Forn Sistaré guanya el premi de millor pa de pagès de Catalunya

Text: Rafa Marrasé

Fotos: Arnau Pérez de Tudela


El pa de pagès de Forn Sistaré de Reus és el millor de tota Catalunya. Això ho va decidir el jurat el passat dissabte al teatre Bartrina de la capital del Baix Camp en una cerimònia que va comptar amb la presència de més de 300 espectadors. «Estem molt contents i orgullosos d’haver aconseguit aquest premi que és un reconeixement a la feina del nostre forn, que compta amb quatre generacions d’història. Tot això no hauria estat possible sense el meu germà Tomàs i la feina de tot l’equip que forma Forn Sistaré», diu un eufòric Xavi Pàmies, propietari de Forn Sistaré i ànima d’aquest negoci familiar.

En el concurs de millor pa de pagès de Catalunya participen tots aquells forns que formen part de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Pa de Pagès Català. «Aquest concurs fa tres anys que es disputa perquè la nostra IGP és molt jove, té sis anys. L’any passat vam quedar finalistes i enguany hem vençut a casa, és tot un orgull. El premi també és un reconeixement al producte de qualitat davant de tota aquesta mena de productes que diuen que és pa i que es troben a tot arreu i que només fan que enganyar la gent», diu Pàmies de forma contundent en relació a la multiplicació de negocis estil franquícia que venen pa i pastissos.

A la final van arribar cinc participants: Andreu Bertran (Forn Mistral, Barcelona), Francesc Massana (Forn Massana, Cornellà de Llobregat), Manel Llaràs (Forn i Pastisseria Llaràs, Lleida), Xavier Pàmies (Forn Sistaré 1910, Reus) i Jordi Morera (L’Espiga d’Or, Vilanova i La Geltrú).

IMG-20160613-WA0008

El pa guanyador de Forn Sistaré és el mateix que es pot trobar al seu establiment tot i que, evidentment, Pàmies i el seu equip van triar a consciència les dues mostres que van portar a les semifinals primer i a la gran final després. «Havíem de portar un de sencer i l’altre tallat perquè es valora l’aspecte, l’estructura, la molla, tot. Mai hi ha dos pans iguals, perquè són artesans». Les semifinals van ser molt dures perquè es van disputar el 4 de maig a l’Escola de Fleca Andreu Llargués, de Sabadell. Llargués està considerat el millor forner del món i la seva escola és una de les més prestigioses. «Passes molts nervis, mires qualsevol gest dels membres del jurat, mai estàs tranquil», admet Pàmies rient.

Els participants havien d’enviar la recepta del pa al jurat i prèviament, per formar part de la IGP han de passar un control d’una empresa certificada que verifica que els productes utilitzats són els autoritzats per ser membre d’aquesta indicació geogràfica. «Més enllà de ser els guanyadors, estem també molt orgullosos de formar part de la IGP», explica Xavi Pàmies, que compara constantment el món del pa i del vi: «La IGP és com una DO. Com en molts vins, utilitzem més d’una farina per fer el nostre pa». Pàmies assegura que Forn Sistaré, a més, fa un pa de vi en què utilitza una ampolla de Gratallops per fer només tres pans. «És un caprici, anar més enllà. Ens surt un pa rogenc que elaborem sense una gota d’aigua, només amb vi».

IMG-20160613-WA0012

El jurat de la final va estar format per l’alcalde de Reus, Carles Pellicer (que era el President), Francesc Prats, ex president del Consell Regulador de la DOP Siurana; Assumpció Vilella, professora tècnica de Cuina-Pastisseria a l’Escola d’Hosteleria de Cambrils; Josep Baiges, periodista; Francisco J. Vílchez, president de la Federació Andalusa de Pastisseria i de Granada Origen, i Antoni Figuera, president del Consell Regulador de la IGP Pa de Pagès Català. Tots ells van valorar els pans finalistes a partir d’un tastet a cegues.