El curiós món dels autònoms

Text: Cristina Valls

Fotos: Pierre Grubius


El món desconegut dels autònoms deixa de ser-ho quan es coneix a algú que es dóna d’alta, o bé perquè un mateix està decidit a emprendre. Però i quan es fa perquè no hi ha més remei? De fet, hi ha molts treballs que exigeixen aquesta autonomia per poder treballar, un tret que atemoreix inicialment, però a la vegada es mostra llaminer per les baixes quotes de bonificació del principi. Les retallades han dut a moltes grans i mitjanes empreses a acomiadar a gent. La solució que han trobat a primera instància és arriscar el capital estalviat i fer-se autònom, però és realment l’única solució per poder tenir treball? Crear-se’l?

“Des d’un punt de vista històric, no podem oblidar que aquest tipus de treball per compte propi, és anterior al dependent; ha representat una de les bases econòmiques de la configuració dels Estats moderns i ha constituït la forma predominant de treball lliure fins a la Revolució Industrial, amb la qual va quedar relegat, erigint-se el treballador depenent com a protagonista dels processos productius. Malgrat això, el treball autònom va anar subsistint en sectors tan significatius com l’agrari, l’artesà i el comerciant”, explica l’assessor Joan Casanovas. I és que tal com aporta, en tots ells es pot veure reflectit el “veritable esperit del treballador per compte propi, que actua sense submissió a un patró”. D’altra banda, Casanovas diferencia que els professionals liberals van ser un altre dels col· lectius tradicionals de treball independent. “Aquests, a diferència dels menyspreats artesans, van ser mereixedors d’una alta consideració social”.

De fet, no és fins a l’any 1962 que va arribar a Espanya la regulació del treball autònom. Abans, totes les propostes legislatives deixaven ben clar que “els subjectes d’aquest nou contracte que es pretenia regular eren, d’una banda, l’obrer i, per una altra, el patró”. Segons l’expert, les primeres lleis laborals van sorgir de les necessitats d’un col·lectiu concret, l’obrer, així com pel temor que la classe dirigent sentia cap al mateix. “Per això, el naixement de la nova disciplina va estar tan focalitzat en una massa concreta de treballadors, que va deixar al marge als autònoms”, concreta. Més endavant, per una Ordre Ministerial el 30 de maig de 1962 es van crear les Mutualitats Laborals de Treballadors Autònoms, en les quals s’establien que tots els treballadors autònoms, els artesans i els petits empresaris amb menys de 6 treballadors quedaven incorporats als beneficis del Mutualisme Laboral a través de tres grans Mutualitats. “Per una banda tenim la de Treballadors Autònoms de Serveis, la de Treballadors Autònoms de la Indústria i la de Treballadors Autònoms d’Activitats Directes pel Consum”, detalla Casanovas. La incorporació d’aquests nous sectors es va fer establint-se per a ells totes les prestacions que concedien les altres Mutualitats Laborals als treballadors per compte d’altri limitant-se, no obstant, la base de cotització segons l’edat dels nous afiliats.

L’autònom en l’actualitat

En l’actualitat no cessen d’escoltar- se paraules com “crisi” i “dèficit”, les quals alarmen tothom. Casanovas inclou també “globalització” i “noves tecnologies”, tot i que “ja m’agradaria que ‘ocupació’, ‘futur’ i ‘fer-se autònom per iniciativa pròpia’ –i no obligats, perquè és l’única alternativa que ha quedat a moltes persones que han perdut la seva ocupació, així com a les que no han tingut l’oportunitat ni tan sols de trobar-ne la seva primera− fossin les que regnessin en el vocabulari de moltes persones”, respon l’assessor Casanovas. Les dificultats, bàsicament econòmiques, sovint fan inviable executar un projecte d’emprenedor, malgrat la possibilitat de capitalitzar les prestacions d’atur, però el finançament resulta en la majoria de casos totalment insuficient davant la necessitat de muntar tota una estructura, no disposar de mitjans propis i no poder accedir al crèdit bancari per manca de garanties i avals, encara que la missió dels bancs ha de ser captar l’estalvi per finançar la inversió productiva.

La precarietat dins el món dels autònoms acostuma a fer-se visible moltes vegades, per això més d’un afirma que s’ha de moure per aconseguir més treballs que l’ajudin a arribar a final de mes. “El principal problema en què ens trobem la majoria dels autònoms, és la quota, tots coincidim que aquesta hauria de ser proporcional als ingressos. En molts casos quan un autònom té un mes de poca facturació, o bé unes dates de venciment de factures llunyanes, sovint no arriba a final de mes”, diuen des del col·lectiu SOM Autònoms, una agrupació que assessora treballadors autònoms i els informen com treballar per compte propi. “Vam néixer a partir d’un sindicat de treballadors creat el 1958, el març de 2016 vam crear una branca que es focalitzava en aquest tipus de treballadors i va formar-se com a resposta de les inquietuds posades en comú entre membres del secretariat i persones d’altres entitats independentistes”, diu una de les seves portaveus. De fet, a hores d’ara són prop de 50 d’afiliats, els quals paguen, segons confirmen des de la mateixa entitat, que “les seves quotes són molt més econòmiques que no pas els preus que es poden trobar al mercat”. D’altra banda, el col· lectiu SOM Autònoms posen en segona posició pel que fa a la preocupació dels autònoms el tema de les baixes. “El fet d’agafar la baixa és un problema, per això no ens posem mai malats. En els casos que no tenim més remei, el fet de no poder ser substituïts sense cost o fer depenent de la malaltia un mínim d’accions comercials o administratives, es converteix en un gran problema”, matisen.

El tema de l’atur també es distingeix com un altre focus de problemàtica, però amb menys incidència. “Últimament amb el canvi de Llei tributària de les S.C.P. també han agreujat algunes situacions, augmentant les despeses de les empreses per obligar a portar comptabilitat i la presentació d’impostos més complexa, tret que obliga a petits autònoms a requerir serveis externs. Per tant despeses afegides”, resumeixen des de l’agrupació d’autònoms. La precarietat i les pensions La precarietat a més, fa que molts autònoms en no tenir atur busquin opcions que els ajudin a la llarga. En aquest cas el gestor Eliseu Colilla informa que, encara que la gent en general concebi que les pensions acostumin a ser molt escasses, “exactament no és del tot així. La normativa de desenvolupament pel càlcul de les pensions és exactament la mateixa per a un treballador del Règim General que per a un treballador autònom”. El que passa és que “per manca d’informació o altres causes, no pensa que la seva base mínima de cotització, per la qual paga una quota d’uns 260 euros li pugui generar en un futur una pensió tan baixa, ja que és normal veure treballadors autònoms que han treballat tota la seva vida i que els hi quedi una pensió de gairebé 700 euros o menys”, constata Colilla. Colilla recomana a tot autònom que inverteixi en la seva pensió. “La qüestió és ser valent i arriscar- hi i incrementar la seva base de cotització per una altra més alta, sempre i quan la seva economia ho permeti. Que paguin una quota mensual digna o correcta i tindrà assegurat les baixes de malaltia, accident, invalidesa total, absoluta o gran invalidesa, viduïtat, orfandat i si arriba al final, el gaudiment d’una correcta i bona pensió de jubilació”, explica el gestor. De fet, ho recomana amb vehemència, a què “la pensió complementària pot ajudar a aquests temps tan inestables”.

El ‘fals autònom’

Segons l’assessor Joan Casanovas i, davant de tots aquests inconvenients “juntament amb la picaresca empresarial d’estalviar- se costos laborals, va aparèixer ja fa anys el que s’ha conegut com a ‘fals autònom’”. El terme, tal com diu l’expert s’ha popularitzat amb gran celeritat al món laboral, propiciat fonamentalment per l’anomenada crisi econòmica. “Un fals autònom és una persona que malgrat treballar en una relació de dependència per a l’empresa, tal com ho vindria fent un treballador per compte d’altri sota un contracte laboral corrent, és obligat a donar-se d’alta al règim d’autònom. Dit d’una manera més senzilla: tu treballes com un assalariat però estàs ‘contractat’ com si fossis un autònom”, treu l’entrellat Casanovas. Segons fonts de la Tresoreria de la Seguretat Social, a Juny de 2015 hi havia a la província de Tarragona 55.434 persones afiliades al Règim Especial de Treballadors Autònoms dels quals 33.062 eren autònoms persones físiques; 3.776 eren familiars col·laboradors. Mentre que la resta, eren socis de societats i membres d’Òrgans d’Administració d’empreses. “Voldria referir-me a les conclusions del darrer informe de l’OCDE sobre l’estat de l’ocupació en els països membres i el referent a quins països tenen més taxa d’autònoms i per què. El motiu és molt clar, ja que els països que tenen menys ingressos ‘per càpita’ són aquells que tenen un major nombre d’autònoms”. Tal com aporta, la zona de Grècia encapçala la llista amb un 35,4% de població activa d’autònoms. En el cas d’Espanya, “aquesta xifra va pujar l’any 2014 fins al 17,7%. França, Austràlia, Alemanya, Japó i el Regne Unit tenen una taxa d’entre el 10 i el 15%”, detalla.

DSC_5100

A tall de conclusió Casanovas, es planteja dues qüestions. “Són conscients tant empreses com autònoms que contractant ‘falsos autònoms’ tenen una bomba de rellotgeria a casa?, perquè en diuen ‘freelance’ quan volen dir ‘fals autònom’?, pregunta Casanovas. La seva recomanació, des del punt de vista professional als empresaris és la següent: “Que compleixin la normativa vigent i procurin dormir tranquils”. Relacionat amb tot pegat, des de SOM Autònoms corroboren que els que “s’afilien a la cooperativa d’autònoms no tots són conscients de què és un ‘fals autònom i, per desgràcia, cada vegada en tenim més”.

El problema de la desinformació

Una de les tòniques més reproduïdes en la vida d’un autònom recent donat d’alta és la desinformació permesa i voluntària. De fet, des de l’agrupació SOM Autònoms es constata que “a la passada campanya de la Renda de 2015 sempre es troba molta gent desinformada. El servei dedicat a l’assessoria d’emprenedors i autònoms de la Diputació de Tarragona parla d’una tipologia d’emprenedors que sol·liciten els seus serveis i que denoten segons el seu perfil algunes mancances d’informació que cobreixen amb el servei que presten. “D’una banda, trobem a l’emprenedor apassionat que té una idea d’un producte o servei innovador, relacionat molt sovint amb les noves tecnologies, i l’únic que necessita és ‘mentoratge’ per a posar en pràctica el seu pla d’empresa, conèixer els serveis de la Diputació com la formació o rebre orientació en relació al finançament alternatiu”, diuen des del servei de la Diputació sobre una primera tipologia, la qual situen en el 30% de les atencions que poden dur a terme a l’ens supramunicipal. Troben una segona tipologia de persona que es troba en “el primer any de vida de la seva empresa i simplement vol assessorament o formació especialitzada en algun àmbit de l’empresa (màrqueting digital, captació de clients…)”. Aquesta tipologia d’emprenedor els suposa un 10% del volum de casos atesos. Pel que fa a una tercera tipologia, des d’aquest servei d’assessoria es contempla aquell “emprenedor decidit a auto ocupar-se, bé per necessitat econòmica o per superació professional, i arriba al servei amb dubtes en relació a l’obtenció d’ajuts, subvencions, línies de finançament i la forma jurídica que més bé s’adapta a la idea de l’emprenedor”. Per aquest fet, des de la Diputació de Tarragona ofereix un conjunt d’activitats que permeten adquirir o millorar coneixements, competències emprenedores i habilitats per a una gestió eficient i innovadora del projecte empresarial. Aquesta tipologia d’emprenedor suposa a l’ens un 60% de volum atès. Casos reals Tal com diu el servei de la Diputació, el 2014 el 32% de les persones que s’inscrivien a les formacions per a persones emprenedores es trobaven en situació d’atur. Una de cada tres. Mentre que el 2015, el percentatge va baixar fins al 21%. I és que segons diuen “l’opció de reinventar-se no només està impulsada per la situació laboral de la persona, sinó que també existeixen altres raons més fortes com la de tenir el seu propi negoci amb una idea pròpia com a repte personal”. És el cas d’Oriol Figuerola (Reus, 1981), propietari de la botiga ‘Terra de Còmic’, la qual es troba en funcionament des de 2012. “La vaig obrir per iniciativa pròpia i vaig observar que l’última botiga de còmics que havia tancat a la ciutat ho havia fet pels volts de 2007. Per tant, vaig pensar que Reus necessitava una botiga d’aquesta naturalesa”, declara Figuerola.

L’emprenedor explica que hi ha una mena de bombolla del superheroi que s’ha tornat moda. També afegeix que amb l’arribada de les sèries alternatives, com ara ‘Big Bang Theory’, el territori anomenat ‘friqui’ ha anat a l’alça. Abans d’obrir la botiga, Figuerola es treballava al negoci familiar d’administratiu, del qual se’n va cansar i va voler reciclar-se. “Si havia de treballar pel meu compte, havia de ser d’alguna cosa que m’agradés”, reconeix. Sobre l’experiència de donar-se d’alta com a autònom, Figuerola constata que “no em va resultar gens difícil, tinc estudis d’administració i direcció d’empreses i els números sempre se m’han donat bé. Tot i que sí que m’he trobat gent que realment no està gens informada. Això s’hauria d’arreglar i, més si arrisques uns diners”, conclou. De fet, a Reus hi ha botigues de tota la vida que també pateixen les inclemències de l’economia inestable. És el cas de la Cistelleria Carbonell, botiga familiar oberta des del 1939. “Ja fa gairebé 15 anys que treballo. Puc dir que abans es venia més que ara i, tot plegat degut a la crisi”, resumeix l’actual propietària, Sònia Carbonell. Segons confirma, fa molts anys que es fabricaven els cistells a la mateixa botiga dins uns tallers, però amb el temps han economitzat. El que si que afegeix Carbonell és que “tots i cada un dels cistells de la botiga són artesans”.