La Llotja

La Llotja de Reus obre les portes a la història

Parlem amb el secretari del Patronat de la Llotja de Reus i de la Cambra de Comerç, Joan Josep Sardà i el vocal del sector de cereals del patronat de la mateixa, Isidre Guinjoan. Tots dos ens aproparan a l’univers històric d’aquest espai de referència en el comerç

La Llotja és un dels símbols de la història de Reus. Aquest espai també suposa l’actualització del privilegi del Rei Jaume II, el Just, de tenir els Dilluns de Mercat a la ciutat. Aquesta distinció li va ser concedida l’any 1309. Així doncs, el mercat dels dilluns es va disposar a la plaça del Mercadal i, temps després, es va traslladar als porxos de la plaça de Prim, on els tractants feien negocis. Més endavant, es va construir l’edifici de la Llotja. “Allà es duien a terme les transaccions comercials, on sortien els preus de referència dels productes dels diferents sectors que, després, serien propagats arreu del món”, explica el secretari del patronat de la Llotja de Reus i la Cambra de Comerç, Joan Josep Sardà, vinculat a l’entitat des de l’any 1981.

Al mercat assistien molts comerciants els dilluns per trobar possibles clients. A banda de regatejar, vendre i comprar, també es parlava de temes diversos: de gent, de política, de problemes socials… Es poden arribar a trobar moltes actituds dins un mercat i, tractant-se del centre de la ciutat, tot i tothom era en el punt de mira.

El tradicional valor de la paraula ha fet que els conflictes dins la Llotja siguin mínims

El procés de creació de la Llotja Moderna es va començar a gestar l’any 1969 al Ple de la Cambra de Comerç, on va proposar-se l’edificació de la Llotja amb accés directe a la plaça de Prim. En aquesta mateixa línia, la Caixa d’Estalvis Provincial de Tarragona va anunciar la construcció d’un edifici d’oficines i, a la Cambra de Comerç va barallar-se l’opció d’adquirir uns locals propis comunicats amb la Llotja. Així doncs, la Caixa va posar a disposició del que seria la Llotja un edifici de presència significativa, i un patronat que gestionés aquest local i la institució.

DSC_7536Des de l’edifici s’han recopilat i divulgat les cotitzacions, s’han dictat pautes per a la normalització dels preus dels productes i s’han facilitat les transaccions sense la presència física de la mercaderia. “Des de sempre, la Llotja s’ha trobat allunyada de la costa. Això estalviava problemes, afavoria el transport i, a més, et protegia dels enemics que arribaven per mar”, afegeix el vocal del sector dels cereals del patronat de la Llotja, Isidre Guinjoan.

Reus no va trigar a consolidar-se en matèria de comerç i, la Llotja va aconseguir tenir prou potència per fomentar l’obertura d’establiments tan fructífers com una farmacèutica. A més, el mercat de fruits secs i alcohols va prosperar ràpidament. Arribat el segle XIX es va produir un canvi radical. “Ja no els cal carregar tots els productes en carros, sinó únicament se n’ha de portar una mostra”, esmenta Sardà que continua: “Les produccions d’abans eren molt més petites en el marc de l’economia de subsistència i, amb la Revolució Industrial, dins una política de mercat, es movien més contractes que no pas mercaderies”.

De fet, Sardà parla de contractes “verbals, de paraula, i d’obligat compliment”, en els quals es tancaven acords amb una encaixada de mans. “Encara avui es fan. Tot i que ara es fa servir més el telèfon”. El tradicional valor de la paraula ha fet que els conflictes dins la Llotja siguin mínims.

Noves tecnologies

Els avenços tecnològics i comunicatius van facilitar els processos de fixació de preus i, fins i tot, van accelerar reunions, acords i processos. “Ara ens assabentem més ràpidament de les cotitzacions, perquè tot es troba molt més globalitzat. A la vegada també és molt inestable, perquè en poc temps els preus canvien i amb els telèfons res està fixat”, detalla Guinjoan. La Llotja de Reus tanca preus els dilluns i altres zones ho fan en dies diferents de la setmana. Això no vol dir que el pols del mercat es paralitzi, ben bé al contrari, els preus són sempre orientatius i variables.

Les tecnologies també fomenten canvis dins la Llotja, com és el cas de la instal·lació de la pantalla informativa de preus, la qual va suposar una innovació espectacular. En els seus orígens, la taula únicament era elèctrica i, per tant, els preus s’havien de passar manualment. De canviar els números se n’encarregava una persona que fixava preus i anava passant els diferents blocs informatius a pantalla.

«Molts pagesos s’assabentaven dels preus establerts i així no els enredaven»

Va suposar un avenç, però el canvi de preus era tan ràpid que molts van preferir anotar els preus en un full de paper, el qual s’aconseguia arribada la tarda. Amb el temps, la pantalla va quedar relegada i el full va resultar més pràctic.

Anys després van arribar a la Sala de Contractacions uns ordinadors, els quals estaven connectats a Madrid, que podien informar sobre les cotitzacions d’altres llotges espanyoles. Malgrat l’avenç, els llotgistes a Reus no seguien gaire la informació. Preferien centrar l’atenció en els seus negocis i economia.

Els receptors

L’arribada d’informació ha ajudat molt al sector agrícola, el receptor dels preus de la Llotja per excel·lència. Disposar del taulell de preus del seu sector de producció era vital per conèixer la situació del mercat del moment. “Molts pagesos s’assabentaven dels preus establerts i així no els enredaven. Avui tenen més capacitat de conèixer més detalls de la seva producció”, explica Sardà.

El secretari de la Cambra de Comerç confirma, però, l’existència de zones d’Espanya on encara “no hi ha necessitat de tenir una referència pel que fa als preus”. Seguint la línia de necessitats, Guinjoan afirma que la justificació de l’existència de la Llotja prové de “la necessitat comercial de Reus i del tarannà comercial del poble. El Camp de Tarragona sempre ha estat una zona rica en aigua, on hi havia mines i molta producció agrícola”. D’altra banda, recorda que “a partir dels seixanta, amb l’arribada del turisme, el sector ramader es va desplaçar cap a l’interior. La costa és per als turistes i l’interior per a la producció”.

Preus vius, mercat continu

Isidre Guinjoan parla de preus com qui parla d’una fotografia. “Marquen tendència”, anirà a l’alça o a la baixa. Comenta també que “els cereals canvien de preu cada dos minuts, perquè el mercat és viu”. Les operacions que es realitzen dins el procés de cotització són continues, globals i, amb el temps, s’han tornat molt més volàtils. “Ha entrat molta especulació en aquest món i, ja arriba a ser un tema financer, com el que et pots trobar a la borsa”, corrobora l’especialista en el sector dels cereals.

La fixació dels preus

A l’hora de posar els preus, Sardà en distingeix dos vessants: d’una banda fer-ho mitjançant taules de preus o bé mitjançant una reunió presencial, a càrrec d’un expert en el tema que farà de moderador, qui serà l’agent comercial. Tindrà la confiança de la Llotja i dels operadors per fixar els preus. “Són una mena de notaris i, a més són independents”, explica Sardà. En aquest marc, Guinjoan afegeix: “La seva funció bàsicament és assessorar les dues parts interessades per tal que es posin d’acord. Com que no hi ha contractes, és la persona qui garanteix que l’acord es compleixi”. Aquests operadors, moltes vegades, solucionen conflictes que poden produir-se entre productors i comerciants en tenir un producte cotitzat a la baixa.

Respecte al sector dels cereals, Guinjoan esmenta que “no hi ha compradors ni venedors, sinó que es troba l’expert del que parlàvem. Ell treballa cada dia de la setmana i dóna informació dels preus a la zona d’influència de la Llotja”. Per posar els preus dels ous o del sector ramader sí que hi calen els compradors i venedors, ja que “encara es mouen i es reuneixen taules de cotització”.

llotjaAquesta dualitat de fixació de preus correspon a un sistema mixt, en el qual com informa Sardà, “diferents operadors envien els seus preus, i al final es fixa un preu des de la Llotja”. De fet, s’especifica que, en localitats com Saragossa es fa servir un mètode matemàtic que té aquesta mateixa naturalesa: “Es recullen opinions i es fixa un preu”, resol Sardà.

“Cada dilluns es recullen un centenar de preus diferents i llavors tot comença a córrer”, comenta Sardà. Tot i això, “ja no hi ve molta gent els dilluns a veure quins preus hi ha. Esperen a rebre-ho per correu electrònic. Qui torna aquí ho fa per tradició. El president de la Cambra de Comerç, Isaac Sanromà també té cura que els procediments siguin els correctes i impulsa, naturalment, la Cambra”, detalla Sardà.

‘La nostra força és la credibilitat’

Dins la Llotja es funciona per preus. No hi ha producte. Per tant, ambdós membres del patronat de la Llotja afirmen que “la nostra força és la credibilitat”. Fer les coses bé, diuen, garanteix que Reus evolucioni, ja que “la Llotja a Reus és el símbol inicial de tota l’economia i la societat, i el comerç també penja de la seva capitalitat”, afirma Sardà. De fet, situen la funcionalitat de la Llotja en informar sobre els preus dels productes, però també “esdevé un complement per altres activitats com la mediació o la certificació oficial de preus. Són més aviat tasques derivades”, comenta Sardà.

Dins la Llotja es funciona per preus. No hi ha producte

El patronat de la Llotja es distingeix com l’òrgan suprem de decisió de la Llotja. A més, té una funció integradora de tots els estaments implicats en el mercat. Aquest conjunt humà està compost per tres entitats promotores: la Cambra de Comerç de Reus, el Col·legi d’Agents Comercials de Reus i Caixa Tarragona. A més, també s’inclouen la resta dels sectors agropecuaris.

Més que preus

La Llotja també és un espai on s’han acollit diferents actes com ara trobades de llotges d’àmbits més grans o, també és el cas de la cinquantena Trobada de la Borsa de Cereals. “Un tema que va tenir molta importància va ser del col·leccionisme. Es mostraven medalles, plaques de cava, segells i, de vegades, encara fem trobades similars”, diu Guinjoan. Aquesta Borsa del Col·leccionista va néixer l’any 1975 i va esdevenir una branca de la Llotja. “L’associació filatèlica i numismàtica de Reus té una seu aquí, de fet. Es troba molt propera a nosaltres”, continua Guinjoan.

Un any abans de la seva creació, l’Ajuntament va celebrar una reunió per tal d’organitzar un mercat filatèlic els diumenges al matí. Vist l’èxit que va tenir, la Borsa del Col·leccionista va passar a la sala de contractacions i, poc després, l’Ajuntament ja La

La pinzellada

La Llotja ja compta amb més de 700 anys d’història i és la institució més antiga de la ciutat de Reus. La seva tasca està dividida en dues parts: per una banda, té el centre de contractació de productes agropecuaris, on la sala de la Llotja es descriu com l’espai en el qual es duu a terme la compravenda de qualsevol mena de producte; l’altra tasca, ja esmentada, es refereix a la categoria d’institució informativa, ja que difon els preus de referència oficial de productes del camp i ramaders. Cada dilluns, sota la tutela i control de la Generalitat, s’estableixen 148 cotitzacions de 14 sectors agroalimentaris diferents.