Fortuny, un barri pioner i antic a Reus

Text: Cristina Valls

Foto: Pierre Grubius


El Barri Fortuny és una zona de la capital del Baix Camp sencerament residencial i poblada d’habitatges plurifamiliars d’obra vista simètrics de tres o quatre pisos. Van ser elaborats pel Patronat Municipal de la Vivenda vora els anys cinquanta. El barri es troba construït en els terrenys de l’antic Mas Quer, una gran finca d’època noucentista on molt abans hi va haver l’Hort d’en Macià Vila. Els cor d’aquest barri, considerat com un dels més antics de la ciutat, és la seva plaça nuclear, on es troben ubicades la plaça porticada i la Parròquia de Sant Bernat Calvó, una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La parròquia va ser important en els anys 60, perquè va unificar els habitants del barri acollint l’associació de veïns i diverses organitzacions sindicals i polítiques. A més, molt a prop de l’edifici religiós es troba el monument dedicat al pintor Marià Fortuny, de Mariano Benlliure, peça que va ser traslladada fa uns anys de la plaça de la Llibertat fins al barri.

La construcció d’habitatges

Les primeres edificacions del barri es van produir a la segona dècada dels anys cinquanta amb el pla d’Obra Sindical del Hogar, un organisme franquista destinat a tancar programes d’habitatge adreçat a les famílies més precisades econòmicament. Es van erigir 250 pisos. Arribats els anys 60 es van acostar èpoques d’immigració força progressiva des d’Andalusia i d’altres zones d’Espanya –a banda de famílies reusenques i d’altres zones de Catalunya– i, per tant, van necessitar nodrir la zona d’un teixit creixent de construcció. L’any 1955 es va idear un projecte a càrrec dels arquitectes Juan Zaragoza i Antoni Sardà per elaborar la construcció de fins 900 habitatges econòmics i assequibles. En aquella època van ser pisos de lloguer i molts no sobrepassaven els 82 metres quadrats. La immigració i la degradació d’habitatges La disposició del barri, perifèric i allunyat del centre de la ciutat, ha fet que molts dels seus habitants hagin d’utilitzar el transport públic per poder moure’s cap a la ciutat. A més, en l’actualitat la llunyania també ha afectat les festes de barri, molt populars fa uns anys, les quals també s’han arribat a degradar força. Els canvis en aquest territori han calat fondo tan social com estèticament.

El pes de la immigració estrangera ha adquirit un gran pes i l’estat de conservació dels edificis amb deficiències estructurals i de manteniment donen una panoràmica al barri per la qual les agrupacions veïnals de la zona lluiten amb fermesa. De fet, a hores d’ara hi ha dues associacions amb aquesta mateixa naturalesa al barri. Aquestes han de viure també en primera persona les nombroses ocupacions incíviques dels pisos buits per la marxa dels seus habitants i, en conseqüència, treballen per millorar les condicions d’habitabilitat del barri i les situacions socials de les persones que hi viuen. Deixant de banda la zona residencial del barri Fortuny, del que sí estan orgullosos els seus habitants és del conjunt d’entitats públiques que s’han anat construint. És un exemple el Centre Cívic Migjorn, el Pavelló Olímpic, el Centre de la Imatge Mas Iglésies de Reus i la Biblioteca Pere Anguera, recentment oberta a finals de l’any passat.

L’equip de Viu Reus s’ha apropat a diferents persones que viuen, treballen i s’esforcen per superar algunes de les situacions injustes presents al barri. Vides unides per un territori que demana a crits progressar i encarar èpoques més pròsperes. Hem cregut convenient encetar el reportatge amb la Biblioteca Pere Anguera amb Mercè Costafreda al capdavant, ja que és un element que culturitza els seus habitats; seguint la línia educativa, s’ha parlat amb la directora de l’escola Marià Fortuny, Montserrat Alzamora; en l’àmbit més social, la representant d’una agrupació veïnal del barri Fortuny, Pepita Roig, ha donat la seva visió més personal del barri; l’hereva del negoci Cohets Jormicoy, Coia Domènech, ha anunciat que seguirà amb el treball familiar; i, per últim, la farmacèutica Sílvia Esteve ens ha informat sobre l’estat de salut del barri.