El circ Corsini (I)

TEXT: Rafa Marrasé

FOTOS: Pierre Grubius


Somriures i satisfacció continguda entre els paradistes de la carpa que es troba davant de l’edifici del Mercat Central de Tarragona l’últim dijous de febrer de 2016. Feia pocs dies que la presidenta de la principal associació de venedors havia segellat un acord amb la consellera de Comerç i presidenta d’Espimsa, Elvira Ferrando, perquè els venedors poguessin, finalment, fer el pas definitiu i abandonar les seves parades provisionals que ocupen des de l’any 2007 per entrar al nou i encara en obres edifici modernista del Mercat Central. La data prevista és Santa Tecla o, a tot estirar, octubre d’enguany, però després del reguitzell de terminis incomplerts per polítics i constructores, ningú se’n refia. «Creu-me noi, fins a l’any que ve no estarem allí. Ves que no m’hagis d’entrevistar aquí una altra vegada», diu Marcel Guiu, que regenta una parada de verdura que es troba en mans de la seva família de fa 52 anys. Aquest comentari, però, és molt comú entre uns paradistes que ja no creuen en res. Saben, però, que ara estan més a prop que mai per tornar als orígens, d’allà on van marxar fa nou anys. Els paradistes rebran una carta de l’Ajuntament on se’ls preguntarà si volen accedir a una nova concessió per cinquanta anys o, en canvi, volen abandonar definitivament les instal·lacions del Mercat. La decisió no és banal perquè els paradistes hauran d’avançar uns diners en concepte de paga i senyal. Una quantitat que, si finalment es fan enrere, perdran definitivament.

Creu-me noi, fins a l’any que ve no estarem allí. Ves que no m’hagis d’entrevistar aquí una altra vegada
Marcel Guiu, paradista

Una mica d’història
A finals dels anys 90 del segle XX es va començar a parlar de la necessitat de remodelar i actualitzar un equipament central com el Mercat. L’aleshores alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, va posar en marxa l’any 2000 l’estudi per tal de fer el projecte, que va anar a càrrec de l’empresa Beta. La reforma plantejada en aquells moments consistia a fer un mercat de tres plantes i dues més subterrànies que tindrien la funció d’un pàrquing per a uns 800 vehicles. La previsió era que les obres comencessin el 2005 i que es pogués inaugurar el nou Mercat Central el 2007. La inversió prevista s’estimava entre 15 i 18 milions d’euros. Poc temps després, la Generalitat es va comprometre a aportar un 20% del cost total de la reforma.

 
No va ser fins al 2004, però, que la iniciativa va agafar embranzida de debò. Aleshores es va signar un conveni entre Espimsa i Mercasa, l’empresa estatal de mercats, que faria el projecte. Quan tot anava a posar-se en marxa, alguns paradistes van oposar-se al fet d’haver de pagar per poder vendre dins la carpa provisional que es plantejava. Aquests venedors, prop d’una dotzena, van rebre una indemnització entre els 5.000 i 8.000 euros pel concepte de cessament de la concessió administrativa i van renunciar a entrar al nou mercat. Aquest no va ser l’únic problema amb els paradistes. El 2006, un grup de 31 venedors va interposar una querella contra el president d’Espimsa, Raül Font, el gerent, Isidre Prunor, l’alcalde Joan Miquel Nadal, el secretari general de l’Ajuntament, Ponç Mascaró i el president de l’Associació de Venedors del Mercat Central, Albert Ribot per prevaricació i tràfic d’influències.

El 2006, un grup de 31 venedors va interposar una querella contra el president d’Espimsa, Raül Font, el gerent, Isidre Prunor, l’alcalde Joan Miquel Nadal, el secretari general de l’Ajuntament, Ponç Mascaró i el president de l’Associació de Venedors del Mercat Central, Albert Ribot per prevaricació i tràfic d’influències

Finalment, aquesta demanda, va quedar arxivada. Aquell any, la Generalitat obligava a conservar algunes restes arqueològiques que havien aparegut el 2004 i això va provocar la modificació del projecte i, per tant, l’endarreriment sobre el calendari previst. Els marxants van haver de traslladar-se a la Rambla Nova l’abril de 2007 i, sis mesos després, els paradistes de l’interior del Mercat abandonaven els seus punts de venda per instal·lar-se a la carpa, on encara estan. De fet, la previsió era que el trasllat d’uns i altres només fos per un període de dos anys, però això no ha estat així.

 

El 2007 es va produir un dels fets cabdals que ajuden a explicar la situació del Mercat d’avui en dia. L’aleshores ministra d’Habitatge, Carme Chacón, va visitar Tarragona i es va comprometre que l’Estat aportaria uns cinc milions d’euros. Aquest compromís es va consolidar amb la visita, quatre anys després, de la secretaria d’Estat d’Habitatge, Beatriz Corredor, que el dia que posava la primera pedra a l’edifici (22 de març), va assegurar que el govern central aportaria 8 milions d’euros «sempre que hi hagi disponibilitat pressupostària». De fet, l’Estat només ha aportat un milió d’euros en dues tandes de mig milió cadascuna, la primera el 2010 i la segona ha d’arribar amb els pressupostos d’enguany. Aleshores, el 2011, la inauguració es preveia pel mes d’octubre de 2013. Els diners de l’Estat han estat el gran cavall de batalla de l’alcalde Ballesteros durant tots aquests anys, assegurant que, abans o després, els 8 milions arribarien, però de moment no ho han fet.

L’Estat, que s’havia compromès a aportar 8 milions, només ha aportat 1 milió d’euros en dues tandes de mig milió cadascuna, la primera el 2010 i la segona ha d’arribar amb els pressupostos d’enguany

L’any 2008 ja s’admetia que el projecte de tot el Mercat Central, inclòs el pàrquing i la instal·lació de la carpa, costaria al voltant dels 50 milions d’euros. El llavors tinent d’alcalde de promoció econòmica, Sergi de los Ríos, confiava en què l’Estat aportés «com a mínim el cinquanta per cent del projecte, dins del conveni marc». De los Ríos assegurava que el primer pressupost de 16 milions d’euros, només era un avantprojecte que no incloïa un pàrquing de quatre plantes (només de dos) i la carpa provisional. El 2009 el projecte contemplava un pàrquing a la plaça Corsini i un altre a la Rambla Nova, i no sota l’edifici del Mercat, un fet que deixava el cost de les obres en 27 milions d’euros. Amb tot, tres mesos després, es va reprendre la idea inicial amb l’aparcament sota el mercat i la inversió era de 30 milions.

 

mercat2mEl ball de xifres va continuar, desconcertant la població que no sabia en cap moment quin seria el cost real del projecte i mentrestant, el 2010, l’ajuntament demanava un préstec de 26 milions d’euros per pagar les obres. Mesos més tard, el 8 de febrer de 2011, Sergi de los Ríos anunciava que el cost de les obres de remodelació del Mercat seria de 19,8 milions d’euros. L’anunci arribava després que la Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per Corsan i Corviam Vicsan, guanyés el concurs convocat per Espimsa. Segons De los Ríos, el cost del pàrquing de dues plantes i 330 places, de 7 milions d’euros, l’assumiria l’empresa constructora perquè seria ella qui gestionaria l’equipament. La data d’inauguració es continuava fixant el 2013. «Estem complint escrupolosament el calendari que vam anunciar el 2009», va dir.
El novembre de 2012, una sèrie d’esquerdes en els edificis dels voltants va provocar un endarreriment en els treballs i la data d’obertura del Mercat es va ajornar fins a l’estiu de 2014. Aquell any, els comerciants del voltant de l’edifici van assegurar que les vendes havien caigut un 80%. Al juny, però, la consellera de Comerç, Patricia Anton, va admetre que les obres s’havien alentit per problemes de finançament, culpant de tot això als 8 milions d’euros que l’Estat havia promès i que no arribaven.

 
El 2013, l’Associació d’Empresaris de l’Entorn del Mercat Central assegurava que més de 50 comerços havien hagut de tancar i s’havien perdut 350 llocs de treball. Just un any abans que l’Ajuntament hagués d’admetre que les obres estaven oficialment aturades. Fins ara, els treballs no s’han reprès.

El 2013, l’Associació d’Empresaris de l’Entorn del Mercat Central assegurava que més de 50 comerços havien hagut de tancar i s’havien perdut 350 llocs de treball

La situació entre els venedors i el consistori es va anar enrarint i complicant amb el pas dels mesos. La mala maror va desembocar en la dimissió del fins aleshores president dels paradistes,  Albert  Ribot, que va ser substituït per Maria Virgili que, al poc d’arribar al càrrec — gener de 2015— va haver d’afrontar com el reglament d’usos del mercat, que no s’havia canviat mai, era aprovat en el ple de l’ajuntament sense el coneixement dels venedors. «Ens sentim enganyats i decebuts perquè en l’última reunió que vam tenir el mes de gener no ens van dir que aquest reglament, que no hem vist, aniria al ple. Nosaltres només hem vist la versió 14 del document, i aquesta és la 16», afirmava Virgili el 19 de febrer de 2015. La presidenta assegurava que Espimsa no s’havia posat en contacte amb ells durant més de sis mesos, un fet que va aturar les negociacions.

 
L’acord
El 23 de febrer de 2016 la consellera de Comerç i presidenta d’Espimsa, Elvira Ferrando, i la presidenta de l’Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona, Maria Virgili, van escenificar l’acord. «Les dues bandes hem fet veritables esforços per a què els paradistes tornin al Mercat en les millors condicions possibles», va assegurar Elvira Ferrando aquell dia. «Mai vam estar en contra del trasllat, les nostres reivindicacions es van produir per evitar unes condicions econòmiques que ens haguessin ofegat», va dir Maria Virgili.