Amar Addadi: «Ningú de Tarragona 2017 m’ha plantejat renunciar als Jocs»

TEXT i FOTOS: Rafa Marrasé


Acaba la conferència de premsa i Amar Addadi s’acomiada d’alguns dels col·laboradors dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017. Espero que acabi de parlar amb una de les tècniques i l’abordo. «Senyor Addadi, li puc fer algunes preguntes?». Em mira i després es gira com buscant algú. «És que necessito la meva intèrpret i ara no hi és, ha marxat», assenyala mentre aquesta agafa l’ascensor. «És que jo només parlo francès», em diu. «No pateixi, he viscut a Martinica». Arronsa les espatlles i ens dirigim a una gran sala presidida per una taula i diverses cadires. Una membre del seu equip se m’acosta. «Vols que et faci d’intèrpret?». Perfecte.

L’algerià Amar Addadi és el president del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis, per entendre’ns, el Joan Antoni Samaranch d’aquest moviment olímpic. Fa temps que no concedeix entrevistes. Vaig al gra.

– El comitè Organitzador Tarragona 2017 li ha manifestat dubtes o, fins i tot, ha volgut renunciar als Jocs en els últims mesos?
– No, de cap manera. En cap moment no hi ha hagut ningú que m’hagi dit res sobre renunciar als Jocs. Ells [el comitè organitzador] han mostrat una voluntat ferma d’organitzar els Jocs, això és pràcticament irrevocable per part dels nostres amics espanyols qui mostren molt d’entusiasme, voluntat i abnegació per organitzar aquesta competició. De totes maneres, sempre s’han buscat fórmules per a solucionar-ho tot i poder fer els Jocs i, fins i tot, aportar recursos o ajuda a l’organització.
– Està preocupat pel nivell esportiu dels Jocs?
– És una qüestió important per a nosaltres, que intentem portar sempre els millors atletes. Els nostres amics espanyols saben que els Jocs es disputen a Espanya, i segur que portaran els millors per honorar la competició que organitzen. Pel que fa als altres països dependrà de cada esport, és a dir, hi ha esports en què el nivell dels països mediterranis és d’un nivell olímpic, com per exemple el waterpolo. Pel que fa a altres disciplines, caldrà veure qui pot venir perquè els grans atletes, les estrelles, tenen moltes competicions ara. A l’atletisme, per exemple, hi ha molts mítings on hi guanyen diners. Amb tot, estem a sobre dels comitès olímpics i les federacions nacionals perquè vinguin els millors. De fet, nosaltres vam decidir fa alguns anys organitzar els Jocs Mediterranis l’any següent dels Jocs Olímpics per donar la possibilitat als comitès olímpics nacionals i a les federacions d’estructurar els nous equips pels pròxims Jocs Olímpics. Era una oportunitat que no es podia perdre per tal de planificar el relleu dels esportistes per part dels comitès olímpics.

«Els Jocs Mediterranis no són només una competició esportiva, sinó una cita per reforçar la unió dels països del sud, i més en l’actualitat, en què els problemes de la conca Mediterrània fan que el reforç de les relacions entre aquests països sigui una necessitat»

– Aleshores, els Jocs Mediterranis serveixen de preparació pels Jocs Olímpics?
– La nostra relació amb els altres Jocs (Olímpics) no és simplement assistencial. Els Jocs Mediterranis no són només una competició esportiva, sinó una cita per reforçar la unió dels països del sud, i més en l’actualitat, en què els problemes de la conca Mediterrània fan que el reforç de les relacions entre aquests països sigui una necessitat.
– Acaba de dir que les grans estrelles de l’atletisme han de decidir si van a mítings, on guanyen diners, o competir als Jocs Mediterranis. Si no vaig errat, als Jocs de 1993 a Llenguadoc-Roselló hi va haver incentius econòmics per alguns atletes. Es plantegen fer això de nou per revitalitzar la competició?
– No tinc cap informació oficial sobre que es fes allò que vostè em diu. Mai m’he plantejat donar diners o premis perquè els atletes participin en els Jocs Mediterranis. Estem parlant d’una competició que no es fonamenta en treure rèdits comercials, sinó que volem mantenir els valors que ens van transmetre els primers organitzadors. Com he dit abans, els Jocs Mediterranis no són simplement una competició esportiva, sinó una obra que volem que perduri per les pròximes generacions.

IMGP5382 - copia (2)

– A l’inici, en les primeres edicions dels Jocs Mediterranis, el nivell esportiu era molt alt, amb grans seleccions i atletes. De fa molts anys ençà, aquesta excel·lència esportiva ha anat minvant. Té por que, finalment, els Jocs desapareguin, que no es facin més?
– Si continuem fidels a allò que ens van transmetre els nostres fundadors, no hi ha perill. El 2011, a Mersin, es van complir 60 anys d’història dels Jocs Mediterranis (primera edició Alexandria 1951) i 50 del Comitè Internacional. Aleshores, hi participaven 25 països i 700 atletes, ara hi ha més de 3.500 esportistes. Al començament no hi competia cap dona, no va ser fins als Jocs Mediterranis de 1967 que ho van fer i el nombre de competidores actuals és pràcticament el mateix que el d’homes. El nombre d’esports també ha augmentat molt, com el de les proves. Hi ha una evolució incontestable. Amb tot, no volem que el creixement sigui excessiu perquè el més important és controlar les despeses, és a dir, que els Jocs siguin sostenibles, que els comitès organitzadors siguin capaços de permetre’s la despesa que comporten. És per això que ens preocupem per trobar les solucions més realistes perquè els Jocs siguin accessibles als futurs organitzadors. D’aquesta manera vam decidir crear els Jocs Mediterranis de Platja, que es van plantejar per disminuir els costos del programa olímpic i fer una competició molt atractiva que garantís el futur dels Jocs Mediterranis. [la primera edició dels Jocs Mediterranis de Platja es van celebrar a Pescara, el 2015]
– Els Jocs Europeus, que van celebrar la seva primera edició a la ciutat de Bakú el 2015, poden ser una amenaça per a l’existència dels Jocs Mediterranis?
– No, de cap manera. Tenim una relació molt bona amb els responsables del Comitè Olímpic Europeu i crec que això encara reforçarà més els Jocs Mediterranis. Nosaltres estem en contacte també amb el Comitè Olímpic Africà i Asiàtic i això ens permet seguir en la nostra línia, que és trobar punts d’unió entre els tres continents. De moment, no hi ha cap inquietud en el fet que s’hagin organitzat uns Jocs Europeus.
– No creu que el fet d’organitzar una competició de bàsquet 3×3 a Tarragona en lloc d’una convencional, devalua els Jocs?
– Això ho va promoure la federació internacional de bàsquet (FIBA) i jo ho he discutit personalment amb el seu president, Patrick Bauman. Ells volen fer una promoció d’aquesta competició (3×3) en l’àmbit mundial i nosaltres ho vam estudiar seriosament. Vam concloure que en el bàsquet, els jugadors joves esperen marxar a l’NBA i que, al final, en les nostres competicions teníem els equips B o júniors dels països participants. Hi ha campionats molt importants a l’estiu i els joves volen marxar al bàsquet professional americà. Aleshores vam pensar que el 3×3 seria molt atractiu per als aficionats. Si constatem problemes en altres esports, buscarem solucions per canviar, com hem fet amb el bàsquet. Ens hem d’adaptar a les noves condicions esportives internacionals, a la nova conjuntura. Per a nosaltres és un valor afegit.

El comitè insisteix en la piscina i el palau d’esports

El passat divendres, els màxims responsables de Tarragona 2017 i el president del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis van oferir una conferència de premsa on van explicar en quin punt es trobava el projecte a poc més d’un any vista de la inauguració. «Vull expressar la meva satisfacció sobre la feina feta pels organitzadors a un any vista de l’inici dels Jocs. Han fet un gran esforç i tenim les garanties financeres que es podrà fer el palau d’esports», va afirmar Addadi. En aquest sentit, el màxim responsable del comitè organitzador, Javier Villamayor, va assegurar que la Generalitat els havia «assegurat que la instal·lació es faria» i volia enviar un «missatge de tranquil·litat».

IMGP5379

Tot i que el bàsquet es disputarà en format de 3×3 al Camp de Mart i que el palau d’esports estaria destinat a la competició d’handbol, Villamayor va afirmar que «no renunciarien a la instal·lació» tot i que altres equipaments, com la Tarraco Arena Plaça (TAP) havien estat seu, per exemple, de la final de la Supercopa d’Espanya d’handbol la temporada passada. «Volem garantir el llegat a la ciutat». Amar Addadi va insistir en el concepte del llegat: «El centre aquàtic és important per a Tarragona. Cal deixar un llegat. Tenim les garanties que es podrà fer».
Javier Villamayor va descartar, almenys de moment, que la piscina fos la del Club Natació Reus Ploms i va assegurar que el Comitè Organitzador estava treballant en tres línies de finançament diferents per poder construir el centre aquàtic. Villamayor va admetre que la principal via era la de l’aportació estatal però sense renunciar a altres línies, entre les quals no va negar que hi hagués un finançament privat: «Hem apel·lat al govern d’Espanya per finançar aquesta obra. Vam tenir una trobada amb el ministre i el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), va parlar amb el president del govern central. Tindrem una piscina olímpica que complementi les piscines de Campclar». Segons Villamayor, els terminis de construcció del centre aquàtic no són tan grans com el palau d’esports i va assegurar que no el preocupava el poc temps que restava per fer l’obra. Amb tot, no va voler precisar quina era la data límit per prendre la decisió de construir el centre aquàtic o que es decidís traslladar la competició a un altre lloc (Reus).

El president del COE, Alejandro Blanco, amb ulleres fosques perquè, segons tal com va explicar ell mateix, havia estat sotmès a una petita intervenció quirúrgica, va voler treure importància les contundents declaracions de Mario Rigau —en una entrevista a Viu a fons Tarragona de fa un parell de setmanes—: «Jo parlo del futur, no del passat. Parlo de les persones que estan treballant i esforçant-se ara per fer els Jocs». Blanco va negar, tal com havia afirmat Rigau, que les federacions no tinguessin programes de treball pensant en els Jocs Mediterranis: «Per nosaltres, i més sent els organitzadors, els Jocs Mediterranis són una prioritat, totes les federacions hi dediquen una atenció especial. És veritat que hi ha coincidències amb mundials i europeus, que són competicions molt importants, però els Jocs són molt més que una competició esportiva».

IMGP5382 - copia

Portugal, nou membre?
Amar Addadi va admetre que entenia la preocupació expressada pels mitjans en les seves preguntes per l’estat de les obres. El president del Comitè Internacional va voler, també, donar una exclusiva «això que tant us agrada als periodistes», per finalitzar. «Entenc la preocupació que teniu, però heu de saber que tinc tota la confiança en el Comitè Organitzador. A Espanya teniu molta experiència organitzant grans esdeveniments esportius. Òbviament hi ha problemes, però s’han anat resolent. Ara, us vull dir que hi ha hagut contactes amb Portugal perquè s’incorpori als Jocs Mediterranis. És veritat que Portugal es troba a la banda atlàntica però té un tarannà mediterrani. Hem examinat la seva sol·licitud d’ingrés i proposarem que sigui un país convidat per a Tarragona 2017, encara que sigui en poques disciplines i esportistes. La seva petició d’ingrés formal es debatrà a l’Assemblea General de Tarragona l’any vinent».