Antonieta Roig, passió per l’ensenyament

Text: Cristina Valls

Fotos: Pierre Grubius


 

Antonieta Roig (Reus, 1959) fa 11 anys que és directora al Col·legi Rubió i Ors i 19 que hi treballa. Des de ben petita va tenir clar que volia dedicar-se a l’ensenyament i, transmetre coneixement és, segons diu, “tota la seva vida”. Està especialitzada en educació infantil i especial

 

Com han estat tots aquests anys de directora al Col·legi Rubió i Ors?

Hi ha hagut molta feina, perquè som una escola molt gran, malgrat que no ho sembli des de fora. La nostra intenció és iniciar sempre projectes nous i no quedar-nos aturats. Volem revitalitzar el centre educatiu. La societat ha canviat molt aquests anys i l’educació també, hem passat una crisi molt forta i hem d’aprofitar al màxim l’aprenentatge dels nostres alumnes. El més important és que eduquem la societat del demà. Educació i convivència per damunt de tot. Nosaltres, els professors, no parem de formar- nos. Per dir, el dia després que els nens van acabar les classes, nosaltres ja tornàvem a estar reunits per treballar. A més, pel que fa a l’afluència d’alumnat estem molt contents enguany, perquè tenim el col·legi molt ple, per això fem flexibles les classes i les partim per treballar una atenció més personalitzada.

Nomeni un projecte destacat dut a terme al centre.

Un de teatre anomenat ‘Amunt el teló’, que el duem a terme ja fa tres anys, amb alumnes de P-5. Va començar com activitat extraescolar per a totes les franges d’edat interessades en la interpretació. Ara, de forma anual, presentem una obra diferent al Teatre Bartrina de Reus, on participen una cinquantena d’alumnes de cinc anys. Va ser una iniciativa de collita pròpia i, com que m’agraden força els musicals n’he preparat uns quants. Tot això porta molta feina, perquè són petits i l’obra gairebé sempre dura entre una hora i mitja o dues hores. Tots parlen i tots són protagonistes. Penso a deixar-ho de vegades, ja que requereix molta dedicació, però veure el resultat final sempre hem posa la pell de gallina i no ho puc evitar: he de continuar.

És una iniciativa molt enriquidora si fa participar a tothom…

Ho és. És un projecte d’escola i de famílies, ja que fem que els pares també col·laborin. Per exemple, l’any passat amb el ‘Mago de Oz’, les mares es van encarregar del vestuari en el taller de costura i els pares amb els decorats. La idea és obrir la comunitat educativa a una activitat adreçada als nens. Com d’integrat es troba el col·legi al barri Horts de Miró? Fomentem molt l’activitat conjunta entre les escoles del barri i parlem de la seva història. I és que també molts dels alumnes són del barri i de la perifèria. Estem localitzats en un nucli nodrit d’escoles i d’això ens aprofitem. Col·laborem també molt amb el Centre Cívic i el Mas Pintat.

Què fa de l’escola un centre diferent en el barri?

Tot el centre és planta baixa. Ho tenim tot adaptat, perquè qualsevol nen que pateixi discapacitat pugui desplaçar-se de forma còmoda. A més, disposem d’una Unitat d’Atenció d’Educació Especial, ja que tenim nens que pateixen problemàtiques greus. Farà tres anys que tenim aquesta branca d’educació especial. Aquests nens els agrupem. El passat mes de maig van participar en un taller educatiu molt interessant al Mas Tallapedra. El volem fer l’any que ve amb regularitat. Allà els nens tenen contacte directe amb els cavalls i aprenen de forma més directa l’entorn. El que passa és que val molts diners. Ara hem demanat ajuda per tal de poder anar una vegada al mes a fer aquest taller. Amb aquestes iniciatives també aprenen i s’allunyen una mica de l’aula, tot aprenent a plantar una tomaquera a l’hort. Una altra particularitat és la utilització de l’anglès a partir dels tres anys a classes com ara plàstica.