El braç irreverent

Text: Rafa Marrasé

Fotos: Pierre Grubius


Les rialles se’ls hi escapen per sota el nas. Ho diuen amb la boca petita però ja comença a ser el lema de la colla, com winter is coming al regne del nord, a Invernalia, a la saga Joc de Trons. «Morirem d’èxit», repeteixen. Amb només quatre anys de vida, els Ambraçats ja s’han guanyat un lloc a la cita més esperada per a molts de les festes de Santa Tecla: la Baixada de l’Àliga. Tot i que des del consistori s’insisteix a afirmar que no en formen part —només es considera la Baixada oficial les bèsties del Seguici— i que les llums s’apaguen quan han de baixar el seu gegantó, els Ambraçats ja s’han fet un nom i la gent ja els espera perquè cada any és diferent, perquè mai en tenen prou, perquè ells són així, de la conya, de la vida alegre, d’allò tan meravellós que resa: a les penes, punyalades.

Tot va començar un 22 de setembre de 2012. En una espècie de pluja d’idees improvisada sota els porxos del carrer Merceria, amb una ampolla de vermut Yzaguirre i unes quantes coses per picar que havien comprat en un establiment regentat per un pakistanès, Toni Teuler, Marcel Aulès, Marc Teuler i Fede Fuster van, entre rialla i rialla, fonamentar les bases del que actualment són els Ambraçats. «Estàvem recordant que havíem intentat portar Carmen de Mairena per tot Tarragona i fèiem la broma que hauria estat bé baixar-la per les festes i, entre unes coses i altres se’ns va acudir això del braç», explica Toni. Un parell de setmanes abans, Teuler, Aulès i una vintena més van decidir sorprendre un amic pel seu quarantè aniversari: van portar a Tarragona Carmen de Mairena. La senyora, en un estat de deteriorament físic important, va ser incapaç d’abandonar el restaurant on es va fer la festa d’aniversari però això no va impedir que la idea ja hagués calat entre el grup. «Dies després, quan es van acabar les festes, estàvem junts i algú va dir: però allò que vam comentar aquella tarda de Santa Tecla, anava de debò? I resulta que sí», diu Fede Fuster.

L’actual president de la colla, Xavi Garcia, va dir que coneixia un mestre geganter de Torelló i la cosa es va començar a activar. «Aquell dia del vermut, de l’ampolla d’Yzaguirre i, ara ja ho podem dir, de la de Chartreuse de més endavant, ja va sortir la idea del braç. En un primer moment, no t’ho perdis, es va plantejar la idea de fer un pas sencer de Setmana Santa, però ho vam descartar perquè pesaria molt. Què podíem fer aleshores? El braç incorrupte», explica mig rient Toni. «Es van dir moltes coses, una de les quals va ser boníssima però la vam desestimar perquè era massa. El braç, la mà, sosté una T de Tarragona. Volíem que sortís Chartreuse d’aquesta T», explica Marcel mentre assegura —tot rient— que ja tenien previst el mecanisme de funcionament i tot.
Al final es va decidir fer l’encàrrec. Els vuit fundadors van posar mil euros a fons perdut entre tots i, amb la col·laboració d’alguns negocis com Esports Pàmies i Viatges Vallverdú, el braç prenia forma. «Vam fer tres viatges a Torelló. Vam decidir que aquesta era la mida ideal perquè un gegant seria massa gran, un gegantó era millor per a transportar-lo amunt i avall», diu Marc Teuler.

El primer any, el 2013, la colla dels Ambraçats van sortir al carrer amb 120 membres. «Tenim molt clar què volem, que tothom que vingui siguin familiars i amics. Volem tenir el control sobre tothom que forma la colla i que si algú no s’està comportant com cal li puguem cridar l’atenció, això per nosaltres és fonamental», diu Toni Teuler. Ell és el pastisser de la pastisseria Trill, punt de trobada dels Ambraçats el dia de la sortida i lloc on, uns metres més avall, on es guarda el braç. «Per Santa Tecla no es fa res al nostre barri i per això vam decidir que seria fantàstic que el punt de reunió fos la pastisseria, és una manera de portar les Festes a la zona», diu Marc.
Els quatre admeten que el primer any hi havia nervis. No sabien com reaccionaria la gent, si hi hauria algun problema i, sobretot, com baixar el braç per les escales de la Catedral. «Havíem anat a veure com ho podíem fer, però no havíem assajat. Qui ho va fer? Jo. El motiu, segons tots, perquè era el més alt, ja m’explicaràs quina classe d’excusa és aquesta», explica Marcel. Tot, però, va sortir perfecte. Ni Marcel ni el braç van ensopegar, els participants s’ho van passar genial i es va decidir que s’havia de continuar. Però, és clar, la colla dels Ambraçats, els seus fundadors, no podien conformar-se a fer cada any el mateix, havien d’aportar el seu toc personal, innovar, anar un pas més enllà. L’any passat, van decidir que el braç no estaria sol, sinó que van incorporar un altre personatge, aquest cop de carn i ossos. Toni Teuler es va disfressar d’arquebisbe i la van tornar a encertar de ple. «No sé quantes fotos em van fer aquella nit, centenars. Només et diré que dies després, a la processó, molta gent em mirava i per a saludar-me, feien el senyal de la creu i a través de les xarxes socials em deien eminència», explica amb un somriure.

La comitiva amb el braç i Toni convertit en arquebisbe, va passar per sota el Palau Arquebisbal i, des de les finestres de l’edifici, es va poder veure com algú mirava a través dels vidres. La sàtira, el punt carnavalesc de les festes, no havia passat desapercebuda. «L’any passat ens van deixar la disfressa. Enguany hem encarregat una nosaltres i l’arquebisbe serà Toni una altra vegada. No podem canviar, ell ja és l’arquebisbe dels Ambraçats. També et dic una cosa, enguany hi haurà una altra sorpresa», diu amb cert misteri Marcel Aulès.

L’edició de 2015 va ajuntar 160 adults —a la tarda, els fills dels participants també en formen part— tot i que el límit està fixat en 200 per part de la junta. «No volem que això se surti de mare. Volem mantenir el control i aquesta és la manera de fer-ho i passar-nos-ho bé», explica Fede Fuster. «Totes les decisions les prenem en assemblea les dotze persones que formem la junta. Som com la CUP, aquí ho votem tot», diu Marcel.
Els Ambraçats tenen al cap fer un gegant petit pels menuts de la colla i enguany volen repetir la Pujada, un concepte que van estrenar l’any passat amb el braç i l’arquebisbe al capdavant. «Hi ha un munt de gent a la Plaça de les Cols que s’espera abans no comenci tot. Nosaltres volem anar allí a fer bullir l’olla, com l’any passat, i pujar el braç escales amunt», diu Toni. Encara no han fet l’edició del 2016 i ja pensen quina fer-ne per 2017.