Javier Villamayor: «Els moments més durs encara estan per venir»

TEXT: Rafa Marrasé

FOTOS: Pierre Grubius


Javier Villamayor (7/8/1978), Coordinador General dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017, és la persona que capitaneja el projecte olímpic de Tarragona després de substituïr Ramon Cuadrat.

[AQUEST ÉS UN EXTRACTE D’UNA LLARGA ENTREVISTA A JAVIER VILLAMAYOR. PODREU LLEGIR L’ENTREVISTA COMPLETA AL PRÒXIM NÚMERO DE LA REVISTA VIU A FONS TARRAGONA QUE SORTIRÀ AL CARRER EL MES DE MAIG I QUE PUBLICARÀ UN EXTENS ARTICLE SOBRE ELS JOCS MEDITERRANIS]

– Falta poc més d’un any per a la inauguració dels Jocs, està tranquil?
– Home, no estic tranquil, ho estaré quan siguin un èxit i hagin passat i fem un balanç que tot ha sortit bé. Pots veure el got mig ple o mig buit però tenim elements per confiar que ho farem bé però també hi ha aspectes que creen incertesa, és un projecte complex.
– Per què han renunciat les dues empreses que havien de fer el palau d’esports?
– Perquè si comparem el preu de la licitació, de 10,4 milions més IVA, amb el que van fer les dues empreses, que no superaven els 8 milions més IVA, és evident que quan les empreses han comprovat el projecte executiu difícilment hi havia marge de maniobra. Entenc que Infraestructures (Generalitat de Catalunya) no ha entrat en cap tipus de negociació, és a dir, si les empreses hi havien ofert un preu, aquest havia de ser el que es complís.

“No estic tranquil, ho estaré quan els Jocs siguin un èxit i hagin passat, i fem un balanç que tot ha sortit bé”

– Vostè ha parlat amb les empreses?
– Amb Dragados.
– I què li van dir?
– Sincerament no em van donar una explicació de per què ho havien fet. Els vaig trucar per conèixer els motius però no me’ls van dir. El que puc dir és que diverses empreses que havien presentat una oferta pel palau d’esports i per altres obres em van trucar per posar-se al servei del Comitè Organitzador pel que calgués.
– Entenc que s’oferien a fer el palau d’esports, però això és una obra que licita la Generalitat.
– S’oferien per aquest projecte i altres.
– Perilla el palau d’esports?
– No. Confio en la Generalitat de Catalunya, en el seu president i en el director general d’infraestructures.
– Davant el la hipotètica possibilitat que el palau d’esports, per una qüestió de temps, pugui no acabar-se a temps, no s’han plantejat prescindir-ne?
– No, de cap manera.
– El bàsquet es jugarà en format 3×3. Segons el president del Comitè Internacional, Amar Addadi, això va ser una proposta de la FIBA. Per què no s’hi van oposar?
– Als Jocs Europeus de Bakú es va fer un 3×3 i nosaltres vam parlar amb la FIBA perquè volíem tenir una bona competició de bàsquet. Sabem que hi ha un calendari molt ajustat de seleccions entre europeus, mundials i Jocs Olímpics, i la FIBA aposta fort per aquest format i, a més, hi ha una bona representació en aquest tipus de torneig. Els Jocs Mediterranis poden tenir les millors seleccions europees de 3×3 i a nosaltres ens va semblar bé.

DSC_0707m

– No es van plantejar en cap moment que un dels esports més importants dels Jocs Mediterranis com és el bàsquet i amb la tradició basquetbolística que hi ha a Catalunya i a Espanya…
– No crec que sigui el més important.
– No?
– Crec que la natació, el waterpolo, l’atletisme o l’handbol han estat més importants històricament que el bàsquet.
– Estarem d’acord que el bàsquet, però, arrossega més gent, té més fitxes federatives…
– Una cosa són els practicants i l’altra les experiències de quants equips nacionals han competit en els Jocs Mediterranis i la història em dóna la raó: el 5×5 de bàsquet no és una disciplina en què hi hagi qualitat, ni europea ni mundial, en les edicions d’Almeria 2005, Pescara 2009 i Mersin 2013. Abans, quan només hi havia Jocs Olímpics i Mediterranis era una altra cosa. El futbol i el bàsquet, en els Jocs Mediterranis, no són els més forts, pel que fa a la qualitat dels esportistes. Nosaltres, però, sempre hem defensat que calia una instal·lació de 5.000 espectadors pensant en una hipotètica participació d’un equip tarragoní a l’ACB.

Equips amb noms il·lustres

El 2005, a Almeria, Espanya va aconseguir el bronze amb una selecció entrenada per Joan Chichi Creus i on jugaven: Albert Oliver, Rafa Martínez, Àlex Mumbrú, Fernando San Emeterio, Jordi Trias, Germán Gabriel, Guillem Rubio o Alfons Alzamora, entre altres. L’or va ser per a Itàlia (Ress, Mordente, Garri o Giachetti) i la plata per a Grècia. Turquia, quarta, jugava amb Arslan, Tunceri o Peker.
A Pescara, el 2009, va guanyar Croàcia, que tenia a les seves files Ante Tomic, Simon, Luka Zoric o Damjan Rudez. El finalista va ser Grècia amb Vogiukas o Mavroeidis, i la medalla de bronze per a Itàlia amb Datome o Aradori i entrenats per Recalcati.
El 2013, a Mersin, Turquia, l’amfitriona, va guanyar l’or i tenia a Oguz Savas al seu equip. La plata va ser per a Sèrbia i el bronze per a Tunísia.
El 2001, Espanya va aconseguir l’or (Roger Grimau, Marco, Mumbrú, Alzamora o Salva Guardia), guanyant la Grècia de Zisis i, atenció, Diamantidis i Spanoulis —els dos grans responsables, junt amb Papaloukas, de la magnífica grècia de la primera dècada dels anys 2000—. El bronze va ser per a Itàlia on jugaven Bulleri, Ress o Mordente.
Com es pot comprovar, tot i que en aquestes edicions es van enviar equips molt joves, alguns dels jugadors es van convertir en autèntiques estrelles més tard. La possibilitat de veure noves promeses que més endavant puguin esdevenir jugadors de primer nivell queda, amb el 3×3, eliminat. En edicions anteriors, però, el cartell va ser de luxe. Un exemple: 1993, Llenguadoc-Roselló:
Campió: Itàlia amb Coldebella, Gentile, Carton Myers, Pitis, Sachetti i Iacopini. Subcampió: Croàcia amb Alanovic, Arapovic, Cvjeticanin, Gregov, Mrsic, Velimir Perasovic, Tabak, Vrankovic i Dino Radja. Medalla de bronze: França amb Bilba, Forte, Gadou, Ostrowski i Rigadeau, entre altres. Espanya va quedar sisena en aquella edició.

“Els contactes que havíem mantingut ens indicaven que seria molt difícil poder portar seleccions absolutes i ens va semblar que el 3×3 era una bona decisió”

– Van parlar amb la federació espanyola?
– Sí.
– Què li van dir?
– Que l’aposta de la FIBA era el 3×3.
– Tenint en compte que Espanya és país organitzador no s’hauria pogut exigir més?
– Els contactes que havíem mantingut ens indicaven que seria molt difícil poder portar seleccions absolutes i ens va semblar que el 3×3 era una bona decisió.

Espanya no va presentar equips a Pescara i Mersin

Espanya, que el 2005 a Almeria va ser medalla de bronze en bàsquet masculí i femení, no va participar amb cap equip a Pescara i Mersin. La federació i el COE, doncs, no van apostar per aquest esport que, en la història dels Jocs, ha aportat 3 medalles d’or, 4 de plata i 1 de bronze en bàsquet masculí —últim or a Tunísia 2001 i bronze a Almeria 2005— i 1 or i 2 bronzes en femení

– En una entrevista a aquest mitjà, l’exdirector de la candidatura Tarragona 2017, Mario Rigau, assegurava que no hi havia cap federació espanyola que tingués un programa de preparació pensant en els Jocs Mediterranis.
– No valoraré les paraules del senyor Mario Rigau.
– Pot dir-me, però, si li consta que no hi hagi cap federació que tingui un pla de preparació específic per Tarragona 2017?
– El Consejo Superior de Deportes, en un conveni signat el 2015, preveu una línia específica de tecnificacions vinculades als Jocs Mediterranis.
– Vostès han parlat amb les federacions?
– Evidentment, hem parlat amb totes.
– I li han dit que s’estan preparant per als Jocs?
– Enguany és any olímpic i les federacions preparen els Jocs Olímpics.
– Bé, per això es va decidir que els Jocs Mediterranis anessin rere els Jocs Olímpics per començar a preparar aquesta cita.
– No, mai es preparen uns Jocs Olímpics amb un esdeveniment d’aquest tipus [JJMM].
– És el que em va dir el senyor Addadi l’altre dia [llegir entrevista]
– No sé el que va dir el senyor Addadi perquè no hi era.

“Mai hem pressionat per demarar el relleu de Miguel Cardenal”

– Ha sortit publicat al BOE que Miguel Cardenal ha guanyat una plaça com a catedràtic de la universitat Rey Juan Carlos de Madrid. Sembla que potser abandonarà el CSD. Vostès han pressionat per demanar el relleu del senyor Cardenal?
– En absolut, mai.
– Creu que vostès es van equivocar apropant-se més al COE que al CSD?
– No, perquè el CSD ha estat puntualment informat. Quan el rei Felip VI va visitar Tarragona l’any passat, el 16 de març de 2015, l’acompanyaven, entre altres, el ministre Alfonso Alonso i la directora general del CSD, Ana Muñoz. Hi ha un representant d’aquest organisme al Comitè Organitzador a través del subdelegat del govern central, i també n’hi ha un a la Comissió Interadministrativa de Beneficis Fiscals. Hem tingut reunions periòdiques amb el CSD. Ningú pot al·legar desconeixement del projecte.
– Aleshores, com és que el màxim dirigent del CSD surt en conferència de premsa i diu que fa dos anys que no saben com està el projecte?
– Doncs no ho sé. Miguel Cardenal no coneixia el projecte? Doncs tenim dos problemes [s’aixeca i va a buscar un plec de cartes que ha enviat a diferents personalitats, entre elles el ministre Wert i la vicepresidenta, Soraya Sáez de Santamaría, mentre assegura que també va escriure a Cardenal i que aquest va respondre les seves missives].
– Aleshores, Cardenal va mentir aquell dia?
– No puc valorar el nivell de coneixement del projecte que tenia aquest senyor.
– Bé, però ell va assegurar públicament i davant els mitjans que no coneixia el projecte i ningú el va rebatre posteriorment.
– A l’organització dels Jocs no li serveix de res que jo valori les declaracions d’aquest senyor. Creu que jo he de qualificar de mentider al senyor Cardenal? Això no serveix de res.
– Bé, el senyor Cardenal va dir aleshores una cosa que va deixar en molt mal lloc el Comitè Organitzador.
– El que a mi m’importa és que vam acabar desbloquejant una situació que va desembocar amb una aportació de 3,4 milions d’euros pels Jocs. Estic convençut, a més, que hi haurà més inversió de l’Estat.
– Es pot quantificar aquesta inversió?
– 2,7 milions d’euros per fer la piscina.
– Si totes aquestes gestions no fructifiquen, es buscarà una empresa privada que construeixi la piscina? En aquest cas, que rebrà a canvi? El model seria com el del Sant Jordi?
– Poden haver-hi més models. Una donació, per exemple.

[…]

– Si una empresa fa la piscina, segurament la gestionaria. Amb tot, molta gent potser no decideix nedar en una de 50 metres, destinades a esportistes de més nivell. Hi ha la possibilitat que aquesta empresa que fes la piscina, s’encarregués de la gestió de les altres —totes o algunes— piscines municipals per amortitzar la inversió?
– De moment no estem en aquest escenari.
– Però s’ho plantejarien?
– És possible, és una manera de tenir una piscina de 50 metres.

– Part dels diners del govern central estan destinats a la remodelació i arranjament de les pistes d’atletisme de Campclar. Actualment hi ha nois i noies que entrenen i competeixen allí. Si es fan les obres, han de marxar a un altre lloc, on aniran?
– La setmana passada vam presentar a la secció d’atletisme del Nàstic i al Club Atletisme Tarragona (CAT) el projecte del nou estadi d’atletisme. En una segona part de la reunió se’ls va plantejar les alternatives mentre durin les obres.
– Entre les alternatives hi ha fer una pista a la Laboral?
– Em sembla que no. Era una de les possibilitats però em sembla que no hi ha recursos.
– A la Laboral hi havia una pista d’atletisme, però molt antiga, s’hauria de fer nova.
– Bé, em permetrà: la Laboral no és de titularitat municipal, ignoro que s’hagi visitat o conegut, potser sí.

“Em sembla que els atletes que ara entrenen a Campclar no aniran a la Laboral, crec que hi ha altres opcions com Cambrils o Valls”

– Vostè és el Coordinador General dels Jocs Mediterranis. Aleshores, on aniran els atletes tarragonins?
– Em sembla que hi havia Valls, Cambrils i d’altres i fins i tot algunes escoles o instal·lacions a Tarragona.
– Vostè ha parlat d’escoles i instal·lacions a la ciutat però, que jo sàpiga, de pistes d’atletisme no n’hi ha més a banda de Campclar.
– Cert.
– Tenint en compte que sabem des del primer dia que s’ha de reformar i s’han de fer obres a les pistes de Campclar perquè es fa l’estadi d’atletisme, no creu que la imatge que s’està donant és d’improvització? Em refereixo que ara estan tenint reunions per saber on han d’anar els atletes quan ja se sabia que s’havien de traslladar, i falten 15 mesos pels Jocs.
– Què vol que li digui? M’he reunit amb les entitats i estem buscant solucions.

“Si la gent vol pensar que estem improvisant, ho poden pensar”

– Doncs això, no podíem haver previst tot això, sabent que s’havia de fer, i buscar un lloc amb antelació? No creu que és normal que la gent pensi que s’està improvisant?
– Si ho volen pensar, ho poden pensar.
– D’acord. Abans hem parlat del possible finançament privat de la piscina, i de donacions i patrocinadors. El concurs per aconseguir patrocinadors privats el va guanyar Octagon. Quants diners s’han aconseguit fins ara?
– Damm, El Corte Inglés, Movistar, Repsol i La Caixa, fan 8 milions d’euros.
– O sigui, ara tenim 8 milions d’euros?
– No, això només aquests, els grans. Hi ha empreses que han subscrit acords de patrocinis però no volen que se sàpiga, no volen notorietat. Tot això suma 10-11 milions d’euros, tot depenent de la valoració econòmica que fem d’alguns dels productes cedits.
– S’havien d’aconseguir 30 milions…
– Això era quan el pressupost operatiu era més gran perquè aquesta quantitat havia de ser el 75% d’aquest pressupost. Ara l’hem reduït, 22 milions d’euros.

“Esperàvem més d’Octagon […] Hem parlat amb Carat”

Valorim la feina d’Octagon.
– L’Ajuntament de Tarragona va convocar un concurs d’on va sortir guanyador Octagon, que és una agència especialitzada en la captació i gestió de patrocinis. En el contracte hi havia una clàusula on es fixaven una sèrie d’objectius. Ara no recordo bé si l’1 de juny o el 30 de juny de 2015 vam veure que el seu ritme de captació no s’apropava al que volíem. Aleshores li vam dir a Octagon: una de les possibilitats que tenim és que perdis l’exclusivitat, i el Patronat de la Fundació va fer que perdessin l’exclusivitat. Era una manera de dir que encara confiàvem amb ells però que podia entrar altra gent.
– Quina gent?
– És lliure. Qualsevol que compleixi les condicions publicades al perfil del contractant de l’Ajuntament de Tarragona pot fer-ho. Si algú ve i ens porta un patrocinador s’emporta una comissió perfectament legal. S’ha de dir que esperàvem més d’Octagon.

DSC_0717m

“No vam destituïr Ramon Cuadrat. El fet que hagués de compatibilitzar dos càrrecs com el de gerent del Patronat Municipal d’Esports i la direcció general dels Jocs semblava quimèric”

– Tot i que va guanyar el concurs, la favorita era Carat. Han contactat amb aquesta empresa?
– Hem parlat amb Carat. I si aquesta empresa i d’altres volen col·laborar amb els Jocs, jo estaria encantat.
– Canviant de tema: per què es va destituir Ramon Cuadrat?
– No va ser una destitució.
– La sensació és que no continua en el seu càrrec perquè vostès valoren la seva tasca i consideren que no ho ha fet bé, i per això l’aparten de la seva responsabilitat.
– La valoració de la feina de Ramon Cuadrat és molt bona, molt positiva però considero que nosaltres necessitàvem entrar en una nova fase.
– Aleshores, què és allò que no feia Cuadrat que vostès fan o què fan vostès de nou? És a dir, per què s’ha canviat el director dels Jocs? Per què van decidir posar-lo a vostè al càrrec?
– Bé, aquí es van produir dos escenaris a tenir en compte. Davant les eleccions municipals, es va apostar per tenir algú de perfil més polític com a interlocutor en els plens. En segon lloc, era molt bo, veient l’experiència d’Almeria 2005, que COE i Ajuntament anessin de la mà i, per tant, posar dues persones. En tot cas, la feina feta per Ramon Cuadrat no ha estat qüestionada en cap moment però el fet que hagués de compatibilitzar dos càrrecs com el de gerent del Patronat Municipal d’Esports i la direcció general dels Jocs semblava quimèric.
– Bé, quan es proposa a Ramon Cuadrat com a director general dels Jocs Mediterranis ell ja era gerent del Patronat Municipal d’Esports, o sigui, la incompatibilitat que vostè esmenta existeix des del minut zero.
– Potser aquest tipus de projectes no tenen la mateixa intensitat al començament que en la seva part final.

“No m’ha passat pel cap presentar-me a alcalde, no vull fer més coses de les que he fet”

– A vostè, que té tots els poders ara als Jocs Mediterranis, sempre se l’ha considerat el successor de Josep Fèlix Ballesteros. En l’estat que es troba el projecte, on hi ha molts dubtes, no creu que els Jocs poden ser negatius per a la seva futura carrera política?
– No tinc cap més ambició política que haver estat tinent d’alcalde d’aquest ajuntament. No vull fer més coses de les que he fet.
– Aleshores, no es presentarà per ser alcalde?
– No m’ha passat pel cap.
– S’ha dit moltes vegades que els Jocs Mediterranis serien, a escala, el que van suposar els Jocs Olímpics a Barcelona el 1992. Això serà així?
– Si ajuntem tot el que fem, pel que fa arranjament d’instal·lacions esportives, es pot comparar amb Barcelona 92. Ara, si parlem del canvi urbanístic, no.
– Un club històric és el Club Nàutic de Tarragona, la institució més antiga de la ciutat. Com pot ser que la vela no es disputi al Nàutic i hagi anat a Salou?
– L’esquí nàutic va aquí.
– No és el mateix. La vela és un esport amb molta tradició en el programa olímpic i a Tarragona tenim una institució importantíssima com el Nàutic. Per què s’ha decidit que no es faci aquí?
– Tenim una voluntat de vertebrar el territori i liderar un projecte d’una capital que lidera la demarcació. No creiem que pel fet de portar una disciplina a una altra població sigui un demèrit.

“No tinc resposta a aquesta pregunta” [sobre el fet de fer esquí nàutic a Tarragona en lloc de vela]

– I no hauria estat millor dur l’esquí nàutic a Salou i portar la vela a Tarragona, afavorint de pas una institució amb tanta història com la que estem parlant?
– No tinc resposta a aquesta pregunta, sincerament.
– Seran uns Jocs low cost?
– No, de fet, no em queixo dels mitjans que tenim. Seran uns Jocs que marcaran un punt d’inflexió sobre com fer les coses amb una escala de proporcionalitat com mai abans s’havien fet. I una cosa important: estem orgullosos de la conceptualització que hem fet de ser uns Jocs de la pau, del diàleg en el moment en què estem al Mediterrani.
– Hi ha moltes subseus i els atletes no s’allotgen a la ciutat, sinó a Port Aventura. No creu que tot això pot provocar que Tarragona no visqui els Jocs intensament?
– Jo vaig estar a Londres abans dels Jocs Olímpics i en diversos districtes, a l’anella 3 i 4, no semblava que hi hagués la cita olímpica.
– Sí, clar, però aquella és una ciutat enorme, però a Tarragona no sembla que hi hagi Jocs ni a l’anella zero, a la Rambla. La ciutat no sembla viure els Jocs.
– Sí, tens raó. Però tot això anirà augmentant quan es presenti la mascota o quan es presenti el disseny de la cerimònia, per exemple.
– Aquell dia del mes d’agost quan Cardenal ve a Tarragona i diu que ha de revisar el projecte per saber si l’Estat aporta diners o no, es va plantejar renunciar als Jocs?
– No, jo segur que no i l’alcalde mai m’ha dit res semblant. Hem tingut molts moments molt durs, de molta soledat però mai ens vam plantejar renunciar als Jocs.
– Quan diu soledat a què es refereix? S’ha trobat sol en tot això?
– Des del punt de vista institucional sí. Hem tingut un govern en funcions a Catalunya i ara a Espanya. No puc negar l’obvietat. Moments durs, com deia, n’hem tingut, però els moments més durs encara estan per venir.

[AQUEST ÉS UN EXTRACTE D’UNA LLARGA ENTREVISTA A JAVIER VILLAMAYOR. PODREU LLEGIR L’ENTREVISTA COMPLETA AL PRÒXIM NÚMERO DE LA REVISTA VIU A FONS TARRAGONA QUE SORTIRÀ AL CARRER EL MES DE MAIG I QUE PUBLICARÀ UN EXTENS ARTICLE SOBRE ELS JOCS MEDITERRANIS]