Els números del Palau d’Esports dels Jocs Mediterranis

Text: Rafa Marrasé


La Generalitat de Catalunya acaba d’anunciar aquest vespre l’empresa que s’encarregarà de fer l’obra civil del Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània de Campclar. Segons la informació facilitada per l’administració catalana, el guanyador del concurs ha estat la Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per Agrupación Guinovart Obras y Servicios Hispania i Obrascón Huarte Lain. L’oferta presentada per aquesta UTE i que ha resultat guanyadora, ha estat de 3.591.932,20 euros (sense IVA) i el termini d’execució de 6 mesos per una obra civil que inclou fonamentació, estructura i coberta del pavelló.

Aquesta és la primera licitació de les tres que formen el projecte del Palau d’Esports, després que dues empreses renunciessin tot i guanyar l’anterior concurs. Així, ara falten les licitacions de l’arquitectura i les instal·lacions. Segons el departament d’infraestructures, el cost de tot el projecte és de 14,7 milions d’euros IVA inclòs.

Aquest és l’enèsim capítol d’un equipament que perilla seriosament a 12 mesos i escaig de la inauguració dels Jocs. Qualsevol imprevist farà que l’obra no es pugui acabar a temps. Els números del Palau d’Esports no han estat mai clars del tot i, com es veu a continuació en aquest article, el ball de números ha estat constant i el projecte mostra un cost superior al que inicialment es va fer públic (12 milions d’euros).

El cost del projecte
La licitació del Palau d’Esports ha anat a càrrec de la Generalitat de Catalunya, qui paga l’obra. Inicialment, l’administració catalana assegurava que hi posava 12,4 milions d’euros per aquest equipament, xifra que es Els 12,4 milions aportats per la Generalitat només servien per cobrir la primera fase de la construcció, que no incloïa les graderies fixes i les mòbils, i tampoc la climatització, entre altres elements imprescindibles [veure imatge]considerava absoluta, amb l’obra totalment acabada. Amb tot, si es fa un cop d’ull al projecte executiu de l’equipament, ens adonem que el cost del Palau d’Esports és de gairebé 17 milions d’euros. De fet, els 12,4 milions aportats per la Generalitat només servien per cobrir la primera fase de la construcció, que no incloïa les graderies fixes i les mòbils, i tampoc la climatització, entre altres elements imprescindibles [veure imatge]. «Sí, allò era la partida que estava aprovada. No s’havia dit que la Generalitat aportava més diners perquè encara no s’havia aprovat la partida corresponent per acabar el Palau d’Esports, les fases dos i tres», admet el delegat del govern de la Generalitat a Tarragona, Òscar Peris, en relació a aquest tema.

pressupost1 pressupost2
Peris assegura que no sap perquè dues empreses tan importants com Dragados i Copisa van renunciar a construir el palau d’esports tot i haver guanyat el concurs de licitació fet per l’administració catalana la tardor de 2015. Efectivament, Dragados, formant una Unió Temporal d’Empreses (UTE) amb Garcia Riera i Rubau, va quedar en primer lloc amb una oferta de 8.127.209 euros (sense IVA) i un termini d’execució d’11,5 mesos, però va renunciar en veure-ho «econòmicament inviable». L’encàrrec va passar a mans a la segona classificada del concurs, la UTE formada per la Constructora de Calaf SAU & Copisa Constructora Pirenaica, SA, que oferien 8.062.331 euros (sense IVA), que també va renunciar pel mateix motiu. Les quantitats sense IVA que van oferir aquestes empreses corresponen, com es pot comprovar, al cost exclusiu de la primera fase de la construcció del Palau d’Esports. «Aquestes empreses es van acollir al dret de renunciar que constava al contracte i no han de donar més explicacions», diu Peris que assegura que ningú li ha comunicat els detalls de per què dues corporacions tan grans han declinat fer la instal·lació. «Intentem esbrinar perquè tot ha anat d’aquesta manera i ara el que hem fet és replantejar-ho tot diferent perquè no torni a passar».

Públicament mai ningú havia especificat que ja existien tres fases en el projecte inicial i que la licitació que va guanyar Dragados era només la primera fase
El replantejament del qual parla Òscar Peris és licitar les tres fases de cop. plànolDe fet, públicament mai ningú havia especificat que ja existien tres fases en el projecte inicial i que la licitació que va guanyar Dragados era només la primera fase. Ara, la Generalitat assegura que ha incrementat el pressupost en un 20%, passant dels 12,4 milions al 14,7 (IVA inclòs) que costarà tota l’obra. Si ens fixem en el projecte executiu que va servir per promoure el primer concurs aquesta xifra és inferior a la primera, on tot el projecte, les tres fases, sumaven 16.910.833,48 euros.
Pel delegat del govern de la Generalitat l’obra estarà acabada a temps però, això sí, amb un marge estret: «Els tècnics ens han dit que el calendari, els terminis, són justos, però que es pot fer». Peris assegura que l’administració catalana no s’ha plantejat mai no fer el palau d’esports i defuig parlar sobre què passarà amb la instal·lació un cop acabats els Jocs Mediterranis, no aclarint si l’equipament tindrà gestió pública o privada: «Ara el que em preocupa és que el pavelló estigui acabat a temps. Serà un equipament que quedarà per a la ciutat». El president del Comitè Organitzador, Josep Fèlix Ballesteros, en resposta a qui gestionaria el Palau d’Esports, va assegurar que aquesta era una obra de la Generalitat i, per tant, era l’administració catalana qui havia de decidir. Aquesta afirmació va causar certa perplexitat en Òscar Peris, que no va voler fer cap més comentari sobre aquest tema.