, Festes i fogueres de Sant Antoni, Festes de mitja quaresma i Falles Valencianes, entre altres.

Geganters i bestiari

cartell_reus_capital_cultura_catalana_2017_0Un altres dels actes imperdibles serà la Trobada i el Congrés internacional de Gegants, on hi figura l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya . Es tracta d’una trobada internacional on es debat el tema geganter entre experts en la matèria. Suposa una cita molt especial on figures de diferents països del món es reuneixen. La finalitat no és una altra que la de guanyar prestigi en l’àmbit internacional i posar en valor les figures catalanes i les seves festes dins del context mundial. En aquesta mateixa línia, es troba la IV Trobada del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, en la qual es pretén obtenir la declaració oficial del Dia Europeu del Bestiari Festiu. Un altre element que cal immortalitzar és la música. En aquest camp, la Banda de la Festa Major, una formació de rock amb instruments tradicionals que versiona cançons de la festa major, enregistrarà un CD amb totes les músiques del seguici i farà un concert de presentació en un espai més gran on podran participar els elements del seguici. Val a dir, que darrere d’aquesta iniciativa es troba l’Aula de Sons.

Pel que fa al teixit d’exposicions, hi ha la coneguda mostra ‘Ara toca festa’, de la qual es preveu també la seva reforma i ampliació. S’afegiran més recursos audiovisuals, es treballaran les sinergies amb els grups festius i les entitats i la coordinació amb els elements festius actualment en actiu. Aquesta empresa potenciarà la cultura popular de la ciutat i farà més sòlid el paper de la festa com a segell d’identitat, tot un referent de la història. Tot plegat, es complementarà amb l’exposició ‘La festa sota el foc’, gràcies a una donació del Bravium Teatre de prop d’una seixantena de peces de roba antiga del Ball de Diables, una de les col·leccions més antigues que es conserven a Catalunya, de fet. Seguint el feix d’exposicions, Carrutxa i la Federació Associacions de Veïns de Reus també inauguraran la mostra ‘La festa sota casa’, la qual divulga la història i els continguts de les antigues festes de barri de la ciutat. Vol aportar coneixement de les diverses activitats festives, que poden ser recuperades en l’actualitat, amb l’objectiu de donar a conèixer la vitalitat cultural dels barris de la capital del Baix Camp, tot posant en focus la seva història i singularitat.

La Trobada i el Congrés internacional de Gegants és una certàmen internacional on es debat el tema geganter entre experts en la matèria

Literatura i creació

Pel que fa al tercer eix, el qual engloba la literatura, la llengua i el pensament, hi ha una jornada de literatura digital anomenada ‘Ciberliteratura: més enllà dels llibres’, que organitza el Centre de Lectura i el Servei Municipal de Biblioteques. La finalitat és explorar els límits de la literatura a través de les noves tecnologies, tot posant l’accent a la creació com a font de lleure i creixement intel·lectual. A més, també es vol incentivar la participació dels joves a conèixer el patrimoni literari català a través de les noves tecnologies. Des de Biblioteques Municipals, també s’engega el Congrés d’història de la literatura infantil catalana, i es farà a les biblioteques de Reus amb l’objectiu de fomentar els estudis sobre aquesta matèria.

ewererrerEn el quart eix s’encabeixen les arts i la creació. Aquí es troba el cicle de concerts de l’orquestra Camerata XXI, que programarà durant aquest any la seva oferta artística on s’inclouran peces de format de cambra i simfòniques. En el fil musical, torna el Reus Festival de Blues i Jazz, amb l’Associació per a la música creativa i actual (AMCA) com a organitzadora. En l’àmbit de la creació, es troba la programació especial dels teatres Fortuny i Bartrina, els quals amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana inclouen activitats per a l’ocasió. Hi destaquen obres com ara ‘La Fortuna de Sílvia’, al Teatre Fortuny; l’obra de teatre ‘Revolta de Bruixes’ i el concert de música negra amb la cantant Paula Valls, al Bartrina.

Amb la companyia TEBAC, es posaran en marxa les rutes itinerants i teatralitzades amb el projecte ‘Bruixes a Reus’, on el públic assistent recorrerà els carrers medievals de Reus per saber com pensaven i actuaven les persones del segle XVI. I ho faran a través del personatge Joan Malet, que va estar present a la capital del Baix Camp en aquesta mateixa època, tot descobrint les curiositats de la vida medieval del Reus del 1548. De caràcter més gastronòmic i distès, arriba amb Vermuts Miró el festival Vermusic, un espai amb actuacions musicals de petit format maridades amb vermut. Per la seva banda, el Festival de les Arts de Reus (F.A.R.), a ple estiu, oferirà, sota la direcció artística del dramaturg Francesc Cerro, un seguit d’activitats culturals diverses protagonitzades pels millors professionals del moment quant a teatre, dansa, música, gastronomia i coneixement. Aquesta iniciativa neix amb vocació de continuïtat per a convertir-se en un referent cultural del sud de Catalunya. El darrer projecte d’aquest eix creatiu és el concert per a nadons, un esdeveniment on els infants fins a 3 anys seran convidats a escoltar música, música en escena per estimular amb un joc sonor i visuals.

La innovació

L’últim eix està dedicat al coneixement, la creativitat i la innovació. Des de Hub Coevolució es munta la Conferència internacional ciutats integrals, que serà la primera d’àmbit europeu i la segona a nivell mundial. És específica sobre ciutats integrals i aplega experts durant tres dies de conferències i tallers. Té per objectiu aflorar tot el potencial de les ciutats per contribuir al progrés social. Per una altra banda, durant el segon semestre del 2017, des de New Art Foundation es durà a terme una exposició de la col·lecció d’art tecnològic de Ticnova on s’aglutinaran les col·leccions d’art tecnològic (new media art) més importants d’Europa. Tot plegat, es mostrarà per primer cop a la ciutat reusenca. En termes de coneixement, el Col·lectiu Mandrilia té programat per aquesta primavera la performance ‘Reus 1937. Mirant el cel foradant la terra’, la qual pretén fer una reconstrucció històrica del període de la Guerra Civil al Reus de l’any 1937. Commemorarà els 80 anys dels bombardejos a la ciutat.

Des de Hub Coevolució es munta la Conferència internacional ciutats integrals, que serà la primera d’àmbit europeu i la segona a nivell mundial

D’altra banda, diversos col·lectius de la ciutat, −Camerata XXI, Cor Mestral, Jove companyia de Dansa, Safareig Poètic, Tebac, Vapor Lab, Reusenques de Lletres i Urban Sketchers, entre altres−, realitzaran una activitat multidisciplinària anomenada ‘Una rosa per la llibertat’, la qual està lligada al concepte del símbol de la ciutat. Mitjançant la hibridació de diferents disciplines artístiques i creatives, amb intervencions en espais patrimonials, tallers i un esdeveniment final s’acostarà el públic reusenc i forà a la realitat dels artistes i creatius.

Per últim, un altre projecte innovador serà el festival ‘Llambordes’, madurat pel Casal Jove de La Palma. Es tracta d’un esdeveniment que planteja visualitzar i potenciar el grafit com a un art de carrer i provocar un canvi de mirada. Es complementarà amb altres activitats de cultura urbana com ara concerts de hip-hop, balls de carrer, tallers i altres activitats paral·leles vinculades a aquesta temàtica. Després de la lectura del programa d’actes, Caelles, també va fer esment de la nova coordinadora del projecte cultural, Montserrat Grau, qui va substituir Jordi Manent. En aquest cas, Caelles va reiterar que “Manent va marxar per motius personals, però tenim una gran gestora cultural”.

L’espectacle ‘Globus’

En l’acte també va assistir el nou director artístic del Festival Trapezi, Leandro Mendoza, qui va descriure l’espectacle ‘Globus’, que es va dur a terme a finals de gener per inaugurar la capitalitat catalana, duta a terme a la plaça del Mercadal. A la funció hi van col·laborar diverses entitats entre les quals destaca l’Esbart de Santa Llúcia, els Diables i el Bestiari. Sobre el nom de l’espectacle, Mendoza va fer esment que “el seu origen ve d’un antic costum que es feia a Reus i em va cridar l’atenció. Per ara, puc dir que el narrador vindrà en globus”.