«Sóc un president atípic i massa presidencialista»

Text: Cristina Valls

Foto: Pierre Grubius


Quina és la seva primera vinculació amb l’esport?

L’assumpte del futbol m’ha tocat de prop tota la vida. Només era un nen i ja marxava a jugar-hi amb l’equip gran.

Quina és la seva valoració com a president del Club?

He estat aquí dins uns 14 anys amb un interval d’un parell d’anys. Pràcticament sempre hi ha una lluita, perquè sempre hi ha problemes i coses, però també s’ha de dir que amb una cosa que t’agrada cas tot el que calgui per a que surti bé.

Quines són les tasques d’un president d’un club esportiu?

Sóc més aviat un president atípic i massa presidencialista. Estic a tot arreu si puc i això a vegades esgota. Crec que la  tasca principal d’un president és envoltar-se d’una junta directiva amb ganes de treballar i fer coses pel club i la ciutat. I, per descomptat, vetllar per les àrees que formen el club.

Com es va rebre que el CF Reus Deportiu pugés a Segona Divisió A?

Vam quedar campions. Jo diria que l’any passat ja vam escriure una pàgina important a la història fent per primera vegada el play off a Segona A. Aquesta temporada, a raó de l’anterior, ja vam continuar guanyant objectius a finals d’any jugant la Copa del Rei amb un equip que encara avui és finalista de la Champions, l’Atlètic de Madrid. Vam continuar fent una passa endavant amb el Cornellà guanyant l’últim partit de Lliga, aprofitant que el Villarreal va empatar, i vam quedar campions. Continuarem assolint fites, perquè tots els jugadors són molt lluitadors, i tot i que aquests últims mesos han patit una mica, crec que obtindran l’èxit i se’n parlarà durant molts anys.

Sí, problemes de diners i força baixes que no han afectat als resultats.

Sí. Fins i tot el tema de les lesions s’han anat portant força bé, gràcies a déu. No obstant això, tenim una plantilla d’onze jugadors molt completa i les baixes s’han gestionat bé. En el tema de la tresoreria s’ha patit una mica, això és veritat. Per contra, els jugadors que tenim al Club han demostrat ser més que jugadors passant aquestes situacions, les quals han poguts allargar-se uns tres o quatre mesos. I, finalment, no han deixat de competir, ni de jugar, ni d’entrenar diàriament. Fins a quin punt es troba implicat el Club amb la ciutat.

Es durà a terme quelcom per celebrar la Festa Major?

El Club s’apunta a totes les iniciatives que ajuden a fer ciutat. Si mirem enrere, no té res a veure, ara ens impliquem molt i té molt a veure amb l’arribada de l’accionista Joan Olivé. Nosaltres abans anàvem justos econòmicament i no ens atrevíem a fer segons quines coses. Ara hem signat convenis amb el Centre de Lectura, amb els Ploms, etc.

Com viu vostè la Festa Major, se sent arrelat?

Sí, els que som de Reus coneixem els Diables, sabem què és la Tronada i la baixada de Gegants a Misercòrdia. A més, les meves filles també van estar dins el món casteller. Tots els reusencs participem dins la Festa Major i la gaudim molt.