Un format diferent: tres pregoners per Santa Tecla

Text: Rafa Marrasé

Fotos: Pierre Grubius


Que la data de naixement no ens confongui, tampoc la seva cara de joventut extrema que diu amb la mirada i el somriure que volen menjar-se el món. Clara Sanz, Pau Garcia i Daniel Guerrero són els pregoners de les Festes de Santa Tecla d’enguany en un format innovador i sense precedents gràcies a la iniciativa de l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, que en una recepció oficial a l’Ajuntament va tenir la idea de fer als tres joves i brillants estudiants tarragonins pregoners.

Si tanques els ulls i els escoltes no pensaries mai que et trobes al davant de nois de 18 anys —Clara els farà al desembre—. Tenen un aplom impropi per a la seva edat i contagien el seu entusiasme i seguretat. Una de les coses que més em va sobtar és que tots tenen clar què volen ser de grans. Sí, algú pot dir ara que quan has acabat el batxillerat i has triat la carrera, també ho saps, però això no és del tot cert. Moltes vegades la pressió per saber què has de ser d’adult et supera i tries un camí marcat per pares o professors, segons el teu expedient acadèmic. Es tracta d’una decisió important, que sovint es converteix en transcendent i gairebé de vida o mort quan algú pronuncia aquella desafortunada sentència: «es tracta d’una decisió que marcarà tota la teva vida». Afortunadament no és així del tot perquè si t’adones que allò que estudies no és el que pensaves pots canviar i amb el valor afegit d’haver experimentat què no t’agrada. «M’encanta el que faig i, de fet, quan vaig anar a la universitat a tenir el primer contacte amb les matèries que estudiaria, li vaig dir a la meva mare: això és el que vull fer a la meva vida, és el que més m’agrada», diu Clara Sanz.

Clara estudiarà Enginyeria Civil a la Universitat Politècnica de Catalunya. Ho farà en anglès perquè ja té el nivell Advanced d’aquesta llengua que estudia des de petita. Amb tot, no és l’única llengua estrangera que domina amb fluïdesa. Sanz té el quart nivell de xinès, que equivaldria al C1 (avançat), un idioma que va començar estudiar als 7 anys. «Venia un professor a casa meva perquè no hi havia acadèmies per poder-ho estudiar. De fet, ara és difícil trobar un lloc on estudiar a aquest nivell». Per fer-nos una idea, Clara assegura que dins els 6 nivells de xinès, el sisè correspondria a un nadiu, un habitant de la Xina. Ella, com he dit abans, té el quart. El 2011 va fer una estada a Shangai per conèixer millor la cultura i la llengua xinesa.

Com la resta dels seus dos companys, Clara Sanz sap què vol a la vida i ni tan sols el fet de trobar-se en un previsible entorn purament masculí a la universitat l’ha fet desdir del seu desig. «La meva mare m’ho ha dit però a mi no m’importa. És el que vull fer i estic entusiasmada. Ella volia que fes matemàtiques i física, però jo ho tinc clar». Filla d’un llicenciat en veterinària i una treballadora del sector públic, Clara es considera una bona alumna. Les dades refermen aquest sentiment perquè ha obtingut una nota mitjana de 10,0 (Matrícula d’Honor) al batxillerat que, però, no va fer en el seu centre de tota la vida, Lestonnac. «Quan vaig acabar l’ESO tenia clar que havia de canviar d’aires per dos motius: el primer, perquè així no estaria tota la meva vida en el mateix centre educatiu abans de la universitat i el segon i molt important és perquè el Martí i Franquès és el millor centre per al batxillerat tecnològic [va fer tecnologia industrial i electrotècnia]. Ara, a la carrera, sé que si no puc treure 10 a cada assignatura, no passa res». La seva motivació és total i assegura que estudia entre quatre i cinc hores al dia durant el curs i, tal com es pot deduir de les seves notes i la seva predisposició al treball, no ha suspès mai un examen. «Bé, també faig altres coses, no tot ha de ser estudiar. Ballo jazz i funky i de petita vaig jugar a bàsquet, tot i que mai em va agradar realment», admet.

dsc_1585w

Clara té un germà, Lluís, que, tot i ser bon estudiant, no ha arribat a les cotes d’excel·lència de la seva germana. «Tenim la mateixa edat i això ha fet que hàgim estudiat junts les mateixes matèries sempre. Jo l’intento ajudar. Per a mi estudiar no és un sacrifici, m’agrada». Lluís té el tercer nivell de xinès —un menys que Clara—. Ella va aconseguir una nota global de 12,8 sobre 14 a la Selectivitat. «La majoria d’assignatures comunes són de lletres i això no és el meu fort. M’agrada la filosofia per exemple, però gens la història».


Més enllà dels estudis

Pau Garcia és alt i prim i té una mirada inquisitiva, pròpia de la seva ment curiosa. Dels tres, ell és l’únic que va accedir al programa per conèixer diferents universitats europees durant 20 dies. Dels 300 estudiants de tot l’Estat premiats amb les Beques Europa, Garcia va quedar entre els 50 millors en una selecció que no es limitava solament al currículum acadèmic, si no que tenia molt en compte la personalitat. «Buscaven que fossis una persona comunicativa, afable. No els interessava la gent altiva o que no pogués treballar o compartir experiències en grup. De fet, havies de desenvolupar un tema amb altres nou companys», diu. Així, els 300 millors van anar a Madrid —de la demarcació de Tarragona només els ara tres pregoners van estar en aquestes Beques— i van passar una sèrie d’entrevistes personals i proves.

Pau, que va aconseguir una nota de 13,1 sobre 14 a Selectivitat, estudiarà Ciències Biomèdiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha compartit classe amb Clara Sanz al Martí i Franquès tot i que ell va començar els estudis al Col·legi Cèsar August. «Sí, anem junts a classe i, no t’ho perdis, també a la mateixa acadèmia d’anglès», explica ell que també ha aconseguit el nivell Advanced en aquesta llengua. «Jo, i és veritat, realment no estudio quan no hi ha exàmens. M’agrada fer moltes coses perquè hi ha molt més que els estudis a la vida», assegura mentre afirma que li encanta quedar amb els amics, veure sèries de televisió —entre elles Joc de Trons, evidentment—, fer fotografies, anar a córrer o tocar la guitarra.

dsc_1594_2w

Pau, apassionat de la ciència, diu que a casa sempre ha viscut un ambient molt científic. La seva germana gran estudia bioquímica i el seu pare és professor de química al Martí i Franquès —assegura que no hi ha hagut tracte de favor—. La seva mare és assistent social. «A casa, quan hi ha una notícia de ciència a la televisió, per exemple, la comentem. Ens agrada». Sense pèls a la llenga, Garcia admet que ha suspès algun que altre exàmen a la seva vida, un fet que provoca la sorpresa en Clara Sanz, que se’l mira preguntant-li amb la mirada si està de broma. «No, és veritat. No passa res. L’únic que em demanaven els meus pares és que millorés el meu rendiment, que aprengués on havia fallat per aprovar el següent», diu.

La millor nota dels tres a la Selectivitat la va aconseguir Daniel Guerrero. El més introvertit dels tres va marcar una nota de 13,16 sobre 14 i estudiarà doble grau de Físiques i Matemàtiques a la Universitat de Barcelona (UB). Ell, com els altres dos pregoners, ha assistit al programa Talent Jove de la URV, en què els alumnes assistien a classes impartides pels professors universitaris tarragonins els dissabtes al matí. Guerrero va rebre el diploma d’excel·lència després de dos anys en aquest programa. «Va ser en aquestes classes on em van ensenyar la química d’una altra manera i això encara em va motivar més a estudiar. Tinc moltes ganes que comenci el curs», diu. Guerrero assegura que els seus pares —ell llicenciat en química i la mare llicenciada en dret— l’han motivat aprendre el màxim possible tot i que, com Pau, afirma que no estudia si no hi ha exàmens. «Sempre he jugat a futbol però el batxillerat t’exigeix molt i ja no em podia comprometre amb cap equip. Amb tot, ara surto a córrer, em serveix per desconnectar», afirma mentre m’apunta que toca el piano des dels 9 anys. En el moment de fer aquest reportatge, Daniel Guerrero es troba a l’espera de saber la nota de la prova per aconseguir el nivell Advanced d’anglès. «Ja saps que hauràs aprovat, no pateixis», li diuen els altres dos. «Fins que no vegi la nota…».
Daniel Guerrero ha estudiat sempre a la Salle Tarragona i ara viu a Altafulla. Va participar en les Olimpíades de Física a nivell de l’Estat, després d’haver estat triat entre els 20 millors de Catalunya, obtenint una menció d’honor en aquest campionat on van participar uns 140 alumnes de tota Espanya. «A l’hora de triar els estudis els meus pares em van dir que triés el que volia. Sé que el meu rendiment pot baixar ara perquè el nivell serà més alt però jo vull gaudir al màxim. Tinc clar que m’hauré d’aixecar moltes vegades perquè cauré molt».

El pregó
Els tres fa temps que treballen en el pregó de les Festes. Saben que és una responsabilitat important, que mai abans tres nois joves ho han fet i admeten que és un honor i un orgull per a ells fer-ho, perquè els tres són devots de les festes de Santa Tecla. «Jo vaig a tot, m’encanten i les he viscut molt intensament des de petit. M’agrada gairebé tot el que es fa, però el Seguici i els castells especialment», diu Pau Garcia. Els castells són el denominador comú dels tres i, fins i tot Daniel Guerrero és casteller, a Altafulla. Ell coincideix amb Clara Sanz en què la Baixada dels Pilars és potser el seu acte favorit.

dsc_1577w

«Volem fer un pregó amb un cert punt de crítica. Volem destacar les coses que es fan bé però aquelles que també s’han de millorar a la ciutat i volem fer incís en els joves i en els estudiants, òbviament», diu Pau Garcia mentre Clara Sanz i Daniel Guerrero fan que sí amb el cap. «Quan li vaig dir al meu pare que faria de pregonera no s’ho acabava de creure. Això és el que fan els polítics, diuen coses així i després no les compleixen, em va dir», explica Clara. Però el fet és que aquesta promesa de l’alcalde Ballesteros s’ha complert.