La perla americana

TEXT: Rafa Marrasé

FOTOS: Pierre Grubius i Rafa Marrasé


«Légolas, molt de temps sota l’arbre alegrement has viscut. Ves amb compte amb el mar! Si escoltes a la riba la veu de la gavina, mai més descansarà el teu cor al bosc». Aquesta frase, extreta del llibre El Senyor dels Anells escrit per John Ronald Reuel Tolkien, podria ser aplicable perfectament a la vida d’Olivia Fouty, la primera jugadora nord-americana en la història del TGN Bàsquet Club. «Encara no he decidit què faré a la meva vida a banda de jugar a bàsquet, però el que tinc molt clar és que, faci el que faci, vull fer-ho en un lloc càlid, amb mar, m’encanta la platja».

Olivia, Livy com l’anomena tothom, Fouty, és una jove d’Ohio (23 anys) que va arribar el dia de Santa Tecla a Tarragona. «El Livy Fouty és la primera jugadora dels Estats Units en la història del TGN Bàsquet Club; tot i no haver sortit mai del seu país, la seva adaptació ha estat sorprenent primer que hem fet és anar-la a buscar a l’aeroport i després l’hem portat a la plaça de la Font, a veure els castells. Ha quedat impressionada», explicava aleshores l’entrenador Albert del Rey. Fouty era el fitxatge estrella per permetre que l’equip lila aconseguís la permanència en el seu debut a Copa Catalunya Femenina. De fet, ella n’és el referent absolut jugant en la posició de pivot, dins la zona i, estadístiques al marge —13,8 punts, 10 rebots i una valoració de 16,3 en els 30 minuts de mitjana que ha jugat per partit en la primera fase del campionat (16,5, 14 i 25 en els primers partits de la segona i més decisiva segona fase)— el més destacable és la seva adaptació a l’equip i, sobretot, al seu entorn. Fouty va jugar a bàsquet a dues universitats americanes, Eastern Michigan —amb qui va ser campiona a la Mid-American Conference— i Texas A&M Corpus Christi i, abans d’aterrar a l’aeroport de Barcelona, mai havia sortit del seu país. «És la primera vegada que surto dels Estats Units si descomptem un breu viatge fins a Canadà que vaig fer amb el meu equip per jugar-hi. Quan em van trucar del TGN Bàsquet, em va semblar una bona oportunitat. Vaig mirar quin tipus de ciutat era Tarragona i em va agradar molt, té molta història», va dir a la seva arribada.

Fouty és la primera jugadora dels Estats Units en la història del TGN Bàsquet Club; tot i no haver sortit mai del seu país, la seva adaptació ha estat sorprenent

Fouty viu a Salou, en un pis que comparteix amb l’altra jugadora de l’equip, Analía Casado i una compatriota, Stephanie Douglas, exjugadora dels Harlem Globetrotters i que fa un mes que s’ha incorporat a la disciplina de l’equip. «És una persona molt oberta. Jo havia compartit pis amb jugadores americanes altres vegades, però, tot i que sempre havia tingut una relació correcta, les noies dels Estats Units sempre fan la seva. Livy m’ha sorprès, ens hem fet amigues de seguida», explica Analía Casado, la millor amiga i àlter ego de Fouty. De fet, si algú veu Analía segur que l’estatunidenca no pot ser gaire lluny. «Ens entenem molt bé i ens ho expliquem tot. Moltes nits, després de sopar, ens quedem al menjador de casa parlant fins que ens adormim. Sembla que faci cinc anys que la conec», assegura Casado. La jugadora extremenya ha ajudat Fouty a la seva adaptació. Sense conèixer l’idioma, tot i que admet que va estudiar castellà quan era a la universitat, Casado fa de traductora. Amb tot, Livy entén molt bé l’espanyol i, dues vegades a la setmana, té una parella lingüística, un amic de Casado que, a canvi, practica l’anglès amb ella. «Anem juntes a tot arreu i ens ho passem genial, és molt bona noia». La sintonia és tan gran que la base extremenya anirà aquest estiu a casa de Fouty a Toledo (Ohio). Cadascuna coneix la família de l’altra, amb qui parlen per videoconferència.

fouty 2mLa trombosi. Els llaços entre ambdues es van fer encara més forts quan Analía Casado va patir una trombosi al braç fa més de tres mesos. Ambdues es preparaven per anar a una festa quan Fouty es va adonar que Analía tenia el braç unflat. «Em va dir que havia d’anar al metge, que feia mala pinta. Jo no volia, teníem una festa i vaig pensar que aniria l’endemà. Livy, però, va parlar amb la seva mare, que és infermera amb molta experiència i li va dir que anés al metge. Quan vaig arribar al CAP em van derivar a Joan XXIII. Allí, Livy va cuidar molt de mi, exigint al personal mèdic que m’atenguessin constantment», explica Casado tot rient. Ambdues, a més, entrenen un grup de nenes de 6 i 7 anys del Sagrat Cor. «Livy, Livy», criden les petites quan la veuen. És tota un ídol, molt popular. Els hi fa gràcia, pel fet de ser americana i, a més Fouty té un caràcter especial. Somriu sempre, xerra pels descosits i li encanten els nens. «Els més petits no parlen anglès, clar, i quan em veuen, vénen tots cap a mi parlant amb castellà o català, aleshores he de cridar Analía perquè no els entenc [riu]. He descobert que m’encanta treballar amb nens, m’ho passo genial. Aquesta és la meva primera experiència, però ho trobo fantàstic».

 

Fouty encara no ha decidit que farà el pròxim any, admet que està encantada amb l’experiència, no només basquetbolística, sinó amb tot el que envolta la seva primera estada a Europa. «Abans de Nadal vaig anar amb Analía al Camp Nou, vam visitar el museu del Barça i vam veure un partit de futbol [matx de Copa contra el Villanovense, equip de la ciutat de Casado, Villanueva de la Serena]. Amb el club vam anar també al Palau, a veure el Barça, increïble». El fet d’implicar-se en la dinàmica del club, entrenant equips de base, ha fet que la seva adaptació sigui més ràpida però, al començament, hi va haver coses que la van sorprendre, i molt. «Sopar a les deu de la nit? Dinar a les dues? De vegades he dinat tard a la meva vida, però no com a norma general», diu somrient. «Portava un descontrol increïble amb els àpats. Amb la dinàmica d’entrenaments, però, es va anar acostumant», explica Casado. Livy acompanya l’extremenya a treballar cada dia. Analía dóna un cop de mà al menjador del Sagrat Cor d’una a tres de la tarda. Ambdues dinen allí. «A casa [Estats Units] tinc cotxe, tothom en té allà. Aquí, si necessito vehicle, vaig amb Analía amunt i avall. A Tarragona hi ha molt trànsit, vaig a peu a tot arreu, és més senzill». Pel carrer, Fouty no passa desapercebuda, és una noia alta i corpulenta i, a més, de vegades porta xancletes tot i ser hivern. «La gent em mira i penso, però és que fa calor! Res a veure amb el temps que fa on viu la meva família, on a l’hivern els nens, de vegades, no poden anar a l’escola i han de llençar sal. El clima és sensacional aquí».