La Babel dels mestres

Text: Rafa Marrasé

Fotos: Pierre Grubius


Tarragona es va convertir, per primera vegada en la seva història, en l’epicentre de l’ensenyament de llengües de Catalunya. La ciutat va acollir el VI Fòrum EOICAT, és a dir, la trobada de professors d’idiomes que pertanyen a les 46 Escoles Oficials d’Idiomes del país i que va reunir més de 300 mestres els dies 15 i 16 d’abril. «En l’edició passada, a la Seu d’Urgell, es van inscriure 170 persones. Hem doblat l’assistència habitual en aquests fòrums, estem molt satisfets», explica una eufòrica Yolanda Scott-Tennent Basallote, directora de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) de Tarragona els últims 22 anys. «Sembla que hem fet una bona tasca, perquè ens han tornat a triar per continuar quatre anys més al capdavant de l’Escola. Al final m’hauran de momificar i tot aquí», diu.

Scott-Tennent, professora d’anglès a l’Escola i que abans d’exercir la direcció del centre havia estat secretaria i cap d’estudis, feia temps que volia dur el Fòrum a Tarragona, sense èxit. «La primera edició es va fer a Girona el 2006. Aleshores jo ja vaig plantejar la possibilitat que Tarragona organitzés l’edició de 2008 però les instal·lacions que teníem a la Rambla ho van impedir», es lamenta. Aquest tipus de trobada es realitza cada dos anys i la de Tarragona ha estat la sisena edició. Entre Fòrum i Fòrum es fa la trobada de professors d’Escoles Oficials d’Idiomes de tota Espanya, que es va celebrar a Barcelona l’any passat i que viatjarà a València l’any que ve.

Amb la nova seu, a l’edifici de l’antiga Chartreuse de la plaça dels Infants, la designació de Tarragona per a l’edició de 2016 va ser una realitat, tot i que la manca d’una sala d’actes perquè la tercera planta de l’EOI està ocupada per l’Agència Tributària Catalana, va provocar que les institucions de la ciutat donessin suport a la iniciativa amb la cessió d’un espai com el Palau de Congressos. «El fet de no disposar de la tercera planta fa que no tinguem una sala d’actes i altres serveis que totes les EOI tenen, no només les capitals de província. Al començament ens van dir que seria una mesura provisional i no definitiva. Ara hem esperat un temps prudencial per tornar a reclamar que aquesta planta superior de l’edifici formi part de l’Escola. Entenem que hi ha un nou govern a la Generalitat i s’ha de deixar temps perquè el nou responsable es situï. Tornarem a demanar aquesta tercera planta, no renunciem de cap manera».

Les principals conferències i ponències es van fer al Palau de Congressos, mentre que a l’EOI es van fer diversos tallers. «No totes les conferències de gran format tractaven exclusivament sobre la docència. Per exemple, Xavier Grasset va parlar sobre l’humor, tan necessari en totes les activitats del dia a dia, a la feina, a casa i, òbviament, a la classe». També hi va haver conferenciants que van parlar de la comunicació, el paper dels jocs aplicats a l’ensenyament de llengües, el pes de la tecnologia a la docència o el màrqueting, en una època en què hi ha molta oferta per aprendre idiomes i de moltes maneres. «La competència és molt dura, cada vegada més. Jo no puc parlar de com ensenyen els altres, només puc defensar el nostre model, on hi ha un currículum idèntic a totes les EOI de Catalunya, un fet que garanteix els continguts allà on els estudiïs», explica Yolanda Scott-Tennent.

L’EOI, segons la seva directora, està fent un esforç per adaptar- se als nous temps. Els alumnes, més de 2.700 —a l’escola de Drassanes, a Barcelona, tenen 9.000 estudiants— poden fer les classes presencials, semipresencials —van un dia a parlar amb el professor i la resta ho treballen a casa— o online. «El tema online no el tenim desenvolupat al cent per cent però hi estem treballant. Amb tot, he de dir que hi ha molts alumnes que ens comenten que no els ha funcionat perquè ells no tenen la disciplina necessària, que necessiten venir a l’aula. Jo considero que el caliu de la classe és molt important i que no s’ha de perdre mai. Ens hem d’adaptar als nous temps, és clar, perquè ara utilitzem molt més la tecnologia, els alumnes tenen més accés a tot tipus d’informació. Aquell professor que només segueix el llibre està condemnat al fracàs».

Al Fòrum hi va haver tallers específics per a cada llengua —els 300 professors que van participar impartien un total de 17 idiomes diferents— i altres que eren comuns. «L’idioma que més demanda té encara és l’anglès, però amb una diferència: ara arriba gent que comença des d’un nivell més alt, intermedi. Ja no sovinteja aquell alumne que comença de molt a baix. Això passa perquè l’anglès s’ha convertit en un requisit més que un mèrit a l’hora de buscar feina». De fa cinc anys, l’EOI ofereix cursos d’anglès fins al nivell C1 inclòs, i el francès s’ha incorporat aquest curs passat a aquest nivell. Segons Scott-Tennent, molts alumnes fan un segon i tercer idioma i són per demanda, el francès, l’alemany, àrab, rus o xinès. «La demanda de rus ha baixat una mica coincidint amb la davallada del turisme d’aquest país».

 

coctel al pati

 

L’organització rep lloances

El Fòrum va ser organitzat per l’EOI, però també per l’EOICAT (associació de professors d’escoles d’idiomes de Catalunya). Segons les mestres tarragonines, les lloances envers l’organització van ser massives. «Jo havia estat en altres edicions i també en l’estatal que es va fer a Barcelona i no tenen punt de comparació. No és perquè ho hem fet nosaltres, però va anar tot perfecte i ens han felicitat moltíssim», explica Anna Gracia, professora i cap de departament d’alemany de l’EOI. Gracia va quedar sorpresa quan alguns companys d’altres ciutats reconeixien que no havien estat mai a Tarragona i que «havien quedat encantats»: «Més de 60 companys van fer la visita a la ciutat que havíem organitzat pel dissabte al matí. Tothom ens deia que la ciutat era molt bonica i una companya de Barcelona, professora d’alemany, em va confessar amb certa vergonya que no havia estat mai a Tarragona i que li semblava preciosa». Cecilia Martínez és professora de francès i la secretaria de l’EOI. Ella admet que no ha anat mai a cap fòrum ni congrés, però va quedar fascinada amb el que va veure i, de fet, va ser la impulsora d’una parada de roses per Sant Jordi a la Rambla Nova que, segons afirma, tindrà continuïtat. «Va ser magnífic trobar tants companys, alguns dels quals havien treballat aquí amb nosaltres. No vam poder assistir a moltes ponències o tallers perquè estàvem preparant cada acte però no he parat de rebre felicitacions des d’aleshores». L’ambient entre els professors és boníssim i només cal veure un vídeo de YouTube anomenat “És el nostre estil” fet fa tres anys per comprovar la bona sintonia i la implicació dels professionals. «Ens hem engrescat arran del Fòrum. Volem que la gent ens conegui més perquè hi ha tarragonins que no sabien que existíem», sentencia Yolanda Scott-Tennent.