Torna l’amenaça de la legionel·losi

Les morts d’un parell d’homes a Salou i a Mollet el passat mes d’octubre va encendre les alarmes sobre aquesta malaltia infecciosa

El 6 d’octubre un home de 50 anys de Madrid que estiuejava a Salou va morir a causa d’un brot de legionel·losi, tal com va confirmar el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Aquest fet va encendre totes les alarmes perquè no es va tractar d’un cas aïllat, sinó que va ser la pitjor conseqüència d’un contagi que va acabar afectant deu persones més que s’allotjaven a l’hotel Jaume I d’aquesta localitat de la Costa Daurada. Es tractava de persones d’entre 50 i 82 anys, entre les quals hi havia dos catalans de la Catalunya Central, dos d’altres comunitats autònomes i dos ciutadans de la Unió Europea, un irlandès i un francès, que havien estat allotjats a l’Hotel Jaume I de Salou, que va tancar el 2 d’octubre.

El brot es va produir el dimecres 28 de setembre, Salut va començar la inspecció i va prendre diverses mesures. L’hotel que va tancar per a final de temporada el següent diumenge, 2 d’octubre, va seguir obert, encara que amb molta menor ocupació.

El Departament de Salut va confirmar que l’hotel va passar una inspecció a les instal·lacions d’aire i conductes l’agost d’enguany. D’aquesta manera, Salut va anar a revisar el complex fa tres mesos perquè a l’hotel ja hi havia hagut casos puntuals anteriorment, i les inspeccions van passar-hi a ser prioritàries. En aquell moment, el resultat va donar negatiu en legionel·losi. Per altra banda, al complex no hi ha torres de refrigeració, tal com s’havia apuntat inicialment. L’Hotel Jaume I havia registrat dos casos de legionel·losi l’any anterior i un altre el 2014. Aleshores, no es va acabar esclarint quin era el causant. Salut va assenyalar, però, que els casos de legionel·losi aïllats no són un fet extraordinari.

També durant el mes d’octubre es van trobar traces del bacteri a les conduccions d’aigua de dues escoles de Calafell. Concretament, a l’escola Santa Creu i a la Mossèn Cinto Verdaguer. Les quantitats detectades, però, no implicaven cap risc de contagi. Els casos tarragonins no són els únics a Catalunya.

Un altre mort a Mollet

Un home de 89 anys va morir per legionel·losi a Mollet del Vallès el 10 d’octubre després d’ingressar en un centre hospitalari el dia 2. Al municipi hi va haver dos afectats més, que van rebre l’alta mèdica. Tots tres són veïns de Mollet i tenen entre 37 i 89 anys.

Què és la legionel·losi

605px-legionella_plate_01La legionel·losi, també coneguda com a malaltia del legionari (tot i que només fa referència a una de les formes de la legionel·losi) o, incorrectament, com a legionel·la, és una malaltia infecciosa causada per l’acció d’alguna de les espècies del gènere de bacteris gramnegatiu Legionella, especialment la Legionella pneumophila. Es manifesta per mitjà de diversos símptomes i, en la seva manifestació més greu, pot derivar en una pneumònia i acabar produint la mort de la persona afectada. L’origen del nom prové del primer brot conegut de la malaltia, que va tenir lloc durant una convenció de jubilats de la Legió americana que se celebrà a Filadèlfia (EUA), l’any 1976, i en la qual es va produir un brot de pneumònia que afectà 182 assistents a l’acte, 49 dels quals van morir. Mesos després, el 18 de gener de 1977, els científics van acabar identificant la causa de la tràgica infecció ocorreguda a Filadèlfia: es tractava d’un bacteri, desconegut fins aquell moment, raó per la qual van decidir de batejar-lo amb el nom de Legionella, en referència a l’antiga professió dels afectats. Per extensió, la malaltia va ser anomenada «legionel·losi».

La legionel·losi es pot presentar sota dues formes característiques, la febre de Pontiac: és la manifestació lleu de la malaltia, ja que no produeix pneumònia (la persona afectada presenta un estat febril lleu del qual se’n recupera en un màxim de 5 dies) i la malaltia del legionari, és la manifestació més greu de la infecció, atès que produeix febre alta i acaba derivant en una pneumònia.

La simptomatologia de la legionel·losi és semblant a la de la grip. Així, els afectats presenten febre, esgarrifances o calfreds, malestar, dolors musculars, mal de cap, cansament, pèrdua de gana i tos, que pot ser seca o amb esput. Ocasionalment també presenten diarrea. En el cas dels afectats per la variant malaltia del legionari s’hi pot afegir un quadre de pneumònia atípica. Tanmateix, sovint és difícil distingir la malaltia del legionari d’altres tipus de pneumònia atenent només als símptomes, raó per la qual es necessiten altres proves per a establir-ne el diagnòstic. El període d’incubació, és a dir, el temps que transcorre des de l’exposició del pacient al bacteri i el començament de la malaltia, oscil·la entre els 2 i 10 dies en el cas de la malaltia del legionari. Per a la febre de Pontiac el termini és menor, generalment des d’hores fins a 2 dies.

Diversos estudis han relacionat els brots amb la presència de Legionella en torres de refrigeració, condensadors evaporatius i en instal·lacions d’aigua calenta amb recirculació. També en poden ser font les instal·lacions de spa, aspersors de reg, dutxes. La transmissió es produeix per inhalació d’aerosols que contenen petites gotes amb els bacteris, provinent d’aquestes instal·lacions. No s’ha descrit la transmissió de persona a persona. Generalment la infecció passa inadvertida, no obstant en persones amb la resistència prèviament compromesa com són la gent gran i malalts immunocompromesos la malaltia es pot agreujar necessitant hospitalització i fins i tot arribant a produir la mort.

L’Hotel Jaume I havia registrat dos casos de legionel·losi l’any anterior i un altre el 2014. Aleshores, no es va

acabar esclarint quin era el causant

dsc_7646_1-baixa