Fotografia de proximitat

Fotografia de proximitat

El col·lectiu De Temporada exposa les seves obres el primer dissabte de cada mes a la plaça del Fòrum; volen apropar el seu art a la ciutadania de Tarragona

Els uneix una passió però discrepen en molts aspectes a l’hora de portar-la a terme, expressar el seu art o la seva relació amb la resta de la societat. És un grup heterogeni però molt ben avingut, joves i veterans, nois i noies que formen part d’una iniciativa envejable i poc freqüent en una ciutat com Tarragona on la cultura sobreviu com pot en comptagotes i, sovint, massa sovint, gràcies a iniciatives particulars.

Rubén Pedomo De Temporada2De Temporada és un col·lectiu de fotògrafs que fa poc més d’un any i mig van decidir unir energies per donar un impuls a aquesta disciplina artística. El primer dissabte de cada mes munten les seves parades de fotografies al Mercat del Fòrum, on cadascú mostra el seu nou material i el posa a la venda. “Hi ha gent que et pregunta el motiu de la foto, on l’has fet, de tot. Altres que només miren però, al cap i a la fi, hi ha molt moviment i d’això es tracta”, diu Pep Escoda, un dels membres del col·lectiu, el més veterà pel que fa a carrera fotogràfica i el més conegut i mediàtic. “Ara hi ha moltes fotografies a la xarxa, a internet, però no és el mateix veure una foto en una pantalla d’ordinador que tocar-la, tenir-la entre les mans”, assegura Marta Richardson.

Richardson, que treballa a l’estudi de Pep Escoda, ha estat l’última a arribar a la reunió. Els fotògrafs de De Temporada es reuneixen els divendres a l’estudi d’un parell dels seus membres, Kiko Prado i Carlos Coronado, que van crear Polarizador fa uns anys. El primer, Prado, va estudiar disseny gràfic i posteriorment va centrar-se en la fotografia comercial, mentre que Coronado, que és mexicà, també es va formar en el disseny gràfic. “Fa un any i mig que vam obrir les portes i ens dediquem a la fotografia i el disseny gràfic”, diu Prado. Els membres del col·lectiu gairebé no hi caben. Són més d’una desena i es troben asseguts en forma de cercle, ocupant el sofà i totes les cadires disponibles en la meitat del local que fa d’oficina i recepció, mentre que a la part posterior es troba l’estudi fotogràfic pròpiament dit. L’ambient és acollidor, la llum és càlida i els mobles de fusta ajuden a crear una atmosfera de complicitat. Malgrat tot, són pocs els que prenen la paraula al començament i només Pep Escoda i Gerard Boyer, un calero -gentilici de l’Ametlla de Mar-, prenen la iniciativa. Amb el pas dels minuts, l’entrevista es converteix en un debat a deu veus. Tothom hi diu la seva.

No tots els membres de De Temporada tenen una formació específica en fotografia. Alguns, molts, són gairebé autodidactes, altres han estudiat, fins i tot, Belles Arts, un altre grup ha passat per l’Escola d’Art. Aquest últim és el cas de Gerard Boyer. Informàtic de professió, va decidir passar per aquesta escola fa uns cinc anys. “Per a molts l’Escola d’Art ha estat un nexe d’unió entre nosaltres i ens ha servit per aprofundir en la fotografia”, diu. “Jo era pescador i un dia vaig agafar una càmera que tenia per casa i vaig començar a fer fotos. Així van ser els meus inicis”, afirma Pep Escoda. De fet, Escoda, sí que va anar a l’Escola d’Art, però a fer pintura i no pas fotografia. “Vaig fer exposicions de pintura i, mira que et dic: no torno a agafar un pinzell perquè, sinó, deixaria la fotografia”, assegura aquest artista que ha guanyat 4 premis Lux d’or i dos de plata.

L’entrevista es converteix en un debat a deu veus. Tothom hi diu la seva

Kiko Prado Polarizador 1La idea de crear un col·lectiu com De Temporada va sorgir de forma gairebé natural. Va ser la conseqüència lògica en un grup d’apassionats per la fotografia que es reunien per assistir al festival SCAN (Festival Internacional de Fotografia de Tarragona ). “Després d’una d’aquelles reunions hi va haver una pluja d’idees i vam pensar que estaria bé fer una cosa així en la que ha desembocat De Temporada”, explica Pau López, potser el membre que fa un tipus de fotografia diferent perquè realitza muntatges visuals amb fotos. López va ser president de l’Associació d’Artistes de la Part Alta, que va ser un dels forns on es va començar a cuinar el col·lectiu. “Els artistes que estaven catalogats com a fotògrafs dins aquesta associació van començar a crear aquest moviment”. “Hi va haver diferents intents, anys enrere, de fer una cosa semblant al que ara és De Temporada, però no havia funcionat mai”, recorda Pep Escoda. “Al final es tractava d’apropar la fotografia al carrer perquè sinó s’hauria de veure en galeries i, sincerament, a Tarragona no n’hi ha moltes”, afirma Empar Ibáñez. Ella, que també es va formar a l’Escola d’Art, explica que el grup es reunia els dissabtes d’estiu a la Plaça del Fòrum i xerraven de com es podria desenvolupar el projecte.

“A la Part Alta pensàvem què podíem fer per treure les fotos al carrer, perquè tinguessin visibilitat”, diu Gerard Boyer. Malgrat formar un grup, un col·lectiu, no hi ha una temàtica imposada en cada mostra. És a dir, cada membre de De Temporada porta a la parada aquelles fotos que considera més adients o li vénen més de gust, amb llibertat. “Tothom és molt lliure de fer el que vulgui en aquest aspecte, no hi ha cap norma escrita”, diu Empar Ibáñez. “Cadascú fa coses noves o no segons vegi, al seu criteri”, apunta Boyer. “Sí, així és, ens ve de gust? Doncs ho fem, així de fàcil”, afegeix Cristina Serra.

La finalitat, segons expliquen aquests artistes, no és tant la de vendre les seves fotografies, com donar a conéixer la seva obra. “El nostre afany, l’objectiu, és el de difondre els nostres projectes. Cada vegada hi ha més gent que veu les nostres fotos. De fet, és com si estiguessin en un museu”, explica Pau López. “El més important és que el projecte tingui repercussió i, d’aquesta manera, que el col·lectiu uneixi forces”, diu Pep Escoda.

«No és el mateix fer fotos que ser fotògraf, que és una manera de viure»

Des de De Temporada s’assegura que a Europa hi ha iniciatives semblants a la seva, com a Sicília. El col·lectiu està agermanat amb La Parada, un projecte similar al seu que es desenvolupa al Mercat de l’Albaceria, al barri de Gràcia de Barcelona. Tot i que De Temporada és encara una iniciativa jove, ja ha sortit de Tarragona, concretament en mostres a Cambrils, Igualada o Escornalbou. “Encara hi ha molta gent que desconeix què fem. Es sorprèn en veure’ns al mercat”, afirma Gerard Boyer. “Aquesta és la gràcia de sortir al carrer perquè la gent pot conèixer l’artista, l’autor de l’obra”, explica Escoda. “Amb la parada pots verbalitzar la fotografia, pots explicar tot el que la gent et demani i això és un valor afegit”, apunta Cristina Serra.

En un món on es fan més fotografies que mai i en què cada persona té al seu abast un dispositiu que li permet fer fotos d’una manera fàcil i cada vegada amb més qualitat gràcies als telèfons mòbils, cal plantejar-se quin és el futur real de la fotografia. Així, el fet que qualsevol pugui fer una foto i difondre-la a través de les xarxes socials podria devaluar el treball dels fotògrafs perquè molta gent ja no valora com cal la seva feina en creure’s capaç de fer el mateix pel simple fet de tenir un aparell amb una sèrie de filtres que capta imatges visualment impactants. Els membres de De Temporada defensen el paper del fotògraf enfront l’allau d’imatges en el món cibernètic. “No és el mateix fer fotos que ser fotògraf, que és una manera de viure”, diu Pep Escoda. “Ara s’ha transformat el mitjà per accedir a la fotografia. Amb Kodak es va produir la democratització d’aquesta disciplina. Amb tot, s’ha de dir que els professionals, quan tenen un projecte fotogràfic a la ment, tenen un perquè i un per a què. Això els diferencia de les persones que simplement fan fotos”, analitza Empar Ibáñez.

PapaafeitantseLes facilitats que atorga el món digital, des de càmeres que et permeten veure la foto tot just després de fer-la i, per tant, esborrar-la i fer-ne una altra si no agrada, els retocs en l’edició de la imatge, no són arguments suficients perquè tots els membres del col·lectiu treballin en digital. Així, malgrat la dificultat del món analògic, en el sentit contrari de l’argument anterior, en què fins que no es revelava la foto no es podia veure si era bona o no, la limitació en el nombre de fotos (rodets) i la complicació en el revelatge i l’edició de les imatges (calia un petit laboratori a casa amb una habitació fosca que no tots els professionals tenien), hi ha fotògrafs que encara prefereixen l’analògic al digital. Gerard Boyer és un d’ells. “Sóc informàtic i treballo amb ordinadors tot el dia, l’últim que em ve de gust quan faig fotos és posar-me davant la pantalla a veure el resultat. Trobo que és més fascinant revelar el carret i comprovar què ha sortit aleshores”, diu. “Cada vegada treballo menys en format digital. És molt diferent quan fas un encàrrec o treballes per a tu mateix”, analitza Escoda. Alguns, com Rubén Perdomo -professional de mitjans de comunicació en el món audiovisual- asseguren que primer fan fotografia digital i que acaben en analògic.

La facilitat amb què es pot retocar un fotografia fent servir un programa d’edició tan popular com Photoshop i a l’abast de tothom ha provocat que moltes instantànies estiguin excessivament retocades. De fet, una portada del suplement d’El Periódico en què apareixia l’actriu espanyola Inma Cuesta, va suscitar molta polèmica perquè Cuesta va denunciar que la foto havia estat retocada en excés, un fet que era evident en contraposar la foto original i la final. “Sempre s’ha retocat, la llum i altres aspectes. Amb tot, jo sóc partidari que cadascú faci el que vulgui. Al final no t’has de preguntar si s’ha retocat molt la foto o no, sinó si t’agrada o no t’agrada”, diu Pep Escoda. “A mi, personalment, no m’agrada que les fotos estiguin massa retocades”, diu Cristina Serra, mentre que Alba Rodríguez assegura que “hi ha retocs molt subtils i que milloren una imatge i que la gent no se n’adona”.

«Hi ha retocs molt subtils i que milloren una imatge i que la gent no se n’adona»

Malgrat les divergències de criteri i opinions, el grup és una pinya. Tots destaquen la col·laboració i l’intercanvi d’informació entre ells. “Una de les grans virtuts de De Temporada és que ens ajudem i ens expliquem els uns als altres com treballem. Ens portem molt bé i això és una de les claus del projecte”, assegura Gerard Boyer. “A Tarragona m’he trobat que molts fotògrafs són molt reservats, no et donen informació d’on poder fer i trobar alguna cosa. A Barcelona això és diferent, hi ha una noció més clara de compartir, com entre nosaltres”, diu Alba Rodríguez.

Albert Cilveti 2De Temporada treu recursos d’on pot. La il·lusió i les ganes són els seus principals actius i, mentre destaquen l’ajuda d’alguns patrocinadors, lamenten la poca implicació de l’Ajuntament en projectes culturals com el seu. “Estem molt agraïts a l’Òptica Fullana perquè ens ajuda i la Generalitat ens va donar un cop de mà quan vam començar”, diu Pau López. Des del col·lectiu asseguren que Espimsa no els cobra l’espai que ocupen al Mercat del Fòrum però lamenten la falta d’implicació del consistori. “A Tarragona no tenim un centre d’art ni res. Si ens cedissin un espai, el condicionaríem nosaltres mateixos, però es veu que no pot ser”, diu Pep Escoda amb certa ironia mentre afirma que l’Ajuntament, excepte les festes de Santa Tecla i el festival SCAN, no aposta per la cultura. “Hi ha alguna sala d’exposició municipal?”, pregunta mentre remata: “La cultura és l’economia del futur i aquesta ciutat s’ha de creure una sèrie de coses si vol fer un pas endavant. Nosaltres estem lluitant constantment i la prova és que traiem la nostra obra al carrer”. Empar Ibáñez i Gerard Boyer aposten per la iniciativa pròpia: “Per treure l’art al carrer cal que intervingui alguna institució? Si aconseguim més finançament privat, no dependrem dels diners públics”. Un argument que Alba Rodríguez rebutja: “Precisament els diners públics haurien de servir per impulsar els projectes culturals”.

De Temporada té voluntat de continuïtat. Els seus membres estan engrescats i tenen al cap alguns projectes que encara no volen donar a conèixer. De moment, les fotos dels artistes tarragonins es poden veure, tocar i comprar al Mercat del Fòrum el primer dissabte de cada mes.