A l’estiu, bona dieta i esport, les receptes per unes vacances saludables

L’estiu és una època de l’any que propicia excessos. La rigidesa nutricional de tot l’any es permet un respir i els capritxos sovintegen. En els nens, també. Gelats, refrescos, patates fregides, menjar ràpid… Els mesos d’estiu en què no hi ha horaris i es passa molt temps fora de casa poden provocar aquesta manca de rigorositat alimentària. Els casals es converteixen, durant una o més setmanes -s’acostumen a oferir per períodes de 5 dies- en la segona casa dels petits. Els àpats principals, excepte els sopars, es fan allí i, per tant, saber què menja cada nen és imprescindible. Més enllà d’intoleràncies alimentàries i dietes especials, els organitzadors dels casals han de tenir present que els àpats incloguin tots els nutrients essencials per als nens i que no s’abusi de determinats aliments com la pasta i els dolços.

A Tarragona, les diferents entitats i institucions que organitzen els Casals posen a disposició dels pares el menú de cada dia i per a cada setmana, perquè sàpiguen en tot moment què menja el seu fill. Un menú poc variat pot ser indicatiu d’un casal mal plantejat o que deixa de banda elements importants com, en aquest cas, el de la nutrició dels participants. Els nens tenen una energia inacabable. Poden estar tot el dia actius, a un ritme frenètic i, per molt que sembla que no puguin més, sempre treuen aquella espurna que els permet seguir i seguir.

Conscients de la gran activitat dels més joves de la casa, els clubs esportius han trobat una eina per aconseguir recursos mitjançant l’oferta de campus i casals específics. Així, futbol, bàsquet, handbol, rugbi, rem, vela, etc, són alguns dels exemples d’esports que es poden practicar durant el mes de juliol i que ajuden al jove esportista a millorar les seves aptituds com practicant d’una disciplina en concret o bé iniciar- ne una de nova. Aquesta segona opció és la que permet a moltes entitats esportives captar nous talents pels seus clubs.

En els esports més massius, més coneguts, no hi ha factor sorpresa perquè habitualment els nens ja els practiquen al seu centre educatiu. Amb tot, hi ha d’altres disciplines que són més minoritàries i que si no fos per aquests campus, difícilment estarien a l’abast o suscitarien l’interès dels nens. El fet de poder fer una bona planificació i que les activitats siguin atractives o divertides poden decantar la balança a l’hora que el nen arribi a casa i proposi als pares practicar un esport en concret pel curs vinent. És en aquests esports on la programació del casal ha de ser més acurada. Els esports més coneguts aposten sovint per la presència, a temps complet o esporàdica i puntual, d’un jugador de renom per atreure els joves esportistes. Futbolistes de primera o segona divisió i jugadors de bàsquet ACB són un bon esquer i, en certa manera, una garantia de qualitat de servei en vista als potencials participants.