Andrea Corral, talent sobre rodes

TEXT: Rafa Marrasé

FOTO: Pierre Grubius


“Mira, mira, aquí hi ha un vídeo on es veu una molt bona actuació de l’Andrea”, diu Javier Corral amb un somriure d’orella a orella mentre busca entre els arxius del seu ordinador. Minuts abans, mentre esperava que em rebés al seu despatx, anava atabalat, resolent problemes que s’anaven presentant d’imprevist. “Espera, eh? Un minut només”, em deia mentre anava amunt i avall, amb les ulleres a la mà i la cara de preocupació. El rostre, a Javier Corral, li canvia quan parla de la seva filla. Li cau la bava. Andrea (10/3/2003) és patinadora del Club Patí Constantí i es perfila com una de les joves promeses del patinatge artístic sobre rodes de la demarcació i de tota Catalunya. “Tenia clar que volia fer algun esport artístic i vaig començar amb la gimnàstica rítmica però al final vaig canviar al patinatge”, diu. Al seu costat, la seva mare, Conchi Vidal, fa cara de no haver trencat mai un plat, però esbossa un mig somriure que la delata. “Sempre havia volgut patinar, és el meu esport frustrat”, admet mentre deixa escapar una rialla, conscient que ja s’ha destapat el secret de per què la seva filla va començar a patinar. “Quan l’Andrea era petita vèiem com les noies anaven al club amb les motxilles i els patins penjant, allò em recordava com m’hauria agradat fer-ho. Suposo que l’Andrea també es va sentir atreta pels patins en veure’ls”, diu.

«Jo ja no tinc temps lliure per a mi. Els caps de setmana els dedico a Andrea, perquè ella pugui entrenar i competir»

Andrea va començar a patinar als tres anys i mig i va debutar en competició als cinc. “Patinava millor que corria. Ara no poden començar fins que no tinguin quatre anys”, puntualitza el seu pare. Conchi és originària d’Écija (Sevilla), actualment està separada de Javier, tot i que mantenen una relació molt bona -tal com ells asseguren van junts a les competicions- i s’encarreguen que Andrea pugui practicar el seu esport amb totes les garanties. “Jo ja no tinc temps lliure per a mi. Els caps de setmana els dedico a Andrea, perquè ella pugui entrenar i competir. S’han acabat les meves aficions. Eh, però ho faig encantat. No puc negar que gaudeixo molt veient-la competir”, diu Javier, que ha abandonat les pistes de tennis i la caça dels dissabtes i diumenges. Efectivament. No sé si Javier gaudeix molt o no veient la seva filla sobre els patins, però tal com parla d’ella no es pot negar que està absolutament entregat a la causa. “Espera, a veure si el trobo ara”, insisteix sobre l’arxiu d’imatges del seu ordinador. “Papa, si us plau, que dura quinze minuts!” li diu Andrea.

Tot i ser molt joveneta, Andrea Corral parla com una adulta, com si hagués concedit moltíssimes entrevistes abans. És infantil de primer any i ocupa la desena posició de Catalunya en la seva categoria i va ser dissetena al campionat d’Espanya. “La gent que la veu diu que arribarà lluny, que té talent. Jo no dic mai que sóc el seu pare, prefereixo que la gent no ho sàpiga perquè així poden dir el que pensen amb tota llibertat”, diu amb picardia tot rient. andrea corral fotoDe fet, el paper dels pares és fonamental en la trajectòria esportiva dels nens i més si aquests ja aconsegueixen cert nivell i han de disputar campionats de Catalunya i Espanya, un fet que provoca despeses i invertir molt de temps en ells. “El campionat d’Espanya va començar un divendres a Múrcia. Per poder anar vam haver de demanar vacances”, expliquen Javier i Conchi, que treballen a la mateixa empresa. En el cas dels campionats de Catalunya, la federació catalana paga l’hotel a la patinadora i la federació espanyola concentrava totes les competidores al mateix hotel. “Gairebé no la podíem veure perquè no volen que perdin la concentració, però nosaltres estàvem molt contents que estigués allà”, diu Conchi Vidal.

Andrea té molt clar el seu objectiu, on vol arribar i a través de qui. És jove però amb les idees molt clares: “El meu somni seria aconseguir una medalla. De fet, si ets medallista al campionat de Catalunya, és gairebé segur que ho seràs al campionat d’Espanya, perquè aquí som una potència. Estic convençuda que amb la feina que faig amb la meva entrenadora Lurdes Beltrán, lluitaré per aconseguir-ho”. Quan es reuneixen els tres, la conversa és monotemàtica: patinatge. “Buf sí, el meu pare és una mica pesat”, admet Andrea mirant de reüll Javier mentre riu. “Sí, és veritat, parlo molt amb ella sobre el seu esport, però no la pressiono, només li demano que s’ho prengui seriosament. Crec que Andrea té un potencial brutal i només li demano que entreni i entreni perquè nosaltres estem fent un gran esforç”, assegura el pare. Andrea entrena quatre dies a la setmana i combina el patinatge amb el flamenc. La seva mare, torna a riure. “Sí, sóc andalusa i m’agrada, suposo que això ha influït a l’hora de fer-ho. Jo estic completament dedicada a Andrea, en portar- la i anar a buscar-la als entrenaments”, diu. A la feina de Javier i Conchi, tothom sap que Andrea Corral és patinadora i competeix a alt nivell. “La segueixen constantment per Facebook”, diu ell tot satisfet i orgullós.

La progressió d’Andrea és constant. El 5 de març va aconseguir el primer campionat de la temporada, a Salou.