Perspectives econòmiques per al 2017

Optimisme moderat

Els màxims responsables dels agents econòmics del territori es mostren esperançats en la consolidació d’una recuperació econòmica que s’espera amb candeletes

Fa molt de temps que s’espera però no acaba d’arribar amb decisió. Els famosos brots verds no s’han deixat veure fins ara o, si ho han fet, han estat efímers, pansits pel pes d’una economia global que es troba empantanegada de fa anys quan la recessió, en forma de pluja d’actius tòxics bancaris per la venda de les hipoteques subprime als Estats Units va contagiar els principals centres i operadors financers del món. A Espanya, l’exponent de la crisi va ser la bombolla immobiliària, deixant constructors i famílies en fallida (els preus van arribar a caure un 45%), en el que va suposar un avís per a navegants que creien que el mal anomenat totxo era un valor refugi. Molts encara ho creuen. De fet, les dades així ho demostren. Segons el Col·legi de Registradors d’Espanya el 2016 es van acabar venent uns 450.000 habitatges a tot l’Estat, un 26% més que el 2015. Segons Servihabitat, l’stock d’habitatges nous es va reduir a Espanya un 20% en el mateix període, fins a les 388.000 cases.

Algunes fonts parlen d’un increment d’entre el 10 i 15% en la compravenda de cases noves i usades, per a un total de més de mig milió d’habitatges el 2017. Els preus podrien encarir-se fins a un 3%. Les previsions apunten que se signaran uns 450.000 crèdits hipotecaris per a l’any que tot just comença.

Qui espera que hi hagi una certa alegria en el mercat immobiliari és l’Ajuntament de Tarragona. El consistori fa anys que té una sèrie de patrimoni que vol vendre i així aconseguir diners per amortitzar el deute que té

Pau Pérez, regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Tarragona

Pau Pérez, regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Tarragona

Qui espera que hi hagi una certa alegria en el mercat immobiliari és l’Ajuntament de Tarragona. El consistori fa anys que té una sèrie de patrimoni que vol vendre i així aconseguir diners per amortitzar el deute que té, però els intents dels últims anys han estat en va i ara torna a la càrrega. «Preveiem uns ingressos de 9.361.446,00 euros per la venda de patrimoni. La situació ha variat i ara es veuen uns lleugers repunts, tot i que l’oferta i el preu de l’immobilitzat els fixa el mateix mercat», diu Pau Pérez, regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Tarragona. Així, les principals operacions són, tal com assenyala el mateix Pérez: venda finca registral 19.432 de les Gavarres, 2.309.230,00 euros, venda finca registral 27.542 de les Gavarres, 1.787.555,00 euros, finca Passeig de les Palmeres 4.109.219,97 euros i finca carrer Floresví Garreta, 1.155.441,16. «La venda de les dues primeres en breu serà efectiva. La voluntat és vendre per reinvertir en la ciutat, però no a qualsevol preu, fer el contrari seria imprudent i un malbaratament de recursos públics», explica Pérez.

Les principals partides pressupostàries de l’Ajuntament de Tarragona per al 2017

• Promoció de l’ocupació: 1.100.000 euros

• Serveis Socials 10.049.310 euros

• Promoció comercial: 2,74 milions d’euros

• Festes de Tgna (Carnaval i Santa Tecla): 643.300 euros

• Brigada Municipal: 4.435.000 euros

• Ensenyament: 1.019.500 euros

• Cultura: 1.019.500 euros

• Turisme: 1.319.258 euros

• Millora de les infraestructures als barris i al centre de la ciutat: 1,3 milions d’euros

• Millores als polígons industrials: 300.000 euros

• Pla Especial de la Part Alta: 200.000 euros

• Millora de parcs infantils: 100.000 euros

• Edificis culturals: 380.000 euros

• Habitatge Social: 100.000 euros

Pérez parla amb la boca petita de possible recuperació i, de fet, fa servir el terme estabilitat per parlar del futur pròxim: «La situació econòmica el 2017 serà, si més no, estable. Aquesta és la previsió, i l’increment previst del 2% respon a ingressos puntuals i extraordinaris, com per exemple, l’increment estatal del 3% de l’IBI (1,4M€) o els ingressos per les concessions del mercat (2,1M€). Si ens fixem en les previsions del pressupost d’ingressos, de manera rigorosa, valoren la tendència històrica interanual dels exercicis anteriors i les possibles situacions puntuals, tant d’increments com de minoracions». Tarragona arrossega un deute important, d’un 134%, Pérez, però, matisa aquesta xifra i explica que s’està aplicant un pla de sanejament que deixarà el deute per sota del límit legal: «No sé d’on surten aquestes dades del suposat dèficit. Entenc que es refereix a la ràtio d’endeutament i d’acord amb l’informe de l’Interventor del Pressupost del 2017, a final d’aquest exercici, se situarà en el 116,78%. Per altra banda, el Pla de sanejament que tenim vigent situa aquesta ràtio en un el 91,45% a l’exercici 2019, per sota l’actual límit legal. També, i donada l’actual normativa vigent al respecte, el romanent positiu d’aquest ajuntament, a l’exercici 2017, s’utilitzarà per amortitzar deute». Pérez va treure pit sobre els comptes del 2016, un exercici que, quan es va pa rlar amb el regidor, encara no estava tanca: «L’informe del tercer trimestre de l’Interventor de seguiment del Pla d’Ajust, indica un estalvi brut al tancament de 20.400,61 m€ (Ingressos corrents-despeses corrents) i un estalvi net de 5.108,34 m€».

Tarragona arrossega un deute important, d’un 134%, Pérez, però, matisa aquesta xifra i explica que s’està aplicant un pla de sanejament que deixarà el deute per sota del límit legal

Viu a fons ha volgut conèixer les previsions econòmiques de l’Ajuntament de Reus pel 2017 però com que els pressupostos encara no han estat aprovats, cap dels responsables econòmics del consistori ha volgut fer, com és evident, cap valoració o comentari al respecte.

El model econòmic del territori

Josep Antoni Belmonte, president de Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA)

Josep Antoni Belmonte, president de Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA)

«El creixement de la ciutat passa per quatre eixos claus: el turisme, la química, el Port i el coneixement-Universitat», deia Pau Pérez al final de l’entrevista concedida a aquest mitjà. Aquests grans eixos, el motor econòmic vàlid per a Tarragona segons Pérez és, però, aplicable a tot el territori, tal com també sostenen els presidents de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), Josep Antoni Belmonte, i de PIMEC, Josep-Joaquim Sendra. «Després de la recuperació observada entre 2014 i 2016, el 2017 es preveu que sigui un any de consolidació de la tendència positiva. Això hauria de traduir-se en uns ritmes de millora més moderats que els de repunt després de la crisi econòmica. Però al cap i a la fi, la tendència seguirà sent positiva de manera que seguirà la millora en els principals indicadors econòmics. Aquestes dinàmiques generals pel conjunt de l’economia catalana, es concreten en el cas tarragoní, amb major presència industrial, amb un creixement esperat superior per la recuperació de l’activitat industrial, que presenta unes taxes de variació més altes que el conjunt de l’economia», diu Sendra de PIMEC, mentre Belmonte, de CEPTA, apunta al sector turístic també: «A l’Anuari BBVA CX que hem pogut conèixer fa pocs dies, evidencia que durant el 2015 hi va haver creixement en la majoria de sectors, molt accelerat a les comarques de Terres de l’Ebre, que es recuperen a un ritme superior al de l’industrialitzat Camp de Tarragona. Esperem que, com a mínim, aquesta tendència es mantingui en les xifres del 2016 i millori en les 2017, gràcies a l’impuls de sectors com el turisme, que han registrat molts bons resultats aquest any».

El nucli econòmic de Tarragona i, per extensió, del territori, és la indústria petroquímica. Aliada amb el Port, amb qui ha creat un clúster industrial (concentració d’empreses) per tal de competir amb altres zones del món que dis

posen de les matèries primeres per fer funcionar aquesta indústria però no tenen els coneixements, la situació geogràfica estratègica i l’experiència per tirar-ho endavant. Amb tot, des de l’Agrupació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) i des del Port, es reclama de fa anys la millora de les infraestructures per tal de no perdre inversions i evitar així deslocalitzacions. «El potencial del nostre territori es veu minvat per culpa d’infraestructures estratègiques que afecten directament a la nostra competitivitat, com són el Corredor del Mediterrani i l’A-27. Necessitem una política industrial clara i compromesa si volem seguir generant progrés i creixement», afirma Teresa Pallarès, Directora General de l’Associació Empresarial Química de Tarragona. Pallarès assegura que la indústria química ha estat fonamental per sortir de la crisi, tal com s’ha demostrat en altres països i assegura que es preveu un creixement per aquest sector per l’any que acabava de començar i que ja ha acumulat un increment del 21,8% des del 2007. «La crisi ha demostrat que la indústria és un factor que dóna estabilitat, de fet, els països més industrialitzats d’Europa són els que primer en van sortir. Aquests anys, a Tarragona, hem equilibrat la falta de demanda del mercat interior amb un creixement de les exportacions. La Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (FEIQUE) ha fet una previsió de creixement pel 2017 del 2,5%. De fet el 2016 ja hem registrat una crescuda a Espanya del 2,3% i aquest sector porta un creixement acumulat des del 2007 del 21,8%, coincidint en el període de la crisi global».

El president del Port de Tarragona, Josep Andreu

El president del Port de Tarragona, Josep Andreu

El president del Port de Tarragona, Josep Andreu, es lamenta de la falta d’infraestructures per poder competir amb altres ports i espera que 2017 sigui l’any en què algunes de les accions que es reclamen de fa anys s’acabin de concretar: «La connexió en ample europeu, l’A27 i la ZAL (zona d’activitats logístiques), són infraestructures vitals no tan sols pel Port de Tarragona sinó també pel territori. Si no avancem en la consecució d’aquestes infraestructures, continuarem patint una limitació al creixement i l’atracció de noves inversions. Des del Port estem preparats per a l’arribada de l’ample europeu, el Port està fent els deures. Ara el més important és que necessitem un calendari real i definitiu de l’arribada de l’ample europeu al territori. Mentre no disposem d’aquest calendari, tal com he dit en reiterades ocasions, estem perdent oportunitats». Malgrat això, Andreu creu que el 2017 serà un any de creixement gràcies a la feina realitzada de fa cinc anys pel mateix Port a l’hora d’apostar per la diversificació i l’exportació. El paper dels creuers de passatgers pot tenir una incidència molt important també en el rol que ha de tenir el Port, més enllà de ser un centre neuràlgic del transport de mercaderies, si no que pot ser la porta d’entrada a molts visitants del Camp de Tarragona i generar, d’aquesta manera, riquesa. «Les previsions són positives gràcies a l’aposta que vam iniciar fa cinc anys per la diversificació de tràfics. Si bé és cert que es preveu tancar l’exercici del 2016 amb una davallada dels tràfics aproximada del 6%, motivada principalment per la baixada del carbó i la parada tècnica de Repsol, preveiem incrementar un 1% la xifra de negoci, és a dir, mantindrem els resultats econòmics i això és una bona notícia. Vam iniciar ara fa 4 anys un lideratge al territori per atraure creuers. Ho estem aconseguint, som port d’escala amb un creixement destacat. Ara el 2017 serà l’any decisiu per avançar en aquest creixement. Tenim la previsió de duplicar els creuers a Tarragona gràcies a un projecte vinculat a Costa Cruceros i que permetrà al Port de Tarragona convertir-se en Home Port (port origen). Tenim davant nostre una gran oportunitat tant pel port com pel territori. No la podem desaprofitar», explica Andreu.

«El potencial del nostre territori es veu minvat per culpa d’infraestructures estratègiques que afecten directament a la nostra competitivitat, com són el Corredor del Mediterrani i l’A-27»

Les decisions polítiques es troben rere la competitivitat d’aquests dos grans monstres econòmics, Port i AEQT, que esperen que es desencallin les infraestructures reclamades durant tants anys i que, en cas de no arribar, podrien fer perillar llocs de treball i, fins i tot, la marxa d’algunes companyies. «El que és cert és que són factors de competitivitat que ens poden posar en desavantatge amb altres localitzacions que també busquen atraure inversions. No podem permetre que tots els nostres potencials no siguin determinants per culpa de la manca d’infraestructures o del preu de l’energia elèctrica», diu Pallarès. La directora de l’AEQT apunta clarament en aquesta direcció, els costos energètics, un altre factor decisiu perquè la indústria petroquímica tarragonina sigui competitiva: «Tenint en compte que som una indústria molt heterogènia, tenim empreses que són grans consumidores d’energia, i no pot ser que la paguem un 25% més cara que el que ho fan a França o Alemanya. D’aquesta manera sortim amb desavantatge en la cursa per a l’atracció d’inversions».

«Voldria que s’entengués que si el CRT és un projecte fonamental per tot el territori, la ZAL és un projecte cabdal pel creixement del port però fins i tot a curt termini»

Per a Josep Andreu, la posada en marxa d’instal·lacions com la ZAL és cabdal, vital per al territori, molt més que l’anomenat CRT (Centre Recreatiu Turístic). Aquest CRT se situa als termes municipals de Vila-seca i Salou i compta amb les instal·lacions de Port Aventura actualment. El pla director d’aquest CRT està a punt per aprovar-se i contempla desenvolupar 745.000 metres quadrats de sostre. Els usos hotelers abastaran el 57% del total, mentre que les activitats d’oci (congressos, convencions, teatre i espectacles) ocuparan el 16%. Finalment, el 6,7% del sostre es reservarà a usos comercials i el 4%, a àrees de joc. «Voldria que s’entengués que si el CRT és un projecte fonamental per tot el territori, la ZAL és un projecte cabdal pel creixement del port però fins i tot a curt termini. Ja tenim projectes damunt la taula pendents de posar en marxa vinculats a la ZAL. Em consta que la Generalitat, que és la responsable de la tramitació, és plenament conscient de la importància de la ZAL pel Port de Tarragona», afirma Andreu.

Port i AEQT, junts en el hub químic

Teresa Pallarès, Directora General de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT)

Teresa Pallarès, Directora General de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT)

Fa anys ambdues entitats van decidir impulsar Chemmed, un clúster industrial per fer-se forts al sud d’Europa i ser l’epicentre en recepció i distribució de mercaderies cap al centre i nord d’Europa. «El clúster químic ChemMed Tarragona ha esdevingut en un element essencial de l’economia del territori, així com un factor de modernització i d’impuls de primer ordre. Cal pensar que l’economia del territori no s’entén sense la indústria química, i el seu futur segueix indissolublement vinculat amb la seva evolució», diu Andreu. En la mateixa línia s’expressa Teresa Pallarès: «Tarragona és el pol químic més important de la Mediterrània i de tot el sud d’Europa, això és un fet. A nivell de clúster seguim treballant per valorar tot el nostre potencial i poder atraure noves inversions, tot i que no és un camí ni ràpid ni fàcil. Apostem per una producció d’alt valor afegit. Els nostres reptes passen per la competitivitat i la sostenibilitat. Volem aprofitar i valorar l’experiència d’aquests 50 anys, l’entorn que s’ha creat al voltant d’aquesta indústria i la nostra situació geogràfica per acollir productes basats en l’especialització, que és el camí que es pot consolidar a Europa».

Les exportacions

La crisi, amb caiguda de vendes en tots els sectors va fer que els empresaris haguessin d’aguditzar el seu enginy per poder sobreviure. La solució, segons apunten algunes fonts, no era només fer-ho millor que la resta de competidors, sinó arribar a més mercats, obrir-se a l’exterior. En un món global, aquesta és la tendència. «El futur i el present passen per l’exportació. Més enllà de la tradició exportadora de les nostres empreses, i que justifica en bona part l’existència de la nostra pròpia Cambra de Comerç, la crisi va provocar que moltes organitzacions ens veiéssim en la necessitat de convertir el món en el seu mercat per poder subsistir. Les qui van fer aquest exercici van adonar-se’n dels múltiples avantatges que pot oferir un procés d’internacionalització. Des de la Cambra hem fet molta pedagogia en aquest sentit, acompanyant a moltes empreses a descobrir oportunitats en mercats estrangers», diu Isaac Sanromà, president de la Cambra de Reus. «L’exportació s’ha venut, en els darrers anys, com un dels grans remeis per fer front a les dificultats a escala de les empreses i s’ha de dir que les comarques de Tarragona s’han esforçat molt a exportar els seus productes. Tenim una oferta energètica i industrial molt forta, que se suma a una gran riquesa de productes de la terra de màxima qualitat i una potent oferta turística que no deixa de consolidar-se. Amb tot, encara falta molt per fer arribar la cultura de l’obertura de mercats a moltes petites empreses que tenen molt a oferir i això és responsabilitat de tots», diu Josep Antoni Belmonte, president de CEPTA.

El creixement del territori passa per quatre eixos claus: el turisme, la química, el Port i el coneixement-Universitat

Isaac Sanromà, President de la Cambra de Reus

Isaac Sanromà, President de la Cambra de Reus

Sanromà es mostra relativament optimista envers el 2017, aferrant-se a les dades que té entre mans la seva institució: «La Cambra de Reus realitza cada tres mesos, conjuntament amb Ceres, una enquesta a les empreses del nostre territori en la que es fixa l’apartat de l’opinió sobre la situació econòmica, perspectives i confiança en el futur. Les últimes onades del Radar Cambra ens demostren que la confiança de les empreses en el futur immediat a un any sempre ha anat creixent, si bé ho ha fet amb moderació. D’altra banda, les xifres dels treballs de conjuntura, que també fem les cambres, ens ratifiquen en el fet que les empreses veuen bé la situació però són molt prudents a l’hora d’invertir o ampliar plantilla perquè encaren arrosseguen moltes ferides dels anys pitjors de la recent crisi».

Per la seva banda, Andreu Suriol, president de la Cambra de Tarragona es mostra crític amb determinades polítiques municipals, a més de recordar que l’ajornament dels Jocs Mediterranis fins al 2018, ha suposat una mala publicitat per a la ciutat i referma, però, l’aposta en la indústria i el turisme perquè l’any sigui millor que l’anterior: «Les previsions de la indústria química i del turisme, els dos grans motors econòmics del territori, ens fa ser optimistes, si bé ens penalitza l’elevada taxa d’atur i el no disposar d’unes infraestructures adients per consolidar i impulsar el dinamisme de les Comarques de Tarragona. Quant a la ciutat de Tarragona, ens preocupa el valor de la marca pel que fa a l’ajornament dels Jocs del Mediterrani així com determinades polítiques impulsades des de l’Ajuntament que no afavoreixen prou l’atracció de turistes (en períodes vacacionals) ni de visitants (a la resta de l’any)».

P1200112 como objeto inteligente-1

Andreu Suriol, president de la Cambra de Tarragona

L’atur és la clau de volta de tot plegat. En un article publica a El País el 5 de gener d’enguany, s’afirmava que aquelles comunitats amb més potencial turístic havien estat les que més cotitzants a la Seguretat Social havien registrat. Quan parla de Catalunya, però, l’article destaca Barcelona i Girona com a demarcacions més potents turísticament a Catalunya. Espanya va rebre més de 70 milions de turistes el 2016, una xifra enorme. Aquest article arribava un dia després que es conegués que l’any 2016 l’afiliació a la Seguretat Social havia pujat a tota Espanya en 540.265 cotitzants, la més gran de l’última dècada. Amb tot, això té una part fosca, perquè la precarització laboral està molt present. Així, es van necessitar una mitjana de fins a 40 contractes per a cada nou lloc de treball. El 40% dels assalariats a Espanya ho són de forma temporal o a temps parcial. Dels 19,8 milions de contractes que es van signar a Espanya el 2016, el 91,4% va ser de caràcter temporal, amb una mitjana de 51,3 dies cadascun. «Esperem que creixi l’ocupació. Estem fent tot el possible perquè així sigui. De fet, per l’any vinent (2017) destinem 1.100.000 euros només en el foment de l’ocupació», assegura Pau Pérez.

«Les previsions de la indústria química i del turisme, els dos grans motors econòmics del territori, ens fa ser optimistes, si bé ens penalitza l’elevada taxa d’atur i el no disposar d’unes infraestructures adients»

El Banc d’Espanya, en les seves previsions, calcula que la taxa d’atur per al 2019 serà del 15%, més d’un punt per sobre a les previsions del govern. Per tant l’atur encara serà un problema important en els pròxims anys. Tot i així, des de l’executiu que presideix Mariano Rajoy i des del Banc d’Espanya, encara es parla de creixement, concretament del 2,5% per al 2017. «Es parla del 2,1 o el 2,5% de creixement del PIB per a Espanya i de xifres una mica per damunt a Catalunya. Es marca un cert alentiment en relació a l’any 2016. L’economia reusenca hauria de seguir aquesta línia que, d’altra banda, és prou positiva», explica Isaac Sanromà.

L’aixeta del crèdit

En el moment de màxima dificultat les entitats financeres van adoptar una posició defensiva i van decidir restringir el crèdit, espantades davant la possibilitat d’impagaments i per mantenir el seu líquid conscients de la gran quantitat de diners que ja havien prestat. L’any 2016 no ha acabat amb bones notícies per a moltes entitats bancàries arran de la decisió judicial a Brussel·les en què s’obliga a les entitats a tornar als seus clients tot allò que es va cobrar de més en virtut de la clàusula sòl, que ara ha estat declarada nul·la. Tot i que hi ha un cert ball de xifres, es parla de més de 4.000 milions d’euros en indemnitzacions. I això no acaba aquí, el Tribunal Suprem ha declarat que les despeses que els bancs cobraven als seus clients a l’hora de formalitzar una hipoteca també són nul·les o, com a mínim, no les havia de pagar només el client. Més diners a tornar. «La dificultat d’accés al crèdit ha estat un dels grans esculls de les empreses durant aquests anys difícils i encara ara és complicat accedir-hi. Cal tenir en compte que la crisi ha castigat durament al territori. En un Observatori Empresarial, ja alertàvem que en poc més de tres anys, des del 2010 fins al 2013, el nombre d’entitats bancàries presents a la província de Tarragona s’havia reduït una tercera part, el que suposa un descens del pes de la banca i l’afavoriment de grans grups bancaris cada cop amb més competència. Aquesta realitat no ha afavorit els interessos de les empreses, que han hagut de buscar alternatives per buscar finançament i tirar endavant», explica Josep Antoni Belmonte, president de CEPTA.

Pol. Sud (3)

Per la seva banda Josep-Joaquim Sendra, president de PIMEC Tarragona, veu el futur amb més optimisme: «S’observa una millor predisposició de les entitats financeres per concedir crèdit i les condicions s’han relaxat, començant pels tipus d’interès, afavorits per la política expansiva del Banc Central Europeu. Però aquesta millora no impedeix que encara sigui difícil obtenir finançament per a certs projectes o per empreses que no poden oferir unes garanties que encara poden seguir sent excessives per empreses que precisament el que necessiten és que es confiï en les seves capacitats futures». Sendra confia en una recuperació de la demanda en l’àmbit intern, espanyol i internacional que permeti a les empreses de la demarcació de Tarragona, tirar endavant: «Les perspectives són positives perquè la demanda interna segueix millorant i malgrat les incerteses de l’economia internacional, l’evolució de la demanda externa sembla que tindrà un impacte positiu al conjunt català. Aquest darrer aspecte és especialment rellevant en el cas de Tarragona pel grau d’obertura que té en relació a la seva especialització productiva. També fa que fluctuacions en el preu dels carburants com les esperades puguin generar més tensions que en altres territoris, de manera que les expectatives són positives però cal ser especialment prudents».

El referèndum d’independència

El procés sobiranista català que el mes de setembre d’enguany viurà el seu punt àlgid amb la convocatòria d’un referèndum d’independència, pot trastocar els plans dels empresaris i industrials de la demarcació, en un sector econòmic que mai ha estat amant de canvis radicals. «No valorem temes polítics més enllà dels que he esmentat amb anterioritat i que fan referència a les infraestructures o la política industrial en general», diu Teresa Pallarès, de l’AEQT. Andreu Suriol, president de la Cambra de Tarragona es manifesta obertament en relació al referèndum, i afirma que dóna suport al dret a decidir: «Les Cambres de Comerç del país vàrem expressar clarament la nostra posició a favor del dret a decidir. Entre altres coses perquè creiem profundament en la democràcia i, també, i ara parlo com a president de la Cambra de Tarragona: per revertir el col·lapse que patim en matèria d’infraestructures a Tarragona, que és insostenible. En aquest sentit hem enviat una carta a Mariano Rajoy demanant-li audiència per expressar-li en primera persona que estem ofegats. Amb això li vull dir que a un inversor més que un referèndum el que el preocupa és el retorn de la seva inversió. Un retorn que ara es veu compromès pels costos energètics i l’estat de les infraestructures. Ens fa por, perquè ho hem vist ja, que les empreses marxin o no vinguin per aquests condicionants, no pas per la possibilitat de celebrar un referèndum».

P1280998