El COE deixa Ballesteros sol davant del perill

Text: Rafa Marrasé


Els esdeveniments s’estan precipitant en el projecte Jocs Mediterranis Tarragona 2017. Dimecres passat el Secretari General del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Víctor Sánchez, va manifestar la seva preocupació per la situació actual dels Jocs quan falten menys de 13 mesos per a la inauguració d’aquesta cita esportiva (del 30 de juny al 9 de juliol de 2017).
Sánchez, que és també el Coordinador General Adjunt de Tarragona 2017, és a dir, el màxim responsable del projecte juntament amb Javier Villamayor (Coordinador General), va sorprendre tothom amb unes declaracions que provocaven incertesa en el futur immediat del projecte i que no deixaven en bon lloc precisament el Comitè Organitzador. «Tarragona està passant dificultats econòmiques i té un dèficit de 9 milions en el pressupost operatiu. No s’han aconseguit els ingressos de patrocini que estaven previstos. Ara tenim un govern en funcions i no sabem què passarà», va dir davant l’Assemblea General del COE el passat 1 de juny.
Víctor Sánchez va remarcar que hi havia un parell de seus que havien partit endarreriments en la seva construcció, així com el Palau d’Esports o la piscina olímpica. «L’executiva està vigilant molt de prop que està passant perquè la situació és seriosa, greu i amenaça la celebració dels Jocs. Si fos necessari, es prendran decisions de forma immediata», va sentenciar.
A favor de renunciar
Les últimes frases de Sánchez són especialment significatives. Un dia abans de l’Assemblea, els membres del Comitè Executiu del COE es van reunir i van manifestar el seu malestar per la situació dels Jocs de Tarragona 2017. De fet, tots van expressar unànimement la seva voluntat de renunciar als Jocs i van criticar durament la feina feta des del Comitè OrganitzadorUn dia abans de l’Assemblea, els membres del Comitè Executiu del COE es van reunir i van manifestar el seu malestar per la situació dels Jocs de Tarragona 2017. De fet, tots van expressar unànimement la seva voluntat de renunciar als Jocs i van criticar durament la feina feta des del Comitè Organitzador del qual, paradoxalment, el COE també en forma part. «No ens podem jugar el prestigi del COE amb gent que no sap què té entre mans», va manifestar un dels membres, en un atac directe sobre la capacitat operativa de l’equip tarragoní. De fet, es va plantejar la possibilitat de demanar l’ajornament dels Jocs un any, és a dir, en lloc de fer-los el 2017, fer-los el 2018, però els membres del Comitè Executiu van refusar aquesta opció.

 

IMGP5353 - copia

Preveient una situació com aquesta, el president del Comitè Organitzador i alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va visitar la seu del COE dimarts de la setmana passada tot aprofitant un viatge a Toledo per la reunió de ciutats Patrimoni de la Humanitat. Ballesteros va intentar evitar que es produís la situació que finalment s’ha viscut aquesta setmana, sense resultats.
El canvi de discurs del COE es produeix després que el president del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis, Amar Addadi, manifestés la seva preocupació sobre la situació dels Jocs a Alejandro Blanco, president del COE. Segons les fonts consultades per Viu a fons Tarragona, Addadi va comunicar a Blanco que s’havia de fer alguna cosa i que si no parlava el COE, ho faria ell mateix. Aquesta conversa es va produir el dia  que es va presentar la mascota dels Jocs, Tarracus, —19 de maig, és a dir, fa un parell de setmanes— en una jornada que va comptar amb la presència del rei d’Espanya Felip VI.

 

Actualment només s’han aconseguit 8 milions d’euros i el pressupost operatiu dels Jocs que en un inici era de 54 milions, es va retallar primer a 40 milions, després a 30,4 (fa uns mesos) i ara, segons la versió oficial de Tarragona 2017, és de 28 milions. Per tant, faltarien 20 milions d’euros només en patrocinis
Els diners i la coherència
Després de les declaracions de Víctor Sánchez a l’Assemblea del COE, Josep Fèlix Ballesteros y Javier Villamayor van convocar de forma urgent una roda de premsa per donar la seva versió de la situació. El president del Comitè Organitzador va reclamar més suport de l’Estat per cobrir el forat econòmic de 9 milions del pressupost operatiu. Amb tot, aquí hi ha una contradicció. Els diners del pressupost operatiu són els que havien de sortir del finançament privat, és a dir, dels patrocinadors. Actualment només s’han aconseguit 8 milions d’euros i el pressupost operatiu dels Jocs que en un inici era de 54 milions, es va retallar primer a 40 milions, després a 30,4 (fa uns mesos) i ara, segons la versió oficial de Tarragona 2017, és de 28 milions. Per tant, faltarien 20 milions d’euros només en patrocinis. Javier Villamayor, en una entrevista a Viu a fons Tarragona, va assegurar que hi havia 8 milions d’euros d’aportacions i entre 10-11 en serveis que algunes empreses oferien al Comitè Organitzador.
Alejandro Blanco, president del COE, va manifestar en declaracions al Diari de Tarragona que feien falta entre 14 i 15 milions d’euros entre aportacions públiques i privades. Les aportacions públiques, però, havien d’estar destinades a infraestructures i el que falta, doncs, és aconseguir finançament privat. «Les aportacions que aconseguim són poques i minses», va admetre Víctor Sánchez a l’Assemblea. En la mateixa línia es va manifestar Alejandro Blanco fa un parell de dies: «El mes de juny ha de ser un mes intens per aconseguir més patrocinis».

 

IMGP5382 - copia
Tant el Comitè Organitzador com el COE han posat sempre el punt de mira en el Consejo Superior de Deportes i, concretament, en el seu president, Miguel Cardenal. L’Estat només ha aportat 3,4 milions d’euros i, segons Ballesteros, en una entrevista concedida a Viu a fons Tarragona, Cardenal venia a la ciutat a signar una aportació extra de 2,7 milions més coincidint amb la presentació de la mascota. «El secretari d’Estat ve a finals de mes a signar l’aportació de 2,7 milions, o sigui que podem dir que tenim els diners». Tot això sumaria 6,1 milions d’euros i el Comitè Organitzador sempre va demanar 15 milions a l’Estat. La diferència, 9 milions.
Amb tot, Cardenal va avisar des del 2012 que no hi hauria diners per a esdeveniments esportius a Espanya i sempre s’ha mantingut en la mateixa línia. «La possibilitat que el CSD doni suport als esdeveniments esportius previstos mitjançant la construcció d’instal·lacions o inversions és molt minsa perquè tots els diners que es dediquin a aquests esdeveniments aniran en contra de les subvencions de les federacions, que han de ser una prioritat», va dir al Senat el 18 de setembre de 2012. I en el mateix sentit, uns mesos després, el 21 de gener de 2013, en la seva visita a Tarragona: «Hi ha molt poques possibilitats que el CSD doni suport als esdeveniments internacionals que Espanya acollirà els pròxims anys mitjançant la construcció d’instal·lacions o inversions». Ballesteros va admetre en la citada entrevista a aquest mitjà que aquell dia, el 18 de setembre de 2012, va ser el «pitjor moment» en tots aquests anys. «Jo no sabia on estava». L’alcalde va assegurar que va redreçar la situació a través del COE, precisament l’organisme que ara ha deixat les vergonyes del Comitè Organitzador a l’aire —mai ningú havia admès problemes d’aquesta mena i menys parlar de 9 milions de dèficit de pressupost operatiu o 15 en total—.

 

«La possibilitat que el CSD doni suport als esdeveniments esportius previstos mitjançant la construcció d’instal·lacions o inversions és molt minsa perquè tots els diners que es dediquin a aquests esdeveniments aniran en contra de les subvencions de les federacions, que han de ser una prioritat»
Miguel Cardenal, Senat , 18 de setembre de 2012

Tot i el que diu l’alcalde, el moment més sorprenent per a tothom es va produir el 27 d’agost de 2015. Cardenal va tornar a Tarragona i, quan tothom esperava que es rubriqués un acord amb el Comitè Organitzador que demanava 14,7 milions d’euros per remodelar l’estadi d’atletisme, el camp del Nàstic i fer la piscina, el màxim dirigent del CSD va sortir dient: «No hem estat al Comitè durant els últims dos anys i no sabem quin és l’escenari dels Jocs. Al setembre de 2012 ja vam advertir a les diferents seus que acollien cites esportives internacionals [Ponferrada mundial de ciclisme i Barcelona mundial de natació] que la nostra capacitat de finançament era molt limitada. L’Estat no posarà tots els diners que fan falta pels Jocs, el nostre límit és la nostra capacitat pressupostària». La roda de premsa de Cardenal va durar una hora. La de Ballesteros, cinc minuts. L’alcalde va defensar posteriorment que estava al cas d’allò que anava a dir Cardenal però el fet és que la seva cara aquell dia davant la premsa era un poema. «Quantitat? No s’ha fixat, poden ser 15 milions, 13,2 o 17,5, no hi ha una xifra concreta», va dir l’alcalde. No hi havia una xifra concreta perquè mai n’hi va haver.

 

Segons l’informe elaborat per l’Ajuntament de Tarragona el novembre de 2015 per saber quin seria el cost de renunciar als Jocs, «no es preveu cap inversió que sigui competència de l’Estat i que sigui necessària per als Jocs»

La xifra que mai va existir
Des del Comitè Organitzador sempre es va parlar de 14,7 milions d’euros però no va existir mai un compromís per escrit amb una xifra per part de l’Estat, només un document de bones intencions. Així, en l’acord del Consell de Ministres de 23 d’abril de 2010, el govern d’Espanya es comprometia a «realitzar les inversions necessàries en matèria d’instal·lacions esportives i transports, que siguin de la seva competència dins de les possibilitats pressupostàries de cada exercici econòmic». Segons l’informe elaborat per l’Ajuntament de Tarragona el novembre de 2015 per saber quin seria el cost de renunciar als Jocs, «no es preveu cap inversió que sigui competència de l’Estat i que sigui necessària per als Jocs».
«Si es pretén que hi hagi una partida per als Jocs de Tarragona als pressupostos generals de l’Estat, el més lògic és que l’òrgan que ha d’incloure aquesta partida, que és el CSD, conegui en què es gastarà i pugui opinar sobre la idoneïtat d’aquesta despesa», va dir Cardenal el 27 agost a Tarragona. El màxim dirigent del CSD va defensar en aquell moment el fet que l’Estat hagués tramitat ràpidament la llei perquè les empreses que fossin patrocinadores dels Jocs tinguessin desgravacions fiscals durant molt temps: «Una desgravació del 90% en les empreses que col·laboren en els Jocs són diners que l’Estat deixa de recaptar. Aquesta és una manera d’ajudar al projecte i, en el cas de Tarragona, s’ha fet amb molta antel·lació». Aquests beneficis fiscals es van aprovar a finals de 2013 i van entrar en vigor l’1 de gener de 2014 i fins al 31 desembre de 2017. miguel cardenal«M’estranya que Octagon no hagi aconseguit els diners. Nosaltres, a Almeria, no vam poder utilitzar l’arma dels beneficis fiscals fins desembre de 2003, és a dir, un any i mig abans dels jocs i, tot i això, vam aconseguir 22,8 milions d’euros en patrocinadors. Recordo que Renault va donar 3,6 milions d’euros en metàl·lic i després va cedir 150 cotxes a l’organització», explica Vicent Añó, màxim responsable d’Almeria 2005 i que va formar part de la candidatura Tarragona 2017. De fet, Añó, que també va ser el responsable del mundial d’atletisme de Sevilla 1999 i és el degà de la facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat de València, va ser l’encarregat de fer el dossier de la candidatura Tarragona 2017. Després ja no es va comptar amb ell mai més.
Les declaracions de Cardenal a finals d’agost de 2015 van ser molt dures i mesos més tard, tant Josep Fèlix Ballesteros com Javier Villamayor van assegurar en les respectives entrevistes en el número de Viu a fons Tarragona que es troba al carrer que el CSD sempre va tenir tota la informació. Això contradiu Miguel Cardenal però el fet és que ningú des de Tarragona va sortir públicament aleshores a rebatre aquelles afirmacions. «No puc valorar el nivell de coneixement del projecte que tenia aquest senyor», va dir Javier Villamayor preguntat si Cardenal mentia aquell dia en afirmar que no coneixia el projecte.
«Quan vam advertir que no hi havia diners va ser perquè cada comitè organitzador fes els seus comptes. No volíem enganyar ningú. Tarragona hauria d’haver renunciat? La pregunta és pertinent però no em correspon a mi prendre aquesta decisió», deia Cardenal el 27 d’agost de 2015.

«Quan vam advertir que no hi havia diners va ser perquè cada comitè organitzador fes els seus comptes. No volíem enganyar ningú. Tarragona hauria d’haver renunciat? La pregunta és pertinent però no em correspon a mi prendre aquesta decisió»
Miguel Cardenal, 27 d’agost de 2015

 

Un altre dels arguments que s’han esgrimit per justificar la falta de diners ha estat la inestabilitat política. Catalunya, que va fer eleccions al setembre, va estar tres mesos sense govern, però els diners pel Palau d’Esports estaven compromesos i el concurs es va licitar —dues vegades, perquè en el primer concurs, dues empreses van renunciar per motius econòmics—.poliesportiu En el cas de l’Estat, quan Cardenal va manifestar que no aportaria diners o quan va venir a Tarragona el 2013 i el 2015, el govern del PP era estable i no es trobaven en període d’eleccions. De fet, en aquest temps entre les eleccions generals i les negociacions per formar govern, des de Tarragona 2017 es va explicar obertament que el president del COE, Alejandro Blanco, s’havia reunit amb Mariano Rajoy per demanar finançament per a Tarragona 2017. També es va dir que havia intercedit el ministre de Cultura. És a dir, s’havien saltat directament Miguel Cardenal i el Consejo Superior de Deportes, òrgan encarregat d’aquesta matèria. I els diners continuen sense arribar. «Les manifestacions de Víctor Sánchez són un toc d’atenció perquè tothom es posi a treballar», deia Blanco. Tothom? L’Estat amb qui Blanco va mantenir una reunió al més alt nivell, és a dir, amb el president del govern? El Consejo Superior de Deportes, la relació amb el qual no és gens bona? O el Comitè Organitzador, del qual el COE també en forma part?

 

«El pressupost de gestió no es pot reduir fins a l’infinit. Les coses valen el que valen», deia Vicent Añó. Tarragona ja no pot retallar més i busca diners a 13 mesos de la inauguració, és a dir, no té el finançament per fer uns Jocs en què va estar designada ciutat organitzadora el 2011, fa més de 5 anys. «Si fem uns Jocs perdent diners és que no ho hem fet bé. No contemplo fer-los perdent diners», deia Blanco.

 

Els diners, per tant, poden arribar de nous patrocinadors que, però, veient tot aquest rebombori i desori poden fugir cuita-corrents d’un projecte que acumula problema rere problema i el temps s’acaba. L’altra opció seria que l’Estat fes una aportació considerable però el PP amb majoria absoluta no ha apostat pels Jocs i en el període de govern interí tampoc. Esperar, com es pretén, a un resultat electoral a Madrid que pot comportar un escenari polític com el dels últims mesos és, com a mínim, arriscat. «A finals de juny la situació ha d’estar clara. O comencem ara mateix o no donarà temps a la construcció d’equipaments. S’han de convocar concuros», explicava Blanco.

 

Una opció seria renunciar al Palau d’Esports i la piscina, apunten algunes fonts. Al Palau d’Esports es disputa l’handbol, que podria anar a la TAP. Les competicions aquàtiques es podrien fer al Reus Ploms. D’aquesta manera, els diners emprats pel Palau d’Esports per part de la Generalitat podrien destinar-se al pressupost operatiu. «No té sentit fer un Palau d’Esports pels Jocs Mediterranis, no té sentit»,  explicava Fernando Arrechea, expert en olimpisme sobre la possibilitat que aquest equipament no estigués acabat del tot a temps.
La renúncia la pot fer el COE, l’Ajuntament de Tarragona o la Fundació Tarragona 2017. L’organització dels Jocs no deixa de ser un contracte entre el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis i el Comitè Organitzador. Si qui provoca la retirada és l’Ajuntament, hauria d’indemnitzar Fundació Tarragona 2017 pels perjudicis provocats per la resolució anticipada de tota mena de contractes i patrocinis. El cost de la renúncia, quan es va fer l’informe municipal era de 2,5 milions d’euros.
Les conclusions de l’informe indiquen que l’Ajuntament, el COE i la Fundació Tarragona 2017 respondrien davant els perjudicis que es podrien causar al Comitè Internacional per aquesta renúncia i, per tant, es perdrien més d’1,1 milions d’euros que ja s’havien pagat aleshores pels drets d’organització —d’un total de 2 milions—. Una altra quantitat que s’hauria de tenir en compte seria el no reconeixement de beneficis fiscals sobre donacions efectuades. Això podria comportar haver de pagar gairebé 1,5 milions d’euros. A banda de tot això, s’haurien d’indemnitzar a les empreses en les obres que no s’executessin.