Dos infermers d’hemodinàmica guanyen un judici a Sagessa per canvis substancials en les condicions de treball

TEXT:  Rafa Marrasé

FOTOS: Pierre Grubius


Dos infermers de Sagessa destinats a la unitat d’hemodinàmica de Joan XXIII van interposar una demanda i van guanyar el posterior judici a l’empresa a causa de les condicions laborals que van patir des que la unitat va començar a funcionar les 24 hores del dia.

Des de la posada en marxa del nou horari de la unitat hi ha un conflicte laboral latent. De fa anys, amb l’inici de la unitat d’hemodinàmica a Joan XXIII, es va decidir que la meitat del personal fos de l’Institut Català de la Salut (ICS) i, per tant, de l’hospital tarragoní, i l’altra meitat de Sagessa, és a dir, l’hospital de Sant Joan de Reus. Amb l’ampliació de l’horari van començar els problemes. Mentre els infermers de Joan XXIII fan torns rotatoris —matí, tarda i nit— els de Sagessa treballen matí i tarda però, a més, fan guàrdies de nit. Aquestes guàrdies són localitzades, és a dir, si hi ha una emergència i s’activa el codi infart, l’infermer de Sagessa ha d’anar a l’hospital i quan acaba la intervenció, torna a casa i si el tornen a trucar, es desplaça novament a l’hospital i així successivament. El problema rau en què, durant el dia, aquell infermer de Sagessa té un torn presencial de tarda. Per tant, l’infermer de Sagessa que fa guàrdia aquella setmana, treballa de tres de la tarda a deu de la nit a la unitat i marxa a casa de guàrdia. Així de dilluns a divendres i, a més, tot el cap de setmana, és a dir, quaranta-vuit hores.UN INFERMER DE SAGESSA A LA UNITAT D’HEMODINÀMICA PODRIA TREBALLAR FINS A 133 HORES EN UNA SETMANA Per tant, en el supòsit que en una setmana hi hagués molts casos de codi infart a les nits i el cap de setmana, un infermer de Sagessa podria treballar fins a 133 hores en una setmana (set hores al dia del seu torn de tarda, més les deu de cada nit i les quaranta-vuit del cap de setmana). Amb l’agreujant que, el dilluns després de la setmana de guàrdia, cap de setmana inclòs, comença el torn de matí (de vuit a tres). Això, però, sembla bastant improbable, però no és impossible.

Els infermers de Joan XXIII, en canvi, no tenen aquest problema perquè fan tres torns i, per tant, no tenen una guàrdia afegida. En el torn nocturn, els infermers de Joan XXIII només van a la unitat d’hemodinàmica quan s’activa el codi infart, la resta del temps es troben treballant en altres serveis. Aquesta desigualtat de condicions va provocar que un parell d’infermers de Sagessa denunciessin la companyia per canvis substancials en les condicions de treball i el jutge els hi ha donat la raó. «Hi ha un infermer i una infermera que van denunciar a Sagessa. Els horaris dels infermers de Reus continua sent el mateix que fa un any, això no pot ser. hemodinàmicamEl sistema híbrid ha de desaparèixer, el cap de cardiologia, el doctor Bardají, ha d’assumir aquests treballadors, que haurien de fer un torn rotatiu com el que fan els treballadors de Joan XXIII», diu Agustí Aragonès, del sindicat CGT. Així, dels set infermers que aporta Sagessa, només cinc fan aquest horari que podria provocar que treballessin 133 hores en una setmana perquè els dos que van guanyar el judici només fan horari de matí o tarda. Això suposa que els altres cinc tenen setmana de guàrdia més sovint perquè en la rotació hi ha dos infermers menys. «No estic al cas de tot això, l’empresa no ens ha informat», diu sorprenentment el president del comitè d’empresa de Sagessa, Jordi Roig. «No sé què dir-te», contesta quan insisteixo sobre el cas.

«Els horaris dels infermers de Reus continua sent el mateix que fa un any, això no pot ser. El sistema híbrid ha de desaparèixer, el cap de cardiologia, el doctor Bardají, ha d’assumir aquests treballadors, que haurien de fer un torn rotatiu com el que fan els treballadors de Joan XXIII»
Agustí Aragonès, CGT

El problema no és només laboral, evidentment. El fet que un infermer hagi de cobrir el seu torn més les guàrdies de tota la setmana, pot provocar fatiga i la seva feina consisteix a tractar pacients que han tingut un infart. «Una persona que faci tantes guàrdies pot estar molt cansada, no és normal. S’hauria de fer un torn rotatiu com es fa aquí i no haver de venir expressament perquè el poden cridar vuit vegades en una nit. El model dels infermers de Joan XXIII és l’ideal, la gent fa les seves hores i punt», diu Aragonès, que recorda que la decisió que la meitat del personal fos de l’ICS i l’altra de Sagessa va ser política. «Allò es va fer per una qüestió política perquè la primera sala d’hemodinàmica es pensaven que podria anar a Reus, després a Santa Tecla i finalment va acabar a Joan XXIII».

«No estic al cas de tot això, l’empresa no ens ha informat. No sé què dir-te»
Jordi Roig, president del comitè d’empresa de Sagessa

Viu a Fons Tarragona s’ha posat en contacte amb Sagessa per saber la seva opinió sobre la situació laboral dels seus treballadors que formen la unitat d’hemodinàmica de Joan XXIII, així com pel judici que van guanyar dos dels seus infermers. Malgrat tot, Sagessa no ha respost les preguntes d’aquesta revista. A més del personal d’infermeria hi ha cinc metges que, de fet, cobreixen un horari de quatre doctors perquè dels cinc, un té jornada reduïda. SAGESSA NO HA RESPOST LES PREGUNTES DE VIU A FONS TARRAGONA SOBRE AQUESTA PROBLEMÀTICA LABORALEls metges de la unitat d’hemodinàmica han de ser cardiòlegs i també es formen com a hemodinamistes a còpia de tractar casos. Només els centres acreditats com a formadors poden atorgar la titulació d’hemodinamista als seus metges. Joan XXIII va sol·licitar aquesta acreditació però li van denegar. Amb tot, segons la Sociedad Española de Cardiología, no és obligatori tenir l’acreditació de metge hemodinamista per exercir en una unitat d’hemodinàmica. «La llei no obliga, amb ser cardiòleg és suficient», afirmen.

En una entrevista feta en el número d’aquest mes de la revista Viu a Fons Tarragona, el cap de cardiologia i responsable de la unitat d’hemodinàmica de l’hospital Joan XXIII, Alfredo Bardají, assegurava, en resposta a les preguntes sobre aquesta problemàtica, que, segons la informació que tenia, «aquest tema està completament solucionat» mentre assegurava: «En cap cas hi ha un risc de posar en perill la seguretat dels pacients per una sobre exposició al treball de qualsevol membre de la unitat. Estic segur que quan el personal està aquí es troba en perfectes condicions». Bardají va evitar profunditzar més en el conflicte laboral i les possibles repercussions sobre l’assistència sanitària als pacients.

[EN ELS PRÒXIMS DIES PODRAN LLEGIR L’ENTREVISTA SENCERA AL DOCTOR BARDAJÍ]