TedxReus

Una pluja d’experiències

La jornada de la cinquena edició del TEDxReus va omplir el Teatre Bartrina aquest novembre. El llenguatge digital i l’emprenedoria van ser els temes estrella dels col·loquis.

Amb l’essència del consolidat congrés anual del TED Conference, va arribar a Reus la cinquena edició del TEDxReus, la qual va tenir lloc al Teatre Bartrina aquest novembre i va aplegar personalitats tan mediàtiques com ara la periodista Pilar Rahola, el doctor en Ciències de la Informació Joan Manuel Treserras, l’ambientòleg Frederic Ximeno, l’experta en tendències Encarna Ruiz, la directora i productora de documentals Alba Sotorra i l’arqueòloga i egiptòloga Irene Cordón, entre molts altres. Va ser una jornada de conferències d’allò més completa, plena d’idees i de debats interminables dividits en tres blocs que obeïen a experiències i idees del present, del passat i del futur.

De tecnologia, d’entreteniment, de disseny… Tots els temes van ser benvinguts, l’únic requisit −i ja gairebé marca de la casa− va ser incloure la misteriosa paraula clau ‘momentum’ a les intervencions. Segons l’organització, la seva definició es relacionava amb aquell impuls que fa assolir fites a la feina, les relacions, l’esport, etc.; també es remetia a la força amb la qual es mou algú en fer realitat un somni i esgarrapar un èxit; i, fins i tot, es referia al descobriment del moment idoni per fer un pas cap a endavant a la vida. La diversitat va estar a l’ordre del dia, ja que els onze ponents procedien d’ambients i mons totalment diferents, però els temes estrella van ser indiscutiblement els avenços tecnològics, el món laboral i els somnis fets realitat.

L’evolució de l’home

Joan Manuel Treserras va parlar sobre l'evolució cultural de la humanitat

Joan Manuel Treserras va parlar sobre l’evolució cultural de la humanitat

El doctor en Ciències de la Informació Joan Manuel Tresserras va ser el primer dels convidats en encetar ponència sota el primer dels tres blocs, amb l’etiqueta del ‘Momentum futur’ amb la xerrada ‘Les neurones també van en bicicleta’. Va iniciar el seu parlament amb un seguit de diapositives on va mostrar l’evolució física de l’home. “Al llarg del temps hem viscut un salt evolutiu significatiu i tot ve marcat de l’experiència històrica. Sense aquesta, el nostre coneixement es remetria al no-res”, va explicar. Les noves tecnologies, a més, han “esdevingut les extensions dels nostres sentits, però cada vegada som més dependents i això ens fa córrer riscos”. Aquest fenomen el va exposar com a una “vertadera revolució cultural humana”, la qual provoca que “un avenç resulti amenaçador”.

Tot citant a Ludwig Wittgenstein, Treserras va expressar que el llenguatge també és “el límit del nostre món, ja que és una plataforma d’expressió mitjançant la qual fem connexions neuronals”. Sense el microscopi no s’hauria vist mai l’univers llunyà dels microorganismes. Aparells que ens han adaptat la mirada al coneixement de terrenys inabastables. “Hem canviat la manera de mirar. Creixem amb aquestes eines tecnològiques i evolucionem amb elles”, va completar el també docent especialitzat en història i polítiques de la comunicació. La gran problemàtica de subordinar la lògica social a la tecnologia, la va reduir amb l’assoliment de tècniques crítiques que ens facin decidir bé el que volem, per tal de prendre bones decisions.

En una línia més sostenible, va prendre el relleu l’ambientòleg Frederic Ximeno, qui actualment és comissionat d’ecologia a l’Ajuntament de Barcelona. Ell va proporcionar als assistents les estratègies per encaminar la societat cap a un desenvolupament sostenible tot garantint l’equilibri ambiental, social i econòmic. Amb l’exposició ‘A Lima no plou’, Ximeno va esmentar algunes de les disfuncions ambientals que es troben a la societat. “Entre els anys vuitanta i noranta, teníem eines i diners per desenvolupar les solucions, però únicament vam guanyar temps, atacant els símptomes, que encara segueixen vigents”, va esclarir l’especialista en ecologia. I és que tot l’emprat fins el moment eren solucions d’urgència que, a banda de no atacar la malaltia ambiental, contaminaven. “D’aquesta lògica sostenible, Catalunya tampoc n’està exempta. Volíem tenir una ciutat articulada amb espais lliures productius, i el que tenim és un sistema nociu cada vegada més dens, amb xarxes de mobilitat estretes i inútils que han agreujat el problema ecològic”, va posar en debat Ximeno.

La sostenibilitat va encapçalar el discurs de Frederic Ximeno

La sostenibilitat va encapçalar el discurs de Frederic Ximeno

En aquesta mateixa línia, va convidar a l’audiència a pensar en les conseqüències dels problemes ambientals i en les mesures econòmiques que paralitzen la cerca de sortides, en un model que no generés disfuncions ambientals per tal d’aconseguir la sostenibilitat. “Hem passat de mil milions de persones a l’any 1700 a 7 mil milions en l’actualitat. No podem seguir així, hem de redistribuir la lògica sostenible amb eines noves”, va reblar l’entès. L’últim punt del seu col·loqui va posar en rellevància la ciutat de Lima, la qual està rodejada per tres rius molt contaminats i és un exemple de desigualtat de nivell pel que fa als problemes ambientals. De fet, va aportar que la potabilitzadora és incapaç de netejar-ho tot, i té una reserva tan sols de tres dies. “Això és un problema ambiental? Doncs no. És un problema de necessitat bàsica, que és encara pitjor. Es necessita un canvi de gestió de la ciutat, la qual precisa una millor habitabilitat. Les persones viuen en zones de risc i cal un canvi de lògica i no una solució, perquè no n’hi ha cap. “Lima no ha arribat a tenir el momentum”, es va lamentar Ximeno tot destacant la vergonya de la roba efímera i dels aparells d’obsolescència programada.

Revolució comunicativa

Des de fa uns anys les xarxes socials ens han accelerat la vida i la forma de viure-la. En aquest context, l’expert en Sistemes Complexos, en Javier Borge va il·lustrar als assistents a l’esdeveniment multidisciplinari sobre ‘Sistemes complexes, flocs, flors, cuques i hashtags’. Amb una profunda explicació sobre els procediments simbiòtics d’éssers vius en ecosistemes mutualistes, va disseccionar la informació al detall. “Amb l’avenç de les noves tecnologies, hem observat com s’ha produït la pol·linització, i hem emmagatzemant milions de dades al respecte sobre les seves conductes i els perquès, però realment com sap un insecte quina flor pot visitar? És arbitrari? Es pot comparar amb les persones?”, va començar a reunir milers de preguntes Borge. I és que les flors com els animals són complexos, però tots interactuen. “En l’aspecte humà tot es torna més complex”, va deixar entreveure l’entès, i en va treure una lògica similitud: “Hi ha interaccions negatives, però necessàries. Les flors volen competir per un número major d’insectes. La competició garanteix la supervivència. Passa el mateix amb els éssers humans, però juguem a un altre nivell”, va continuar. Va començar a parlar de sistemes socials, aquest cop els del camp online. Com en el cas dels animals, per elaborar estudis i recopilar informació ens calen dades, i aquestes ara es troben més a l’abast que mai. “Ara tot es tradueix als hàbits de l’usuari a la xarxa i les conegudes paraules clau (hashtags), però com ens comuniquem? Ens calen hipòtesis! Centrem-nos en el llibre de Richard Dawking i la seva teoria mimètica”, va crear silenci al Bartrina. A partir d’aquí, va aparèixer al discurs el mot ‘fitness’, el factor de propagació. “Si hi ha un factor ‘fitness’ a la informació tindrà més possibilitats de ser propagada i, per tant, copiar de cervell en cervell. D’aquesta manera s’explicaria una publicació que té èxit i likes de la que no en té cap”, va desentrellar el també doctor en informàtica. La vida digital, l’entorn online, i la vida real, l’ecosistema normalista. S’hi assemblen? Javier Borge en troba similitud en les formes d’interactuar. “Continuem competint, però en el món digital hi trobem moltes barreres comunicatives: hi ha malentesos quan parlem a través de les xarxes socials, la comunicació sol ser més freda i emprem un llenguatge més generalista” conclou.

Qüestió de tendències

Moda, disseny i espectacle. Tots tres conceptes depenen de les tendències. D’aquest apassionant tema va tractar la in

tervenció de la doctora en periodisme, Encarna Ruiz. La granadina va generar més d’una rialla amb afirmacions tan punyents com veritables sobre com ens comportem i els gustos que tenim. “Ens guiem molt de l’agenda setting, dels temes mediàtics. Observem i aconseguim tems referencials, dels quals creem conceptes. A partir de tot això se’n poden extreure dades quantificables. I a través de moltes hores analitzant, pots arribar a crear una tendència a través dels interessos de la gent. Les xarxes, a més, ens ajuden molt”, va detallar la també directora d’ESDiColor Lab. Amb el discurs ‘Vidas filtradas’ va obtenir molts adeptes que van estar d’acord amb ella.

Una altra dada que va afegir va ser el factor envelliment en la societat. Les esferes socials, cada vegada més grans, adopten altres tipus de tendències. “Què passa quan les ja creades s’han de reconstruir? Si es porta al món de la moda, ens haurem d’adaptar amb peces noves per a una població envellida”, va plasmar sincera. I és que el món de la moda és l’exemple més visual de com evolucionen les tendències. “Segons com vagi la política, la gent

Encarna Ruiz, al Bartrina parlant de tendències

Encarna Ruiz, al Bartrina parlant de tendències

implícitament escollirà un color o un altre. Per tant, cada temporada es canvien els colors segons les tendències d’una comunitat sencera”, va continuar la granadina.

 

És evident que l’ús de les xarxes ha anat a més. Ruiz va explicar que fomenten també que hi hagi més comunicació i relació, però va parlar d’una tipologia nova, en la qual es poden trobar certs punts negatius. “Sabeu que emprant diferents plataformes de missatgeria instantània arribem a generar múltiples personalitats i diferents comportaments obsessius compulsius? I qui digui que no li ha passat és mentida, ja que algú haurà tingut un rampell de necessitat per desbloquejar el mòbil i mirar si hi ha alguna notificació sense llegir”, va explicar tot desembocant rialles que li donaven la raó. L’assumpte no queda aquí. Va molt més enllà. Resulta que amb tanta informació arribant per tot arreu i de forma simultània, no aconseguim concentrar-nos. “La majoria de nosaltres té mínim tres xarxes predilectes. Whatsapp, Facebook i Twitter, per exemple. Som un filó humà de dades continues que aprofiten les empreses que consulten les tendències”, va concloure l’especialista sociològica.

Prediccions

Ja en plena sessió de tarda, l’acte va acollir un següent bloc corresponent al ‘Momentum Present’. Va començar la sessió l’expresident del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, qui va arribar amb l’ambiciós discurs ‘I si Marx es va equivocar?’, en el qual va aglutinar una sèrie de prediccions futures que va aixoplugar sota la idea principal de la ‘Tempesta perfecta’. Segons el també comunicador, “cap a una tempesta és cap a on va la societat, cap a una disrupció”. “Quan hi ha un creixement regular i és exponencial es produeix una disrupció. Per exemple dins la poentíssima indústria de la música hi havia els vinils i les cassets, però malauradament avui en dia són testimonials. Han quedat arraconats per les descàrregues per Internet i l’streaming. El model de negoci i el paper dels concerts s’han posat en entredit. Tot es pot reduir a l’emmagatzematge al mòbil, l’element de disrupció”, va explicar el també graduat en comunicació.

Les persones han anat canviant amb les revolucions industrials al llarg del temps. Ara estem presenciant una, segons Benach. “Però i si Marx es va equivocar? Va encertar en el creixement dels drets dels treballadors i de l’evolució de les indústries, però hi ha altres factors. En la primera Revolució Industrial comencem a tenir connexions espacials i comencem a contaminar; en la segona, hi ha més drets; i a la tercera els paradigmes de producció i relacions personals i socials canvien en l’àmbit tecnològic. Això no vol dir, però, que aspectes com la pobresa s’hagin solucionat”, va avaluar. Va fer palesa la famosa escletxa digital, que no és més que una mancança de la revolució. “Ara ens trobem a la quarta revolució, en la qual les energies seran netes i hi haurà una sostenibilitat ambiental, amb propietats modernes i amb les peces de roba intel·ligents”, va concretar. En aquest àmbit, va esmentar les big data, les quals ho revolucionen i ho faran en el futur. “La informació ja no és poder, perquè hi té accés tothom, sinó que qui tingui més quantitat de dades, millor”, va concloure.

dsc_9536Amb al·lusions al reciclatge laboral d’ocupacions tradicionals i altres dates de caducitat, va arribar l’infografista i periodista Carlos Zahumenszky, qui va pronunciar el discurs ‘Cuando el otro candidato es un robot’, amb el qual el públic va embadalir. El volum de curiositats que va explicar no van deixar ningú indiferent. “Vivim en l’època de la sobreformació, tots estudiem més del compte. Imaginin el moment incòmode de l’entrevista de treball en el qual es creuen amb el seu contrincant. Imaginin que no es tracta d’una persona normal, sinó d’un robot. Doncs no creguin que és massa aïllat, hi ha molts robots que treballen en indústries d’automòbils”, va deixar pensar als assistents. I és que, segons va explicar, aquestes màquines pensants, tripliquen beneficis. Però els robots no són als que hem de tenir més por. Segons el periodista, s’ha de témer més al software, com ara el cotxe autònom de Google. “Però no és l’únic que ho fa, Tesla també està dins el món dels cotxes autònoms; Amazon ja fa enviaments de productes a través de drons. Fins i tot Domino’s Pizza ho fa!”, va riure Zahumenszky. I és que no es tracta d’un projecte universitari, es troba fora, al carrer. “La intel·ligència artificial es troba a l’ordre del dia i, únicament queda que les legislacions ho aprovin. Aviat ens substituiran per algoritmes. Cap a on anem? Els robots destrueixen el treball, però creen un altre i l’empobreixen. Aquests robots crearan una societat diferent, ens deixaran sense treball. Algunes de les teories del futurisme diuen que llavors ens podrem dedicar al què realment ens agrada”, va teoritzar el periodista tot recordant que “nosaltres ens podem sortir del guió robot. Hem de deixar de comportar-nos com a robots i hem de començar a unir-nos a els amb un component més humà, que és el nostre al·licient”.

dsc_9431_1

Els somnis van ser també tema del dia en el tercer bloc del ‘Momentum viscut’ amb xerrades com la de Irene Cordón, Alba Sotorra o la del dissenyador industrial Pere Forés, qui juntament amb Carme Parareda, van fer realitat la creació de l’ICTINEU 3, un submarí molt lleuger i potent de 5×2 metres que pot arribar a una profunditat màxima de 2.000 metres. ‘Lluita pels teus somnis. Escriu el teu destí’ va ser doncs el títol d’un discurs emotiu, mitjançant el qual Forés va aconseguir despertar empatia al públic. “Van ser 10 anys d’intens estudi i de molta il·lusió. L’èxit de la creació del submarí va ser el resultat de pensar en gran sense limitacions. Ens ha ensenyat que ens agrada aprendre. És el segon d’Europa, de fet, i hem dut a terme el que es considera impossible. El nostre momentum de l’Ictineu va ser quan va deixar de ser un somni i ho vam fer realitat”, va acabar Forés.

Dins un línia més aventurera i esportiva, ens trobem amb el cas del tarragoní Rai Puig, qui amb ‘Recordaràs els moments, no els dies’, va aconseguir captivar un públic encuriosit. I és que el jove monitor de Piragüisme té un palmarès de travessies sorprenent, en les quals destaca la que va recórrer en 95 dies amb caiac, des de Vancouver fins a Alaska amb una extensió de 2.300 kilòmetres, els quals va fer tot sol. I, per concloure el dia, els últims moments de la jornada van ser protagonitzats per la periodista Pilar Rahola amb ‘La ideologia del mal’. A partir d’aquí va fer la pregunta inicial sobre un problema de fons: “Ens ataca l’islam o és un concepte ideològic? El col·lectiu és molt ampli, molt heterogeni i plural. No tenim un problema amb una religió, no ens està atacant cap déu, el problema és de la ideologia i la utilització del nom dels déus en nom del mal”, va aclarir. I és que es té un problema amb una ideologia totalitària que s’usa per dominar. “La ideologia que amenaça el món és l’islamisme. El gihadisme és una pota del monstre? És evident que és un problema que entra a través pels mitjans de comunicació, però em preocupa molt més el gihadisme no violent. Acaben aconseguint radicalitzant sectors de gent i això és perillós. La ideologia convertida en una màquina per matar”, va resumir.