Teatre Fortuny

Les pinzellades del Fortuny

Quan el record viu d’una inquietud artística esdevé teatre

Com va dir el poeta i escriptor Xavier Amorós, el Teatre Fortuny era un “dels punts de referència a Reus” i, de fet, encara ho és. Ho corroboren els seus més de cent anys d’història que, encara avui, fascinen als espectadors. La oferta multidisciplinària que regna entre les seves parets llueix totes les formes de fer teatre, de cantar música, de fer òpera i de ballar dansa.

Un grup de ciutadans va promoure la urbanització de la plaça Prim i, temps després, la construcció del Teatre Fortuny

DSC_6101L’origen del recinte teatral, el qual s’assenta sobre el solar de l’antic convent de monges carmelites, es remunta vora el darrer terç del segle XIX, quan la burgesia reusenca troba que a la ciutat manca una sala d’espectacles com déu mana. En conseqüència, un grup de ciutadans va promoure la urbanització de la plaça Prim i, temps després, la construcció del Teatre Fortuny a càrrec de l’arquitecte Francesc Blanch Pons. L’any 1882, la data inaugural del Fortuny, marca una ininterrompuda producció d’espectacles, la qual ve lligada a l’exigència artística de la societat de l’època.

El teatre va passar per èpoques traumàtiques que el van marcar. És el cas de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i el feixisme posterior, on la Falange Española va arribar a confiscar el teatre un 15 de gener del 1939. Més endavant dissoldria El Círcol (1940), societat la qual va adquirir el teatre l’any 1919, i fou salvada, més endavant, per la col·laboració de 46 socis el 1944.

Distracció controlada

Els anys quaranta van ser molt durs per la programació i oferta del teatre. Acabada la Guerra Civil, tot el que no era propaganda oficial era contingut supervisat per l’església i els censors polítics. El període viscut abans dels anys quaranta es presentava llunyà i, d’espectacles bons, no en feien. Més aviat eren funcions de caràcter religiós, polític i de temàtica militar, d’argument escàs i música sorollosa. La postguerra, però, també es va caracteritzar per la presència de grans intèrprets que van fer d’una època grisa una afició interpretativa bullent.

L’any 1946 va tenir lloc la primera representació de teatre català després de la Guerra Civil

El teatre va viure alguns moments positius. L’any 1946 va tenir lloc la primera representació de teatre català després de la Guerra Civil. L’estiu d’aquell mateix any, les companyies teatrals van aconseguir l’autorització per fer tornar la llengua catalana als escenaris. La situació va encetar-se amb, ni més ni menys que “Terra Baixa”, d’Àngel Guimerà. Altres obres catalanes van precedir-la: és l’exemple de “Corona d’espines”, de Josep Maria de Segarra o “Lo ferrer de tall”, de Serafí Pitarra.

El teatre supervivent

DSC_7070Acabada la Guerra Civil, la ciutat de Reus va quedar destrossada pels atacs aeris, però el Teatre Fortuny va sortir indemne. Guerra i revolta, òbviament, van regirar el recinte teatral, però aquest no va trigar massa a tornar a obrir les seves portes. Amb el temps, l’edifici va anar deteriorant-se irremeiablement.

No és fins a la constitució del Consorci del Teatre Fortuny (1981) -format per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus- que es van dur a terme tasques de restauració, remodelació i explotació a través d’un acord amb la societat de El Círcol. La reforma del teatre va continuar preservant l’estil neoclàssic del segle XIX amb alguna introducció d’algun element decoratiu, com és el cas de l’al·legoria al sol, de la zona del sostre del pati de butaques.