Horts de Miró, el barri de les millores

Text: Cristina Valls

Fotos: Pierre Grubius


Un espai que, com molts altres barris de la ciutat, esdevé un gran testimoni de les reformes fetes com a resposta de l’afluència de residents d’altres indrets d’Espanya als anys setanta. Una zona que ha estat en continu canvi, actualment per a molts irreconeixible, ja que on hi ha terreny urbanitzat hi havia els masos i terrenys lliures. A hores d’ara, Horts de Miró limita al nord pel carrer Rourell, a l’est per l’avinguda Marià Fortuny, al sud pel carrer Cambrils i a l’oest per la Riera d’Aragó, la Riera Miró i carrer Camí de Valls. Quan es va crear l’Associació de Veïns Horts de Miró, constituïda el 1986, es va marcar com a principal objectiu el manteniment urbanístic per a les millores estètiques i així cohesionar l’esperit veïnal. En els últims anys ha aconseguit nodrir gairebé tots els seus espais de parcs infantils i de lleure força vistosos, d’una quantitat considerable de bars, supermercats, pastisseries, centre d’atenció primària i molts comerços.

Un dels exemples més recents pel que fa a l’arranjament del barri ha estat el que va encapçalar el grup veïnal i el moviment artístic Acció Poètica del Camp amb altres voluntaris. La iniciativa pretenia recuperar espais emblemàtics del barri i van començar per modificar la Placeta de la Font del Camí de Valls. En aquest cas, la finalitat volia inspirar-se en l’aspecte que tenia la plaça feia unes dècades, amb una font i diverses torretes. A més, la implicació dels veïns també va ser un dels ingredients per tal que la pensada acabés funcionant. Des de l’Associació de Veïns, es va fer una crida pública a través de les xarxes socials a tots aquells implicats en la millora del barri i es va rebre una resposta profitosa. Van col·laborar desenes de persones i van transformar la plaça tot pintant parets. Pel que fa a la tasca de l’Ajuntament, es va encarregar de reconstruir la zona i condicionar-la. Actualment arriben a prop d’una cinquantena de socis al grup veïnal i lluiten per tal que col·labori encara més gent. Val a dir, que tan veïns com els qui treballen al barri troben que hi ha moltes cultures convivint juntes, tret que es fa notable a les escoles. Horts de Miró, a banda d’estar ben assortit de serveis, es troba en un nucli potent educativament parlant. I és que la multiculturalitat a les escoles fomenta la tolerància, el respecte i el coneixement d’altres hàbits i costums.

El gegantó del barri

L’essència del barri a banda de representar-la mitjançant els seus veïns també contempla representants animats. En aquest context es pot parlar del gegantó del barri, el senyor Pau Miró, qui enguany celebra el seu primer any de vida. I és que l’escultor Manel Llauradó, va donar vida a una figura que representa l’habitant primigeni instal·lat al barri, un dels propietaris. Aquest gegantó està pensat per tal que els joves el portin, ja que no pesa gaire i mesura prop de dos metres i mig d’alçada.