La reina de la raqueta

TEXT: Rafa Marrasé


Anna Ortiz té 10 anys, enguany en farà 11. Ella, tímida davant les preguntes, és tot energia i atreviment a les pistes, les de pàdel i tennis perquè combina ambdues. De fet, Anna és l’actual subcampiona d’Espanya de pàdel en categoria benjamina i campiona de Catalunya de la mateixa categoria, formant parella amb Lucía Rosa, una nena de Sant Esteve Sesrovires. En tennis, és subcampiona de Catalunya -no hi ha campionat d’Espanya benjamí-. “Vaig començar a jugar a pàdel perquè el meu germà hi jugava. Abans, a l’escola, feia gimnàstica rítmica i bàsquet”, diu. Com en els casos precedents, els pares d’Anna Ortiz no són precisament sedentaris. El pare, Ramon Ortiz, sempre ha fet molt esport, corrent diferents maratons i fa anys que juga també a pàdel. La mare, Carme Gascó, va jugar a bàsquet en diferents clubs de la demarcació com el Nàstic, el CBT o el Valls. “Nosaltres fa temps que som socis del Club Tennis Tarragona però, pel que fa a l’entitat, no som Ramon i Carme, som els pares d’Anna Ortiz. Aquí la coneix tothom”, diu rient Ramon Ortiz.

Anna és l’actual subcampiona d’Espanya de pàdel en categoria benjamina i campiona de Catalunya de la mateixa categoria, formant parella amb Lucía Rosa, una nena de Sant Esteve Sesrovires. En tennis, és subcampiona de Catalunya (no hi ha campionat d’Espanya benjamí)

El pàdel va entrar a la vida dels Ortiz després que Gascó deixés definitivament el bàsquet. Buscaven una activitat esportiva que fos, a més, divertida, i aquesta va ser el pàdel. “Ens vam apuntar a un club de tennis però aquest esport no és gens fàcil, i més si el vols començar a practicar quan ets gran. Així que vam provar el pàdel i ens va agradar molt”. El germà gran d’Anna, Xavi, que té 13 anys, també juga, tot i que no ha aconseguit els èxits que, de moment, ha assolit la seva germana. “El seu germà no té enveja d’ella, sap que Anna es troba a un altre nivell. Ella té una facilitat innata en aquests esports de la raqueta. Des de bon començament els entrenadors ens van dir que ho feia bé, que tenia fusta. Amb tot, encara és molt petita i no ens plantegem res, evidentment. Sempre li hem dit que el primer de tot són els estudis”, diu Ramon Ortiz. Tot i ser molt petita, Anna entrena 8 hores a la setmana (6 són de tennis) competicions a banda. “No podem planificar el cap de setmana mai perquè l’Anna té sempre o pàdel o tennis. De fet, són molt pocs els caps de setmana que tenim lliures perquè els tornejos de tennis no es diputen només en dos dies, sinó que s’allarguen en diferents setmanes, a mesura que passes rondes. Ara ja ens hem acostumat i si ella ha de jugar a Barcelona, doncs planegem una excursió pels voltants aprofitant el campionat. Es tracta de combinar lleure i competició”.

No podem planificar el cap de setmana mai perquè l’Anna té sempre o pàdel o tennis. De fet, són molt pocs els caps de setmana que tenim lliures perquè els tornejos de tennis no es diputen només en dos dies, sinó que s’allarguen en diferents setmanes, a mesura que passes rondes
Ramon Ortiz

“A casa parlem molt de tennis i pàdel. De vegades els hi demano als meus pares que canviïn de conversa”, diu Anna tot mirant al seu pare. “És veritat, però no ho fem amb ànims de pressionar-la o perquè volem que la nostra filla sigui la millor costi el que costi, sinó que fem balanç de la seva evolució. Per nosaltres el més important és que sigui feliç i que, sobretot, aprengui el respecte que cal envers els rivals. L’esport, per nosaltres, és part d’una educació integral”. De fet, segons afirma Ramon Ortiz, la seva filla sempre demana més: “Els dies que no té entrenament, que són poquíssims, em pregunta: avui no entreno? Desitjant anar-hi. Mentre la vegi amb aquesta il·lusió, tot anirà bé i farem el que calgui perquè ella continuï practicant esport”. “Les meves companyes de classe no fan els esports que faig jo, fan rítmica, com jo feia abans. No parlem mai dels meus campionats, no saben mai què he fet”, diu Anna somrient. “Són els nostres amics, el nostre entorn i, evidentment el club, qui més segueix Anna. Sempre ens pregunten què ha fet o quan ha de tornar a competir”.