Editorials de Tarragona: Piscina, un petit oceà

TEXT: Rafa Marrasé

FOTOS: Pierre Grubius


Fa un dia esplèndid tot hi ser hivern a Tarragona. La platja Llarga només compta amb alguns passejants malgrat que la jornada convida a estar-hi, estirar-se i deixar-se endormiscar per un sol més propi de primavera. No és l’indret que un espera quan ha de parlar amb un editor. No hi ha caixes de llibres per tot arreu ni llibreries gegants de paret a paret perquè això és el menys semblant a un local tancat. Joan Rioné, però, troba en aquest lloc la inspiració necessària per tirar endavant els seus projectes. Dedicat al teatre per a tots els públics com ell ho defineix —teatre per a nens— feia uns anys que Rioné tenia una idea al cap: crear una editorial per publicar contes il·lustrats. Així, el 2011 va néixer el projecte Piscina, un petit oceà, que el 2012 va editar  el seu primer llibre, El calaix de l’artista. «El nom de l’editorial és perquè ens agrada la piscina com a metàfora d’un espai de joc on, a banda de nadar i refrescar- te, pots convertir-te en pirata, dofí, medusa, mariner. La nostra piscina, com l’oceà, té l’horitzó molt lluny», diu Rioné, de 39 anys. «Sempre he tingut un interès personal en la literatura infantil i juvenil».

Els contes de Piscina, un petit oceà tenen una característica important, la il·lustració té un pes específic notable

Rioné, llicenciat en Història de l’Art, als 18 anys ja formava part de la companyia de titelles Putxinel·lis Tarambana. «Allò em permetia estar en contacte amb el públic. A mi m’interessaven les històries que s’allunyaven del format clàssic». Havia escrit alguns contes abans de decidir muntar l’editorial i, fins i tot, els havia presentat a alguns concursos, que va guanyar, com el que va publicar el Club dels Tarraconins. «Pensava que editar era molt difícil, que ho és, però és més senzill del que sembla», diu mentre assegura que els editors reben sempre moltes propostes però que, al final, han de triar només algunes perquè «no ho poden publicar tot». Segons Rioné, la seva faceta d’actor l’ha ajudat a tirar endavant l’editorial. «En el món del teatre tothom fa de tot «Pensava que editar era molt difícil, que ho és, però és més senzill del que sembla» i, a més, sempre he vist molts paral·lelismes entre el teatre i una editorial», afirma.

«Les institucions t’ho posen tan difícil que fa temps que vaig decidir que ja no intentaria més demanar que m’ajudessin. Ho faig tot sol»
Joan Rioné

Els contes de Piscina, un petit oceà tenen una característica important, la il·lustració té un pes específic notable perquè, segons aquest editor, permet que el llibre tingui una doble argumentació, la que aporta el text i la que mostren els dibuixos. «Jo trio l’il·lustrador per a cada projecte. Estic en contacte constantment amb l’Escola d’Art i segons la història que expliqui el conte busco un determinat perfil d’il·lustració», diu. Per a Rioné, el món del llibre il·lustrat a Catalunya és encara minoritari si el comparem amb països com França o Itàlia, on la producció i el consum d’aquests llibres és molt més alta. El calaix de l’artista prové d’un espectacle de Genovesa narratives teatrals, la companyia que finança i dóna cobertura legal a l’editorial. La seva tirada va ser de gairebé 1.000 volums. «La primera edició de qualsevol llibre té una tirada d’entre 800 i 1.000 exemplars. Publiquem un parell o tres de llibres a l’any perquè ens agrada fer les coses ben fetes, tot i que la meva aspiració és arribar a fer-ne quatre [riu]. Som una editorial petita i hem de vigilar molt els costos perquè si ho calculem malament, podem perdre molts diners», explica. De fet, Joan Rioné es mostra decebut amb les institucions tarragonines a qui ja no va a demanar ajuda. «Les institucions t’ho posen tan difícil que fa temps que vaig decidir que ja no intentaria més demanar que m’ajudessin. Ho faig tot sol», diu amb un somriure de satisfacció.

Piscina, un petit oceà busca autors i temàtiques locals perquè vol «que els processos creatius es desenvolupin aquí», fins i tot la impremta. En una època en què fa anys que es parla de la crisi del llibre i l’amenaça del format electrònic per acabar amb el paper, aquest editor reivindica el llibre de sempre: «Sóc optimista amb el llibre objecte. Cal pensar que quan va aparèixer el cinema es va dir que el teatre estava acabat i ja veus que no. Hi ha gent, com a mi, que ens encanta tocar, olorar i fins i tot mossegar els llibres. L’objecte en si ha de tenir valor». Rioné, com qualsevol editor, considera que la diada de Sant Jordi és fonamental per una qüestió de vendes i també de difusió de la seva feina. «Sant Jordi és molt important i això et pot condicionar el ritme de feina. Intentes que els llibres surtin abans perquè és una data on hi ha més vendes i nosaltres procurem que cada llibre sigui econòmicament viable».