Cent anys d’un edifici singular

49262m

Edifici acabat de construir (1915). P. Pallejà, Arxiu Històric de Tarragona

L’edifici del Mercat Central que coneixem i que fa tants anys que està en obres és fruit d’un projecte que es va començar a gestar el 1912 i que va ser inaugurat oficialment el 19 de desembre de 1915 –tot i que altres fonts parlen que va ser el 26 d’aquell mes–. Aleshores, la iniciativa va anar a càrrec dels regidors de La Popular i l’arquitecte encarregat de dur-lo a terme va ser Josep Maria  jol de Barberà. En aquells anys l’alcalde de la ciutat era Pere Cobos i Roa, que va ser una figura indispensable per entendre la transformació urbanística de la ciutat a principis del segle XX. Així, va ser ell qui va cedir els terrenys per poder construir el Mercat, però també va urbanitzar mitjançant llambordes els carrers Reial —fins fa uns 20 anys aquestes llambordes eren el paviment d’aquest carrer encara—, la plaça dels Carros o Apodaca, és a dir gran part del que ara es coneix com a Barri del Port. El pressupost de l’obra per fer el Mercat va ser de gairebé 250.000 pessetes. Josep Maria Pujol de Barberà (1871-1949) es va llicenciar a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1892 i va ingressar com a arquitecte en el Ministeri de Finances abans de ser arquitecte municipal de Tarragona el 1897, càrrec que va ocupar fins al 1939. A banda del Mercat Central, es va encarregar de fer l’antic Escorxador —actual seu del rectorat de la Universitat Rovira i Virgili—, la fàbrica de la Chartreuse, o la Cooperativa Obrera Tarraconense, entre altres. També es va encarregar de l’ampliació de l’Hospital de Santa Tecla i la realització de l’edifici de les Carmelites al carrer Estanislau Figueres, per exemple. L’actual plaça Corsini s’anomenava aleshores plaça del Progrés en una ciutat, Tarragona, que llavors comptava només amb 21.000 habitants. La posada en marxa del Mercat en aquella ubicació va suposar el trasllat de totes les peixateries que hi havia al carrer Cos del Bou.

48859m

La plaça del Progrés (posteriorment anomenada Corsini), el 1914. H. Vallvé. Arxiu Històric de Tarragona.

El nou edifici tenia lloc per a 352 parades que pagaven un lloguer variable en funció del producte que venien. És a dir, una parada de carn pagava unes 35 pessetes al mes mentre que la parada que venia figues, rovellons o caragols, pagava uns 10 cèntims al dia. Una de les normes del reglament d’usos prohibia que les persones que patissin malalties contagioses o que fossin repugnants a la vista del públic, poguessin vendre carn. L’edifici del Mercat va estar envoltat de polèmica a la dècada dels 70 del segle passat. Aleshores es va plantejar la possibilitat d’enderrocar-lo perquè es considerava obsolet. De fet, es plantejava traslladar l’equipament i fer, en el solar que quedaria buit, un parc. Actualment, l’edifici està protegit (d’aquí el manteniment de la façana) perquè és considerat i catalogat com Bé Cultural d’Interès Local.