Les mil cares del turisme reusenc

Text: Cristina Valls

Fotos: Pierre Grubius


Per negocis, per plaer o per marxar de la rutina, són moltes les raons que duen a un individu fins a diferents paratges, tan llunyans com més propers. Però l’oferta de la proximitat és llaminera. I si no, que li preguntin als mateixos propietaris dels establiments reusencs. Comencen a bullir les places de Reus. I és que es comença a notar que l’estiu passa pel seu equador. S’ha de dir que la primera quinzena de juliol al centre de la capital del Baix Camp el més habitual ha estat veure turistes francesos, segons aporten alguns hotels de la zona. I, per descomptat, s’ha de dir que el turista estatal (sobretot el del nord d’Espanya) s’ha enamorat dels carrers ganxets. Des de Brea’s Hotel, ubicat al carrer Estanislau Mateu Valls, aporten que “a la primera pujada de juliol s’ha incrementat el nivell d’ocupació en un 2,5%, si es contemplen números de l’any 2015. I tenim una ocupació total del 60%”. Segons expliquen des d’aquest recinte hoteler, aquesta pujada és “força escassa, ja que es traduiria a prop de 19 habitacions més que es troben ocupades. Ara el turisme que ens trobem és de perfil familiar i de negocis”. L’hotel dels afores de la ciutat, a més, afirma tenir un 15% de turistes de procedència francesa. “Els dies d’entre setmana ens trobem molts francesos que han passat l’hivern a Cartagena i València. Aquí acostumen a venir de pas, perquè el que volen és conèixer Port Aventura, que és la principal atracció turística que es vénen a mirar. Últimament, també són habituals les visites a ambients rurals per descobrir El Priorat”, expliquen des de Brea’s Hotel. El nombre d’ocupacions hoteleres és doncs una font d’informació força curiosa per esbrinar el propòsit del turista.

Des de l’Hotel Centre Reus mesuren les ocupacions estatals com a les protagonistes en un 49,7% que es tradueix a 94 persones de nacionalitat espanyola durant els primers 15 dies de juliol. “El que més tenim són autòctons catalans en un 28,6% i de la resta d’Espanya ho encapçala el País Valencià (5,3%) i Castella-La Manxa (4,8%)”. Pel que fa a les pernoctacions d’àmbit estranger, el nombre total dels principis del mes de juliol corresponen a un 44,9%, traduït en prop d’una cinquantena de francesos, anglesos, alemanys, suïssos, australians i italians. “El turista francès és la procedència més habitual en el que portem d’estiu, amb un 14,6% per davant del Regne Unit”, especifiquen. De fet, en aquesta primera quinzena van comptabilitzar més de 300 pernoctacions totals.

Un dels hotels més joves de la ciutat, Sercotel Reus Park, és un altre dels que corrobora que els turistes d’àmbit estatal són els reis de principis de juliol. “Ara mateix estem ocupant 50 habitacions diàries i pel que fa a l’ocupació, enguany ha crescut un 10% respecte a l’any 2015, en el qual vam inaugurar l’hotel”, explica Magdaleno Parejo, el director. Diu sentir-se molt content, ja que han rebut tant turistes espanyols com francesos i “tenim molt bones expectatives per aquest mes d’agost”. I és que de dilluns a diumenge diu rebre una tipologia molt clara de client. “Aquí el turista es troba de pas. Aprofita a venir a Reus per comprar i per banyar-se a la platja, una vegada ha menjat davant el mar”, detalla Parejo. A més, també afegeix, com ja s’ha dit anteriorment que el Port Aventura, és tota una zona que crida a masses de gent. Una mica més al centre, també ens trobem l’Hotel Ollé, allà l’ocupació es manté en un 40%, diuen que “més baixa que no pas el que van registrar en 2015 en les mateixes dates, on es posicionaven en un 47%”. La veritat aquest recinte hoteler també reconeix el que s’ha donat fins ara: “El 95% dels turistes són empresaris i tan sols un 1% són turistes forans”.

Un comerç diferent

Es parlava de l’afluència que han tingut els francesos en les últimes tres o quatre setmanes als hotels, però entre els comerços s’ha notat una tímida davallada dels turistes de procedència russa, almenys a la primera quinzena de juliol. L’estampa de fa prop quatre anys ja no és tan similar. De fet, a principis del 2015 ja s’anunciaven davallades de prop d’un 90% d’afluència russa a diversos mitjans de la província. Ciutats com Tarragona i Reus competien pel turista rus i botigues penjaven cartells d’ “es necessita treballador que parli rus”. Ara es continua fent, però l’assumpte s’ha estabilitzat força. Les campanyes comercials, però, segueixen arrossegant- se, iniciatives que van sorgir com a resposta d’aquesta demanda creixent s’han vist del tot afectades. En el cas de Reus va sorgir la ‘Reus Shopping Day’, mitjançant la qual es promocionava l’atractiu de la ciutat, el seu plat fort: el turisme de passeig, de fer carrer.

Una de les característiques més visibles d’aquest pla dinamitzador va ser una millora en l’atenció al client i un horari més ampli pel que fa als comerços, entre moltes altres característiques. “En la primera quinzena de juliol, el dinamisme comercial de la campanya ha estat una mica fluix, els turistes són majoritàriament d’àmbit estatal i els estrangers marxen cap a la costa de Salou o Cambrils”, valora el president d’Unió de Botiguers, Alfred Pitarch, qui a més preveu que “a l’agost ens trobem millors condicions i tot vagi a l’alça. Simplement acabem d’arrencar”. Ara mateix la campanya comercial es troba en plena activitat i la conclusió de rebuda correspon al turisme de proximitat. “Estem observant una mena de turisme descafeïnat. El pla comercial està rebent visites de les persones estables que vénen a comprar habitualment. Aquelles que has tingut tota la vida, vaja. D’estrangers hem vist un clar descens envers altres anys quan començàvem amb la campanya i, evidentment això la fa ressentir”, explica la presidenta de El Tomb de Reus, Gemma Molné.

Passejant pels carrers de Reus, s’evidencia que el triomf del moment de terrassa, de tranquil·litat prenent el vermut al Mercadal fent temps per menjar és l’hegemònic. En aquest mateix horari, també obren botigues –per la ‘Reus Shopping Day−, moltes de les quals opinen que els migdies acostumen a ser una estona ben relaxada, ja que no es fan grans volums de compres. “L’aparició de turistes a mitjans de juliol ha estat força baixa en comparació amb altres anys. Passa per la botiga algun alemany o francès, de russos en veiem menys, però a vegades acostumen a venir arribat l’agost. A més, sempre estem ben preparades, ja que tenim servei de traducció. Esperem que tot plegat remunti”, diu una encarregada d’un comerç del centre, qui ha estat consultada per Viu a fons Reus. Un altre exemple de comerç és el de la propietària de la botiga de roba ‘Diosas’, situada al raval de Jesús, des d’on comenta que “els turistes acostumen a venir força tard enguany, he vist poc al juliol. Fins ara per aquesta zona passen molt pocs. A més, també influeix la buidor de comerços de la zona. Suposo que no deu cridar tant com l’espai del centre”, explica. A més, afegeix que el tipus de perfil que arriba fins la botiga és més aviat propi de Reus i de voltants. “Fa tres anys jo veia més turistes francesos i russos, s’ha notat molt la baixada comercial”, conclou.

Seguint la línia dels records i els ‘souvenirs’, arribem a un relat clau, explicat per la propietària del comerç BehappyRegals. “Veig que el turisme nacional està creixent, i més en aquestes dates. A la botiga arriba molta gent de Bilbao i altes zones del nord. A principis de juliol no hi ha tants russos y francesos apareixen pocs. La quantitat de turistes, de fet, baixa també molt quan s’acaba la Festa Major de Sant Pere. Sembla mentida, la quantitat de gent de fora que atrau la cultura. La gent s’interessa per saber com vivim aquí la tradició”, explica. I és que Reus no cessa d’innovar pel que fa a la cultura. De fet, una de les incorporacions més recents al Gaudí Centre de Reus són dues cadires dissenyades per l’arquitecte reusenc Antoni Gaudí, que es van situar a finals de juliol a la segona planta de l’equipament cultural en un espai anomenat ‘Gaudí, artista global’. Gràcies a l’acord de col·laboració entre l’Agència de Promoció de Ciutat ‘Reus Promoció’ i el Museu del Modernisme de Barcelona, el visitant del Gaudí Centre tindrà la possibilitat de veure dues peces dissenyades per l’il·lustre reusenc, l’emblemàtica «cadira Calvet» i la «cadira Llimona» fins a l’estiu del 2017.

L’atracció d’un bon menú

L’altra cara del turisme és si més no, la de l’àmbit gastronòmic. Després d’unes llargues excursions per la ciutat toca omplir l’estómac. A hores d’ara, molts restaurants es troben a vessar i els àpats, d’allò més estiuencs, són escollits per a l’ocasió. “Veig els mateixos estrangers que l’any passat: hi ha molts suïssos, belgues i uns quants russos. No veig, però, la quantitat desorbitada d’altres anys”, detalla Giuseppe Visinoni, el propietari de la pizzeria Il Cuore. L’italià explica que, amb els seus gairebé tres anys a la plaça d’Evarist Fàbregas, s’ha atrevit a obrir un altre restaurant, a tocar la plaça del Mercadal, anomenat Batticuore. “Vull atraure un tipus de gent més jove amb un assortiment selecte d’hamburgueses, pizzes i pasta”. Sobre l’afluència de turistes, Visinoni xifra entre un 30 i un 40% de rebuda el passat juliol. No obstant això, les nits “no són tan dolentes, es manté molta gent que encara no ha començat vacances i encara treballa”, conclou. D’altra banda, el cuiner Joan Urgellès també se suma a donar la seva valoració. “S’ha notat certa baixada del turista estranger, el qual situo en presència en un 10% pel que portem d’estiu. El més normal, en el meu cas, és cuinar per turistes nacionals de Saragossa i el País Basc, els quals veig que estan en auge. Vénen a comprar aquí a Reus i, de passada, es queden a menjar”, explica Urgellès.

Tot cercant el valor afegit

“A mi m’encanta passejar per Reus, perquè és tot pla i còmode per moure’s. Si vols, pots seure i, sinó sempre trobes un racó per poder prendre un refrigeri”, opina la senyora Marta López, qui ja amb les cames cansades descansa asseguda en un dels bancs de la plaça del Mercadal. I és que aquesta és l’essència de Reus, la que López resumeix: la de poder seure on vulguis, quan vulguis i amb una panoràmica de pinzellades modernistes i, fins i tot, medievals. Tot s’ha de dir, encara queden plats forts a Reus, la seva cultura s’ha tornat turisme i tenir fama de planter de grans il·lustres, com ho va ser Eduard Toda, de qui se celebra l’any enguany, i del mateix Antoni Gaudí, és un gran recurs.

Aquests atractius culturals s’han fusionat amb el turisme i, han donat lloc al terme nou d’emoturisme, o pels més senzills, el turisme de les experiències. “Tothom vol marxar de vacances i, si té oportunitat d’allargar-les, ho fan. No renuncien al poc temps que poden aprofitar”, comença explicant la Guía Oficial de Turisme a Catalunya, Maria del Carme Granados. Aquesta especialista munta rutes turístiques personalitzades, les quals s’han tornat la nova tendència d’aquest estiu. “Posats a demanar, tots preferim una excursió a la muntanya on s’inclogui un tast de vins i una interminable taula de formatges”, detalla. I és que un dels al·licients d’aquesta nova moda és rebutjar qualsevol activitat que s’assembli a la clàssica excursió on el dinamisme i la participació no es fomentin. El perfil de les persones que demanen aquests serveis turístics requereixen una atenció més personalitzada i es decanten per la vivència d’experiències per poder aprendre quelcom històric. “Les rutes personalitzades funcionen, són molt més resolutives i donen un altre caràcter a l’excursió”.

Granados convida a la seva pàgina web latevaruta.com a descobrir els tresors dels pobles propers. En el cas de la capital del Baix Camp, Granados acaba d’estrenar fa relativament poc temps la ruta de les botigues centenàries a Reus amb ‘Botigues amb història’. La ruta de Gaudí i Domènech i Montaner’, és una altra sortida feta a Reus on Granados mostra el patrimoni modernista de la ciutat y descobreix pinzellades vitals dels arquitectes.

El turisme com una sortida laboral

Segons especifica l’especialista en turisme, Maria del Carme Granados, hi ha molta demanda per estudiar turisme, “però no tothom acaba exercint de guia turístic, ja que s’ha de passar per unes proves oficials i no tothom les supera”. Granados afegeix, a més, que “són pocs els que decideixen emprendre aquest camí. A Tarragona, per exemple, hi ha més gent treballant de recepcionista, que no pas de guia turístic, ja que un dels requisits és ser autònom”. Un alumne que sí que ha aconseguit arribar a la meta és el reusenc Eduard Folch qui va estudiar turisme durant quatre anys a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i, el tercer any va decidir marxar d’Erasmus a Àustria. “Una experiència totalment recomanable. Vaig estar dos semestres i a l’estiu em vaig quedar allà i, en acabar la carrera no em vaig plantejar treballar a Espanya, sinó que vaig buscar feina a Viena”, explica el graduat. I és que des del mes de febrer treballa allà i diu sentir-se “molt realitzat”. No obstant això, no creu que “sigui gens difícil trobar feina per a un estudiant de turisme, ja que és una carrera número 1 a Espanya”. Malgrat tot, reconeix que moltes d’aquestes sortides són feines temporals com ara estar a una recepció. “Evidentment, a l’estiu hi ha molts turistes, però quan arriba el novembre finalitzes la teva feina”, matisa Folch. Sobre la carrera, el jove té una valoració positiva, però el que “potser canviaria seria fer més idiomes. De fet, recomano treballar-ho des del primer curs. El rus i l’alemany. I tenir un parell d’assignatures en anglès durant tot el grau”, conclou.

DSC_1329w

L’operació sortida a l’aeroport

A principis de juny es feia palès l’estancament del turisme rus, pel que fa a usos aeris. Per això, des de la Federació de Turisme de Tarragona es va posar sobre la taula treballar nous mercats, com ara l’alemany i el nòrdic. Indiscutiblement, el turisme de proximitat, tal com hem vist fins ara en l’àmbit del comerç i l’hoteler s’acaba imposant. I és que més d’un 50% són espanyols i catalans i, d’estrangers, hi ha anglesos i francesos. Per complementar les mil cares que té el turisme reusenc calia contemplar quants moviments es van dur a terme a l’operació sortida del mes d’agost des del recinte aeri. Un detall que ajudarà a elaborar un altre tipus de conclusió sobre les conductes turístiques i l’afluència de gent que hi ha a l’aeroport segons el mes de l’any. Per exemple, divendres, 29 de juliol, es van programar 34 moviments, tant aterratges com enlairaments, concepte que es va traduir en prop de 6.456 seients. L’endemà, dissabte, el nombre de seients es va doblar amb 7.270 i uns quaranta moviments programats per les companyies. Al darrer dia de juliol, es va estabilitzar amb 6.368 butaques i 34 moviments pactats. Per últim, el primer dia del mes d’agost va baixar a 20 moviments programats i 3.660 seients. Aquestes són les primeres xifres que caracteritzen l’operació sortida d’aquest mes. Parlem de passatgers. L’Aeroport de Reus va registrar un total de 135.285 passatgers, un 9,3% més que al juny del 2015. En el primer semestre de l’any, 275.973 usuaris van passar per aquestes instal·lacions aeroportuàries, la qual cosa suposa un increment del 5,3% respecte als sis primers mesos de l’any passat. En relació al nombre d’operacions, es van registrar 1.656 moviments, un 1,3% menys que el juny de l’any anterior. La rebuda d’usuaris a l’Aeroport ha patit certs alts i baixos. Va tancar el 2015 amb un 17% de passatgers, xifra inferior que la de l’any anterior. Enguany, al gener, es tancava amb un 37% de passatgers menys. Sembla que la gent no es trobava del tot procliu a emprendre un viatge. Al mes de març, però, es va observar certa remuntada de passatgers amb més d’11.150 passatgers (6,1% més que l’any anterior). I és que els fluxos de gent són imprevisibles. No obstant això, l’increment de passatgers s’ha anat alçant a poc a poc. A mitjans de juny, es feien públiques dades de millora, la tendència iniciada al març va treure clars indicis d’una tímida remuntada on es registrava un 1,7% més pel que fa a nombre d’usuaris i, d’un 3,5% més en el nombre d’operacions. Un factor que també juga al favor del creixement de l’afluència de gent són les estrenes de noves rutes. N’és exemple les estrenades a principis del mes de juny, operades per Ryanair, cap a Liverpool, Glasgow i Bristol. A hores d’ara la companyia irlandesa de baix cost també inclou connexions a Londres, Dublín, Cork, Brussel·les, Eindhoven i Frankfurt. És un altre exemple la connexió de l’aerolínia Jet2.com de Birmingham amb Reus i Girona.

Millores en seguretat i transport intern

Tot i la inestabilitat social viscuda en l’actualitat amb alertes d’atemptats terroristes als aeroports, les instal·lacions de Reus també s’han tornat més segures, ja que es va reforçar el personal de seguretat i es va habilitar una Comissaria Externa de Proximitat de la Guàrdia Urbana. Pel que fa a mobilitat, Aena va adjudicar recentment els contractes per l’arrendament d’espais dedicats al lloguer de vehicles sense conductor en 36 aeroports de la xarxa, entre els quals es troba l’aeroport de Reus. Les empreses adjudicatàries, en aquest cas, han estat Hertz i Goldar. En números totals s’han adjudicat 152 posicions distribuïdes en 36 aeroports d’Aena, en els quals estaran presents empreses nacionals i estrangeres. Aena posarà a disposició dels nous arrendataris 203 locals comercials, 1.500 places d’aparcament i 238.000 m2 de superfície pavimentada per a la instal·lació de les seves àrees.

 

LLEGEIX LA REVISTA SENCERA