Un Seguici Festiu innovador

Text: Cristina Valls

Foto: Pierre Grubius


Tot i distingir-se com a ‘tradicional’, el Seguici Festiu no ha deixat d’innovar, de reaprofitar i de restaurar antics ritus i, fins i tot, Elements. De fet, qui millor revifa tot plegat són les associacions culturals, entre les quals es troben les colles i d’altres agrupacions dedicades al desenvolupament i la realització de la cultura. Generalment, a més, s’acostuma a veure molta implicació dins els col·lectius. Com veurem més endavant amb els Xiquets, els Diables i els portants petits, ens trobem amb un sentiment reusenc que aposta per la cultura i que hi inverteix hores d’assaig i, a canvi de res. “El món festiu s’aguanta bàsicament pel contacte humà,  no hi ha ningú que sigui professional. Aquesta voluntat fa que es busqui temps de preparació, organització… I ja no hi vull pensar quan els castellers han de fer assaigs”, diu Salvador Palomar (Reus 1956), també membre de l’Associació Cultural de Carrutxa. De fet, situa la feina cultural “que no es veu i que es treballa durant mesos” com a “resultat de comunitat” i classifica el dia de Sant Pere “per esdevenir un dia on t’has de quedar a Reus amb moments de persones amb molta identitat”.

Sobre la tasca que fa Palomar i molts dels seus companys també és força important, ja que s’han dedicat a investigar la història de la Festa i, segons diu ell mateix “hem contribuït dins el procés de revitalització documentant danses o elements festius per a gent que els vulgui tornar al carrer”. Palomar situa que el 1980 és un moment “clau” per a les festes, perquè “van arribar els canvis polítics i els ajuntaments es van tornar més democràtics. També s’ha d’afegir el canvi de pensament de la gent, de la tornada al carrer amb la festa. Hi ha una certa onada de ressorgiment de quelcom antic, però a la vegada d’una adaptació als nous temps”. L’especialista, a més, especifica també el naixement dels col·lectius dels Xiquets de Reus i de la mateixa Carrutxa. A partir del 1981 a més, es va crear la Colla de Diables actual i comença a sorgir un primer procés d’innovació. “Es comença a fer l’Àliga i entren nous Elements en joc. Hi ha moments d’intensitat entre persones molt diferents que es van afegint a diversos col·lectius de la ciutat, hi ha unitat”, afegeix.

L’esquelet de la Festa, conservat

Segons Palomar, en revifar el Seguici Festiu es va tenir sort sobretot en una tret. I és que l’esquelet del nucli tradicional de la Festa, la disposició d’actes, sempre havia romangut intacte. “Es van aprofitar molts dels elements històrics. I és que s’ha sabut conservar moltes coses del nostre llegat cultural. Per exemple, el fet de què el dia abans es retornés a la Prioral al retorn de Completes, la Tronada, els Gegants, la Mulassa, els Nanos… Gràcies als elements municipals el nucli de la festa no s’havia perdut. La festa no existeix sense una comunitat que la celebri, però la comunitat es reconeix a partir de la festa, és un diàleg”, treu l’entrellat el membre de Carrutxa. I ja fa 400 anys que es lluita per tot això.

A partir d’aquest nucli festiu tan sòlid explicat per l’expert, s’han anat afegint nous components que ja havien existit en el passat però que eren ja molt coneguts. “En detriment a tot plegat, també s’han creat elements nous com ara el Lleó, la Víbria o el Basilisc, però entren dins la dinàmica. Així disposem d’un Seguici antic i a la vegada en creem un de nou. Certament les possibilitats de fer augmentar el Seguici Festiu reusenc, a partir de referents històrics coneguts, no estan, ni de bon tros exhaurides”, explica Salvador Palomar.

‘La gent és de Reus perquè ha sentit la Tronada’

Salvador Palomar parla d’identitat, però també d’integritat. “Molta canalla ha conegut la festa a través de l’escola i s’ha afegit dins col·lectius on ha conegut altra gent. Aquest és un factor molt important, perquè també se socialitza amb altres persones”, destaca.

El reusenc concep els centres educatius com a espais on s’imparteix cultura, fins i tot a nens que no ho han conegut a casa, sigui perquè és de fora, o perquè ho siguin els seus pares. “La gent que no ha conegut la Festa des de petit la descobreix potser a partir de la seva assistència a l’escola i la viu i és un fet cultural que s’ha de preservar. En realitat, les escoles de la ciutat han fet molt bona feina”, comenta Palomar. Del que sí que està segur és que “la gent és de Reus, perquè a sentit la Tronada”. Pel que fa a una de les creacions on s’impliquen infants, la Festa Major Petita, de la qual es parlarà breument en les properes pàgines, Palomar celebra que es duguin a terme coses així, però no plasma com a factor d’assegurança el fet de què si un nen hi participa, de gran ho segueixi fent. “No hi ha garanties de què sempre estiguin lligats a aquest món. La implicació a la cultura també pot donar-se a temporades, ja que els interessos de les persones canvien”.

Els gegants japonesos fan 60 anys

Ja han passat seixanta anys arran que l’escultor Ramon Ferran elaborés l’encàrrec de la parella de Gegants Japonesos. Es van inaugurar el 1956 i va suposar un encàrrec molt especial per a l’artesà, ja que durant els anys següents van venir més encàrrecs d’elaboració i de restauració d’elements del Seguici Festiu de la ciutat. La creació de la parella de Gegants també va marcar gran quantitat la vida de l’especialista, ja que va renunciar a una beca d’estudis molt important a la localitat de Granada. De fet, va generar una gran estimació pels Japonesos. L’any 1957 es van presentar en societat davant la resta d’elements, en aquell temps existents. Dos anys després també es va realitzar altres obres importants com ara la imatge del Sagrat Cor, situada a l’ermita de Santa Anna de Castellvell. I és que Ramon Ferran, a banda, de posseir una ment molt prolífica va saber trobar el seu vertader talent generant un art amb el què es podia fer festa i gaudir.