Sofía Llanos i Ainara Pozuelo, esportistes infatigables

TEXT: Rafa Marrasé

FOTO: Pierre Grubius


Els nens fan més esport que mai. A banda del que realitzen al seu centre educatiu, cada vegada n’hi ha més que formen part de clubs esportius —només s’ha de veure quantes entitats esportives hi havia a Tarragona fa 20 anys i quantes n’hi ha ara, per no parlar de competicions escolars— i això fa que alguns destinin molt de temps a l’activitat física. Un parell de casos són el millor exemple. Sofía Llanos i Ainara Pozuelo són les actuals campiones de Catalunya alevines de pàdel (2015) i van arribar als quarts de final del campionat d’Espanya, perdent contra la parella guanyadora del campionat en el tie-break del tercer set. Elles combinen aquesta activitat amb el bàsquet i el tennis respectivament, tenint un calendari d’entrenaments i competició molt exigent. “M’encanta fer esport, és el que més m’agrada. Si pugués entrenar més hores, ho faria”, diu Sofía Llanos. Ella entrena a bàsquet 6 hores a la setmana, amb el TGN Bàsquet, més la competició dels caps de setmana, i 5 hores de pàdel setmanals, més el cap de setmana que tenen competició. “Els dos esports són molt diferents i m’agraden molt, però si hagués de triar-ne un, potser preferiria el pàdel”, diu.

Sofía Llanos i Ainara Pozuelo són les actuals campiones de Catalunya alevines de pàdel (2015) i van arribar als quarts de final del campionat d’Espanya, perdent contra la parella guanyadora del campionat en el tie-break del tercer set

Sofía i Ainara van començar a jugar a pàdel perquè els seus pares ja hi jugaven. Ambdós comparteixen afició mentre veuen com les seves filles formen un tàndem demolidor a les pistes que els obliga a deixar de banda qualsevol cosa per poder arribar a tot arreu, especialment els caps de setmana. “Els campionats són de dijous a diumenge. A mesura que van passant rondes anem pujant i baixant de Barcelona el mateix dia. L’únic lloc on ens quedem a dormir és a Girona perquè serien moltes hores de cotxe en una tarda i arribaríem molt tard”, diu Rubén Llanos, pare de Sofía. Ainara Pozuelo és la parella de Sofía Llanos al pàdel però també juga a tennis, sent la número 2 de la demarcació de Tarragona. Ella entrena 3 dies a la setmana a pàdel i 4 a tennis, de fet, rep una beca de la federació catalana de tennis. “Sí, fa molt esport. Amb tot, he de dir que el més important és que ella sigui feliç. Crec que Rubén pensa el mateix que jo i si veiéssim que les nostres filles no són felices fent el que fan, les trauríem de seguida d’aquest món. Per a mi, els estudis són el primer, això està clar”, diu Wladi Pozuelo, pare d’Ainara.

Sofía i Ainara.mAmbdós pares, esportistes de mena, afirmen, tot creuant mirades de complicitat i rient, que sobre la pista les seves filles són molt millors tècnicament que ells. “A veure, si juguéssim nosaltres dos contra elles, les guanyaríem per una qüestió física però, tècnicament parlant, no hi ha color, elles són molt millors”, assegura Rubén Llanos. Sofía i Ainara van començar a jugar juntes quan tenien 7 anys (ara en tenen 12, faran 13 enguany) i han rebut classes de pàdel des del primer dia. “No pots progressar en aquest esport sense fer classes. De fet, dels tres dies que entrenen, dos tenen un professor diferent i l’altre, ho fan amb la federació catalana, o sigui que també és un altre professor. Així aprenen el millor de cadascú”, diu Llanos. Ambdues van començar a destacar de seguida i el que va començar com una afició, per diversió, ara ja té connotacions més competitives. “Hi ha un torneig que es diu Burger King a Tarragona. Elles van començar competint allà però ja no les deixem participar perquè el seu nivell és massa alt”, assegura Llanos que admet que el pàdel és un esport car: “Si comptes les classes i els desplaçaments de les competicions, són molts diners”. A més, Llanos té un altre fill que també juga a bàsquet. “Vaig a Barcelona dos caps de setmana al mes, de vegades tres. La meva dona i jo fem mans i mànigues per poder portar-los amunt i avall”. “Els divendres arribo molt cansada, però és normal. M’encanta jugar”, diu Ainara Pozuelo, a qui, juntament amb Sofía Llanos, interrompo enmig d’un entrenament per poder-hi parlar.

No pots progressar en aquest esport sense fer classes. De fet, dels tres dies que entrenen, dos tenen un professor diferent i l’altre, ho fan amb la federació catalana, o sigui que també és un altre professor. Així aprenen el millor de cadascú
Rubén Llanos, pare de Sofía

El seu pare, Wladi, vol marxar de seguida quan acabi, però ella es vol quedar. No en tindria mai prou. “Els viatges no són pesats, al contrari, són molt divertits, m’encanten”, diuen les dues mirant-se i rient. Tants anys de competir juntes les han fet bones amigues, seguint la relació que tenen els pares, que també són amics. “Suposo que el fet de veure que a casa sempre hem fet molt esport ha influït en què elles siguin tan esportistes. Amb tot, no és una cosa que els hi hàgim imposat”, afirma Pozuelo. “Els nostres pares no ens renyen si no guanyem. Ens diuen què hem fet bé o malament, però no sentim la pressió de guanyar”, assegura Sofía Llanos. “Jo sóc exigent amb la meva filla, vull que faci les coses bé, que no s’ho prengui a riure perquè, com pots comprovar, dediquem molt temps perquè pugui fer els seus esports. Amb tot, tal com he comentat abans, el més important és que sigui feliç”, explica Wladi.