Els “nous” 3 milions de l’Estat que ja estaven previstos i compromesos pels Jocs

Text: Rafa Marrasé

Fotos: Pierre Grubius


Ahir al migdia, en la roda de prema habitual després del consell de ministres, la vicepresidenta del govern, Soraya Sáez de Santamaría, anunciava que l’Estat aportarà 3 milions d’euros més al projecte de Tarragona 2017. Molts ho van celebrar, alguns van dir que es tractava d’una jugada electoral, alguns altres afirmaven que les declaracions de Josep Fèlix Ballesteros només una setmana abans havien estat suficients per pressionar l’executiu de Madrid i fer que el govern central obrís la cartera per donar un impuls indispensable pels Jocs.

Amb tot, la partida que ahir va anunciar Soraya Sáez de Santamaría no és més que uns diners que ja estaven compromesos per l’Estat de fa mesos. L’única diferència, important, això sí, és que en lloc de 2,7 milions que es van prometre, en seran 3. Per tant, el Comitè Organitzador disposarà de 6,4 milions d’euros de procedència estatal en lloc dels 6,1 que esperava — l’Estat havia fet una aportació de 3,4 milions anteriorment i s’esperaven aquests 2,7, per tant 6,1—.

De fet, els diners haurien d’haver arribat el passat 19 de maig, quan el Comitè Organitzador va decidir presentar la mascota Tarracus en un acte on va assistir el rei d’Espanya Felip VI. En aquell acte també hi era Miguel Cardenal, president del Consejo Superior de Deportes i, tal com afirmava Josep Fèlix Ballesteros en una entrevista que ha estat publicada en el número de maig i juny de Viu a fons Tarragona i que poden llegir més avall, estava previst que aquell dia es rubriqués l’acord pels 2,7 milions d’euros.

Amb tot, els números segueixen sense quadrar. Ballesteros va dir que si no rebien 9 milions d’euros de l’Estat per cobrir el pressupost operatiu es plantejava renunciar als Jocs quan només queden 12 mesos i dues setmanes per a la inauguració. Per tant, actualment l’Estat ha aportat 6,4 milions. Ballesteros sabia que el govern central havia destinat 3,4 milions als pressupostos generals i afirmava que els 2,7 que ara s’han convertit en 3, estaven al sac —«el secretari d’estat ve a finals de mes, el dia 18 o 19 de maig, a signar l’aportació de 2,7 milions d’euros de l’Estat, o sigui que podem dir que tenim els diners»—. Per tant, si parlava d’un dèficit de 9 milions d’euros, s’entén que no comptava amb els diners que ja estaven compromesos per l’Estat, un fet que, per tant, augmentaria la xifra fins els 15 milions, curiosament la quantitat que sempre es va defensar des de Tarragona en relació al compromís que Madrid havia de tenir amb els Jocs.

Amb tot, els diners de les institucions i administracions estaven destinats a infraestructures i no al pressupost operatiu, el finançament del qual havia d’arribar via patrocinadors privats, tal i com va assegurar el president del COE, Alejandro Blanco, en unes declaracions, juntament amb les del secretari general del COE i Coordinador General Adjunt dels Jocs, Víctor Sánchez, que van deixar en mal lloc l’organització tarragonina. En un inici es van pressupostar 30 milions de donacions privades, actualment s’han aconseguit 8 milions. Oficialment, els acords amb Dow Chemical i Borges en els últims dies no s’han quantificat.

 

A continuació, l’entrevista feta a Josep Fèlix Ballesteros publicada en el número de maig i juny de Viu a fons Tarragona i que té com a tema central els Jocs Mediterranis 2017.

 

DSC_3932w

 

 

«Hem hagut de superar moltes dificultats, massa»

Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros, president del Comitè Organitzador Tarragona 2017

– Falten catorze mesos per a l’inici dels Jocs, quina valoració fa de la situació actual?
– Hem fet molt de camí i puc dir que els Jocs seran una gran realitat. Hem hagut de superar moltes dificultats, massa, dels Jocs que vam plantejar fins ara.

Vostè parla de dificultats. L’expresident de la candidatura Tarragona 2017, Mario Rigau, assegura que es va fer un dossier molt ambiciós per guanyar l’elecció per ser seu i que després es pensava rebaixar-lo. S’ha enganyat als tarragonins creant falses il·lusions i falses expectatives?
– No, perquè en tot moment hem explicat com estava la situació. No era el mateix aquest país el 2007 que el 2015. No té res a veure ni els pressupostos municipals, ni l’estat dels bancs i les empreses, res. Si no hi hagués hagut aquesta crisi, els Jocs seguirien el pla de 2007.

– Per tant el que diu el senyor Mario Rigau no és cert?
– És cert parcialment.

– Però vostès eren conscients que feien un dossier molt ambiciós per després retallar-lo?
– No, no. Això hauria estat enganyar-nos a nosaltres mateixos i el Comitè Internacional ens hauria sancionat. Del 2007 al 2010, però, hi va haver una reconsideració del projecte.

– Ara quan venia cap aquí, a parlar amb vostè, m’he trobat una persona que, en comentar-li que anava a fer-li una entrevista sobre els Jocs m’ha dit: pregunta-li a l’alcalde si la piscina serà de Toi [empresa de piscines desmuntables per a jardins] o què. Hi haurà piscina?
– Sí, hi haurà piscina olímpica i a Tarragona.
– Vostès van dir que esperaven que hi hagués finançament de l’Estat però si el mes de maig no arribava, posarien en marxa un pla B, quin?
– El secretari d’estat ve a finals de mes, el dia 18 o 19 de maig, a signar l’aportació de 2,7 milions d’euros de l’Estat, o sigui que podem dir que tenim els diners.

– Un cop acabin els Jocs, es plantegen que la gestió de la piscina olímpica sigui privada?
– Tenim damunt la taula moltes ofertes per fer això, i nosaltres no hem anat a buscar a ningú.
–  Alguna empresa de Tarragona?
– De Tarragona no. De Barcelona i Madrid bàsicament.
– Descarten que la piscina sigui de gestió pública?
– No, nosaltres volem que, en principi, la gestió sigui pública, feta pel patronat d’esports. Ara, no estem tancats que si hi ha una bona oferta que no impedeixi que els preus que es fixin siguin accessibles als ciutadans, l’acceptem.
– Acaba de dir que l’Estat aportarà els 2,4 milions que demanaven. Al començament vostès van parlar de 15 milions des del govern central i al final seran 6,1 milions.
– N’acabaran sent més.
– De veritat?
– Sí, entre els pressupostos d’enguany i els de 2017 seran més diners, aquest és el compromís que tenim. A més, estan [des de l’Estat] buscant recursos addicionals d’empreses públiques estatals per poder fer una major aportació.

 

DSC_3927m
– O sigui, s’arribarà a 15 milions?
– No ho sé, però seran més dels que s’ha parlat fins ara.
– Parlant dels 15 milions de l’Estat. El senyor Miguel Cardenal va venir a Tarragona el mes de setembre de 2015 i, en lloc de certificar l’acord com tothom pensava, va dir que el Consejo Superior de Deportes havia estat fora del projecte i que necessitava veure en quin estat es trobava tot per decidir quina quantitat aportaria l’Estat. Allò va ser un gerro d’aigua freda per a vostè?
– No. Aquell dia va ser molt important perquè el senyor Cardenal va venir perquè els alcaldes del territori es van plantar. Cardenal va dir que l’Estat estava dins el projecte perquè, si recorda, es va arribar a dir que el govern de l’Estat no avalava els Jocs, cosa que era una autèntica barbaritat…
– Bé, el senyor Cardenal va dir que no havia vist el projecte en dos anys…
– Ell sempre van tenir tota la informació.
– Aleshores allò que va dir el senyor Cardenal no era veritat?
– Ells van tenir tota la informació, una altra cosa és que no haguéssim fet reunions bilaterals, que és el que es va fer després.

– De totes maneres, per vostè no va ser una sorpresa que el senyor Cardenal fes aquella declaració pública?
– No perquè m’ho havia dit abans aquí [al seu despatx] i m’ho havia comunicat també abans d’arribar a Tarragona. He de dir que després d’aquell dia les relacions han estat molt bones.
– Abans no.
– No.
– Vostè diu que no va ser una sorpresa, però recordo perfectament les dues compareixences de premsa, la de vostè i la del senyor Cardenal, i vostè va sortir a donar explicacions amb el rostre molt desencaixat, una cosa gens habitual perquè vostè domina perfectament les posades en escena. La seva roda de premsa va durar poquíssim mentre que la del senyor Cardenal es va allargar una hora o més. Va ser el pitjor moment per a vostè en tot aquest projecte?
– No, el pitjor moment va ser quan ell [Cardenal], al Senat, al començament del govern del PP, va dir que el campionat del món de ciclisme de Ponferrada, el mundial de natació de Barcelona, la universíada de Granada i els Jocs Mediterranis de Tarragona no eren prioritaris en l’agenda de govern. Això em va sorprendre molt, jo no sabia on estava en aquell moment.
– El va trucar?
– Sí, i tant. No el coneixia aleshores i vam establir contacte a través del COE. Jo treballava amb el pla fixat per l’anterior Secretari d’Estat per l’Esport, Albert Solé, i que de sobte em trobés un nou secretari d’estat i que digués allò, em va descol·locar completament, si em punxen, no em treuen sang.
– I en aquell moment, o més endavant, quan Cardenal arriba a Tarragona el setembre de 2015, va plantejar-se que s’havia de renunciar als Jocs?
– Entre aquelles declaracions del Senat i la visita del senyor Cardenal, vaig pensar que seria impossible. Em vaig reunir amb el meu equip i vaig dir que calia mirar riscos i analitzar les oportunitats i, sobretot, reforçar totes les converses. Vaig reunir-me amb Francesc Homs, Soraya Saénz de Santamaría i el senyor Cardenal. Aleshores vaig veure que tot estava encaminat. El que està clar és que si no teníem unes mínimes garanties de suport, ens plantejàvem no seguir amb els Jocs, clar.
– Si fa uns anys li haguessin dit que faltant 14 mesos encara estaríem com estem ara, s’ho hauria cregut?
– Això no em sorprèn. Sempre explico que quan Pasqual Maragall va venir a felicitar-me pels Jocs i a regalar-me la corbata de Barcelona 92, una cosa que em feia especial il·lusió, em va dir: Pep, felicitats,  ara comencen els teus problemes. Maragall em va dir que fins al dia mateix de la inauguració de les olimpíades no pensava que podrien tenir les instal·lacions a punt. I també em va dir que per cada notícia positiva, tindria tres negatives.
– I això està passant.
– Sí, però tindrà un final feliç.
– Fa alguns mesos es va demanar un informe per saber què costaria renunciar als Jocs.
– No ho vam demanar nosaltres, ho va demanar Iniciativa per Catalunya.

– Quan costaria?
– Sabem quant hem pagat al Comitè Internacional, que és un milió de dòlars, i això ho perdríem segur i, a més, ens poden demanar danys i perjudicis. A Volos no li van demanar, però. [VEURE COST REAL DE RENUNCIAR ALS JOCS]
– A banda del cost institucional, tenen quantificat quin seria l’impacte negatiu de renunciar ara?
– No. Amb tot, a banda de la mala imatge que es podria donar, cal dir que les inversions quedarien igual, les instal·lacions. És a dir, a canvi d’un milió i escaig d’euros, la ciutat tindrà una inversió de 45 milions d’euros.

DSC_3912w
– Quan es va fer públic aquell informe, alguna de les empreses que col·laboren en el projecte els va trucar?
– No, cap ni una.
– Parlant d’empreses. El Coordinador General dels Jocs, Javier Villamayor, comenta que estan decebuts amb Octagon.
– Sí, Octagon no va estar a l’altura. Em sembla inaudit que gent tan solvent i potent com Octagon no ha pogut portar els patrocinis.
– Els diners d’aquests patrocinis que no han arribat, ho acabaran pagant els tarragonins?
– No.
– Qui posarà aquests diners?
– Encara ens queden 14 mesos.
– Vostè creu que hi ha temps?
– I tant.
– L’Estat ha estat deslleial amb Tarragona?
– No, hi ha hagut malentesos.
– Creu que Miguel Cardenal ha torpedinat el projecte?
– No. Per a mi seria molt fàcil dir que sí, però no.
– El senyor Cardenal ha fet tot el que podia fer?
– Això ho hauria de dir ell.
– Quina és la seva sensació?
– Quan jo he reclamat insistentment una actuació, s’ha produït.
– Sí, però ho han fet per altres vies, com el ministre d’educació o, fins i tot, el president del govern. La interlocució amb Cardenal no ha estat fàcil.
– No ha estat fàcil, efectivament.
– Vostès van entregar el pin d’or dels Jocs a Jaime Lissavetzky i ha parlat molt bé d’Albert Solé. Amb ells com a secretaris d’estat tot era més fàcil?
– La comunicació amb ells dos era molt senzilla i fàcil.
– El Coordinador Adjunt dels Jocs, Víctor Sánchez, em comentava que a Mersin en dos anys, hi havia hagut quatre directors generals. Aquí hem tingut a Rigau, Cuadrat i ara a Villamayor i Sánchez. Què ha fet malament Ramon Cuadrat?
– No ha fet res malament. Ell tenia una tasca molt difícil com era fer la transició de la candidatura al comitè organitzador i ens havíem plantejat que fes un període d’interinitat i compatibilitzar tot això amb la gerència del patronat d’esports. Cuadrat va fer el procès que li vam encarregar i li estic profundament agraït.
– Perdoni, jo no recordo que ningú digués que Ramon Cuadrat estava al càrrec de forma interina i crec que tothom donava per fet que ell seria el director dels Jocs fins al final.
– Sí home, però si jo dic que ell ocupa el càrrec només per un any, tothom estaria preguntant que quan acaba, perquè no ha acabat, etc. Fixa’t si era interí que vam acordar que no deixaria la gerència del Patronat d’Esports. Podria haver passat que ell hagués demanat dedicar-se durant aquell temps només als Jocs, però ni jo li vaig dir ni ell ho va demanar.
– Aleshores, no es tracta d’un relleu per falta de capacitat?
– No, al contrari.
– El novembre de 2007 vostè va dir que el projecte dels Jocs no era seu, sinó de la ciutat. Tenint en compte les dificultats del projecte, per què no ha fet una consulta ciutadana tal com demanava la CUP?
– Perquè no feia falta. Els governants estem per prendre decisions. Hem fet alguna consulta per fer el Mercat?
– Potser hauria estat bona idea.
– No. A mi em trien per governar aquesta ciutat, no per tornar la pilota als ciutadans.
– Els Jocs sempre han anat molt de la mà de l’Smart City. Què se n’ha fet d’aquell projecte, ha desaparegut?
– No, no. El que no sé és perquè no se’n parla més d’aquest projecte, perquè s’està fent. Tots els temes de vehicles elèctrics o la vila mediterrània, que no en construïm perquè no quedi buida com va passar a Pescara o Almeria. La majoria són solucions intel·ligents. Ciutats intel·ligents són aquelles que compten amb la participació de la gent, per exemple: la mascota ha estat un procés participatiu dels nens i nenes de les escoles.
– Fins a dues empreses van renunciar a construir el palau d’esports. Té por que no es pugui fer?
– No perquè tinc la paraula del president de la Generalitat. I vull dir una cosa: hem tingut moments molt bons també en tot aquest projecte dels Jocs, eh?
– Sí, no ho dubto, però com cada vegada queda menys temps i no sembla que la cosa acabi d’arrencar del tot.
– Sí que ha arrencat.
– Ara hi ha moviment de terres, és cert. Mario Rigau va criticar molt durament el projecte [veure entrevista en aquest número] però a vostè el va lloar. Creu que el senyor Rigau va fer bé la seva feina i, en algun moment, ha volgut que tornés al projecte?
– No, jo quan prenc decisions sobre la ciutat sempre penso que prenc les millors decisions, tot i que em puc equivocar com tothom. La feina de Mario Rigau va ser impecable i li estic enormement agraït. En la fase de candidatura, sense una persona com ell, no ho haguéssim aconseguit. Simplement, vam decidir passar a una altra etapa, com es diu ara, passar pantalla.
– Ell, Rigau, admet que es penedeix d’haver creat aquell entramat empresarial que tantes crítiques li va comportar. Vostè creu que tot allò s’hauria d’haver fet d’una altra manera?
– Jo no sóc ningú perquè hi havia un comitè organitzador i un comitè de candidatura.
– Però tindrà una opinió al respecte, no?
– Jo crec que si va servir per aconseguir la candidatura de Tarragona en una competició duríssima contra ciutats molt potents, està ben fet.
– Tot i que legalment i judicialment no es va poder provar cap irregularitat, vostè va dir al seu moment que «èticament» era «qüestionable». Té alguna ombra de dubte sobre Rigau i el que es va fer aleshores?
– No.