El Circ Corsini (III), la problemàtica de l’entorn

TEXT: Rafa Marrasé

FOTOS: Pierre Grubius


Hi ha vida més enllà de les quatre parets de l’edifici del Mercat Central i de la lona de la carpa. Els afectats per les interminables hores del projecte no han estat només els paradistes, sinó que els comerços de l’entorn, des del carrer Colom passant per Reding, Governador González o plaça Corsini, han patit, i molt, durant tots aquests anys. Com es citava anteriorment en aquest article —el Circ Corsini (I)—, molts van haver d’abaixar la persiana i acomiadar treballadors en una zona que quedava orfe de clients per culpa de les rases, màquines i operaris que hi treballaven. «Nosaltres feia 26 anys que estàvem al carrer Colom i vam haver de tancar. Hi va haver l’excavació arqueològica i els marxants es van traslladar a la Rambla Nova. No hi passava ningú», diu Yolanda Rovira, del Croissant d’Or, un negoci que va muntar precisament davant de la carpa actual del mercat. «Tota la vida hem estat en aquesta zona, sDSC_8074mempre hi ha hagut molt moviment. Primer ens van dir que les obres durarien un parell o tres d’anys però no va ser així. De fet, teníem intenció d’ampliar el negoci amb el local que teníem aleshores al costat, però les obres del Mercat van ser terribles per a nosaltres, una ruïna», admet mentre mostra la seva preocupació pel dia que la carpa desaparegui: «El dia que la treguin i urbanitzin la plaça, això estarà ple de tanques, com abans. Espero que aquesta vegada tot vagi més de pressa». Rovira se sent decebuda pel consistori perquè considera que no ha ajudat els comerços, en el sentit de reducció d’impostos, per exemple: «L’Ajuntament va arribar a dir que nosaltres, els comerciants, tancàvem per culpa de la crisi, que les obres no tenien res a veure. Ara, després de tot això, no ens ajuden en res».

Daniel de Molina va començar a treballar al Frankfurt Joe el 2005. A partir del 2013 n’és un dels propietaris i ha viscut en primera persona el projecte del Mercat. De fet, té la carpa just al davant dels nassos. «Abans teníem sol, ara, ja ho veus, la carpa ens el treu tot. Potser podríem posar més taules a la terrassa o, com a mínim, que no tinguéssim aquesta sensació d’estar tancats», explica mentre assegura que un dels altres factors negatius és la manca de neteja: «Hi ha molta brutícia, no es neteja. Si vols que et digui la veritat, estic resignat, esperant a veure quan s’acaba tot això perquè, fins ara, ens ha costat molt tirar endavant».

Carme Jané no ha tingut tanta sort. Ella és la propietària del Zoco — en el moment de fer aquest reportatge el seu negoci encara estava obert, tot i que en liquidació— un establiment que fa cantonada entre el Passatge Cobos i el carrer Governador González. «Tinc 65 anys i fa 29 que porto aquest negoci. DSC_8081mTanco perquè em jubilo però després de 8 anys d’obres això era insostenible. La gent va perdre l’hàbit de passar per aquesta zona, molts comerços van tancar. Vaig haver d’acomiadar una dependenta que feia 20 anys que treballava per a mi. Ha estat una vergonya». Jané parla amb tristesa mentre la tenda s’ha convertit en una exposició dels productes que ha de vendre en plena liquidació del negoci. «Ha estat molt dur. Hem tingut un munt de reunions amb l’Ajuntament i sempre ens deien que el Mercat s’obriria, però no s’ha obert. Estic molt cansada de la situació que m’ha tocat viure. Marxo amb ganes de plegar i això no m’ho hauria pensat mai perquè m’agradava la feina. Pensava que si algun dia tancava, em moriria».

La promesa de l’obertura del Mercat Central en un futur pròxim van fer que alguns emprenedors decidissin obrir un negoci als seus voltants amb l’esperança de trobar-se al rovell de l’ou de la ciutat, en un indret on passaran milers de persones, especialment el dia que hi hagi marxants. DSC_8112mUn d’ells va ser Israel Violero, que va obrir Tarraco Taverna l’agost de 2014, en la zona de vianants del carrer Lleida. Violero assegura que, tot i que les obres no estan acabades i que la carpa encara hi és, les coses no li van malament. «Em va prou bé. Vaig veure que era una bona zona, de vianants, i que no hi havia massa negocis. Ara, com que som diferents locals els que estem aquí, s’ha creat un molt bon ambient», assegura. Ell, però, té clar que el negoci podria funcionar encara millor si el Mercat estigués acabat: «Tant de bo ho acabin ben aviat. Si estigués enllestit, ens aniria millor, segur».

Amb la idea que el Mercat Central seria un pol d’atracció de gent, potencialment clients d’un negoci de restauració, Álex Guirao, Jesús Rodríguez i Anais Rodríguez van decidir obrir Amb Caragolins, un restaurant de menú diari i que també obre els caps de setmana, especialment a les nits, pels sopars. Amb Caragolins va aixecar la persiana el 3 de juny de 2014 i tot just ara comencen a veure la llum. DSC_8109m«Si arribo a saber que el mercat a hores d’ara estaria així, m’hauria pensat dues vegades agafar aquest local», diu Jesús Rodríguez, que s’encarrega de la cuina, després d’una llarga trajectòria en el món de la restauració. Álex és la parella de la seva filla i juntament amb ella s’encarreguen de la sala. «Ens vam decidir per aquest local perquè el restaurant estava molt bé i perquè pensàvem que el Mercat estaria acabat fa temps. El primer any va ser molt dur per a nosaltres». Jesús Rodríguez assegura però, que han passat el pitjor moment i que ara viuen temps millors: «Ara les coses van millor. S’han començat a obrir nous negocis i això atreu la gent. Ara, estic decebut amb l’Ajuntament perquè no ha posat cap facilitat, al contrari».

Una de les veus més crítiques amb tot el projecte és el director de l’històric hotel Urbis, que fa cantonada entre el carrer Reding, Corsini i el carrer Soler. «El meu pare va obrir aquest hotel el 1959 i jo porto tota la vida aquí», diu Carlos Segarra, que assegura que les obres del Mercat han estat aturades des de juliol 2014: «Es va fer una mena de ficció, de pantomima abans de les eleccions municipals, però res més. La persona que digui que s’ha estat treballant o que fixi un termini de final d’obra, quin crèdit té després de tot el que ha passat? Hi ha hagut incompliments reiterats». Segarra afirma que, a més de patir obres, el fet que els paradistes hagin de descarregar els seus productes de matinada davant de la seva porta, provoca que els clients es despertin: «Els parDSC_8124madistes descarreguen els seus productes al davant nostre i els hostes no poden dormir. Tot això no passaria si el Mercat estigués acabat perquè les furgonetes descarregarien dins de l’edifici. Estem en inferioritat de condicions respecte a la competència». A més, segons el director de l’Urbis, la Guàrdia Urbana no ha estat gens comprensiva amb la situació de l’hotel durant aquests anys: «La carpa fa invisible l’hotel, s’ha menjat tot l’espai de la plaça i els nostres hostes no poden deixar el cotxe ni un moment per portar les maletes i, a més, la Guàrdia Urbana no han estat gens comprensiva amb aquesta situació». Malgrat aquest panorama, Carlos Segarra afirma que continuarà lluitant, però admet que la situació l’ha afectat anímicament i carrega fort contra els responsables de la planificació del Mercat: «No sóc una persona que defalleixi fàcilment. He vist créixer l’hotel però estic desanimat. El que no acabo d’entendre és com es pot iniciar un projecte sense tenir garantit el finançament. Això ha estat una temeritat. Estem instal·lats en la mediocritat política i això ho paguem els ciutadans».