El projecte Smart City, al nou número de Viu a fons Tarragona

El nou número de la revista Viu a Fons Tarragona ja ha sortit al carrer. En aquesta revista dediquem la nostra portada i article principal al projecte Smart City, que s’ha anat diluint amb el pas dels anys a la ciutat. La portada és ben eloqüent: Fent volar coloms. Un títol sobre la imatge del Jardí Vertical de la Tabacalera.

En l’article Smart City fem un repàs dels principals projectes «intel·ligents» i que, en molts casos, no es van arribar a fer o van estar mal executats. Parlem amb el director de la càtedra Tarragona Smart Mediterranean City, Santiago Castellà, principal impulsor a la ciutat de la filosofia smart, que admet, sorprenentment, que a hores d’ara la Fundació és un òrgan simplement consultiu i no té cap poder decisiu i executiu en l’aplicació de tecnologies intel·ligents a la ciutat. Viu a fons Tarragona va demanar parlar amb el gerent de la Fundació, Gustavo Cuadrado —antic cap de gabinet de Josep Fèlix Ballesteros—, que va declinar la nostra invitació. Tampoc hi parla el polític responsable del projecte, Javier Villamayor, per problemes d’agenda, tot i que l’entrevista es va demanar amb més d’un mes i mig d’antelació.

Tot en una Fundació bastant, per no dir, completament opaca. Segons la mateixa Fundació, a través del seu responsable extern de premsa, només hi ha un treballador, un tècnic, però no se’ns ha facilitat l’organigrama d’aquesta. Els comptes, demanats per aquesta revista, han estat facilitats parcialment. Només els de 2014 —al·leguen que els de 2015 estan en plena auditoria, tot i que en aquestes dates ja haurien d’estar aprovats— i no consta la memòria, pel que és molt difícil fer-se una idea d’on han estat destinats els diners i en quins conceptes.

Viu a fons Tarragona ha parlat amb una especialista, Gemma Galdon, que va crear Eticas Research & Consulting, una empresa que va auditories tecnològiques a companyies i ajuntaments. Galdon explica els perills del fenomen smart —vulnerabilitat dels ciutadans en relació a l’accés que aplicacions i xarxes wifi tenen de les dades del seu telèfon— i admet que Tarragona no l’ha trucat mai per fer alguna auditoria com aquesta —de fet, Galdon desconeixia, tot i ser una experta i fer anys que treballa en aquesta disciplina, que Tarragona tenia l’etiqueta Smart City—. La ciutat, tot i haver anunciat fa uns anys la seva aposta en aquesta matèria no apareix en els principals rànquings europeus o mundials de ciutats intel·ligents.

Document exclusiu sobre Patrimoni

Viu a fons Tarragona també publica un extracte d’un document fet pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya on s’analitza l’estat de conservació dels monuments Patrimoni de la Humanitat de Tàrraco. Aquest document, que no s’ha fet públic fins ara, i finalitzat l’octubre de 2015, assenyala les principals deficiències i les actuacions que cal fer per mantenir la integritat del Patrimoni tarragoní, fent una estimació de la inversió necessària. Analitzem cada monument arran d’aquest extens document.

Hi ha espai també per l’Escola Oficial d’Idiomes, que la primavera passada va ser el centre de totes les EOI de Catalunya, celebrant el Fòrum EOICAT.

En l’apartat dels esports, un reportatge on el president de l’ADT, Robert Hernández, entona el mea culpa de la situació del club després d’haver militat en categories professionals i estar a punt de desaparèixer per problemes financers i anem a visitar a Jesús Blanco, un bailaor tarragoní que ha obert el primer tablao flamenc de la ciutat, La Herrería.

En l’apartat de salut fem un repàs al qual es va anomenar alerta enterovirus i entrevistem a Carlos Rodrigo, cap de pediatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona.

 

viu-tarragona-23

 

LLEGIR REVISTA