Canvi radical

Canvi radical

La nova presó de Mas d’Enric suposa un concepte totalment diferent si es compara amb la de Tarragona. Espais oberts, modernitat i un sistema de seguretat fonamentat en la tecnologia, grans trets diferencials

DSC_5472Com el dia i la nit. Qualsevol semblança entre l’antiga presó de Tarragona i Mas d’Enric és gairebé casualitat. Si de cas les reixes i alguns filferros espinosos, i prou. De fet, les reixes no són les típiques de barrots verticals, sinó que els espais es delimiten per portes i finestres de vidre gruixut i barres horitzontals, molt diferent del concepte clàssic de presó. “És, possiblement, la presó més moderna d’Espanya”, diu Francisco Romero, director del centre i qui s’encarrega de fer la visita als mitjans.

El que més sorprèn és l’amplitud dels espais. Són 65.636 metres quadrats de presó. Des de la recepció de familiars, passant pels passadissos d’accés, la cafeteria i, per descomptat, els patis, tot és enorme. De fet, la presó tindrà una capacitat de 1.028 interns, molt superior als poc menys de 350 que hi havia a la presó de Tarragona, que va tenir un màxim de 447 interns, en una època de massificació total amb 4 presos per cel·la.

Tot es veu enorme i, de fet, la forma dels edificis on es troben els mòduls no recorda un centre penitenciari, sinó naus industrials en un polígon. “No hi ha res que sobresurti a la paret perquè els presos puguin accedir al sostre dels edificis”, diu un dels funcionaris. Tradicionalment els interns utilitzaven l’accés als terrats per amotinar-se. El perfil dels edificis, el que anomenaríem l’skyline de la presó, és harmònic, de color verd i amb una forma arrodonida, com un prat de petits turons. “Això crec que no s’ha fet per cap tema de seguretat. És un tema estètic de l’arquitecte”, admet el mateix funcionari. Ajuda també que en el moment de la visita [novembre de 2015, dies abans de l’arribada dels primers presos], es vegin vehicles de transport i treballadors acabant d’enllestir el recinte per tenir aquesta imatge d’àrea industrial.

La presó tindrà una capacitat de 1.028 interns, molt superior als poc menys de 350 que hi havia a la presó de Tarragona

Des de la zona dels patis i des de dins dels mòduls estant, és difícil apreciar les reixes exteriors –altíssimes-, un fet que provoca la sensació de trobar-se en una mena de camp de treball més que una presó. El fet que tot sigui tan gran, amb gran presència de la llum natural en un emplaçament situat enmig d’un espai verd, provoca una sensació de tranquil·litat i això, de ben segur, ajudarà a minimitzar les situacions d’estrès i agressivitat que es podrien produir en presons antigues massificades i amb absència de la llum solar. Les pistes esportives i la piscina serviran per canalitzar l’energia dels interns, encara que molta gent pensi que això són luxes excessius pels presos. “La gent es pensa que una condemna de tres anys, per exemple, és poca cosa. Jo sempre dic que un dia a la presó és molt. S’ha d’estar dins per saber-ho. El fet de seguir unes normes i uns horaris i estar privat de llibertat. Estar a la presó no és cap luxe”, afirma Francisco Romero.

DSC_5446Mas d’Enric havia estat un quarter militar durant molts anys. L’accés al nou centre penitenciari es va fer una carretera d’uns dos quilòmetres que penetra entre un bosc de pins. La sensació és la d’una pel·lícula americana en què les presons sempre es troben al final d’una via solitària que desemboca en grans edificis envoltats d’arbres. Mas d’Enric en cap cas és sinistre. La construcció de la presó ha costat uns 112 milions d’euros, amb l’equipament necessari i compta amb les mesures de seguretat més avançades. “Abans la vigilància la feien els funcionaris exclusivament. Ara tenim tot un seguit de càmeres i elements tecnològics que ens ajuden moltíssim”, afirma un altre funcionari.

A banda dels mòduls convencionals, Mas d’Enric té un espai per encabir 62 dones preses i 62 joves (fins als 21 anys). Els interns poden comunicar-se de diferents maneres amb els seus familiars o amics: mitjançant comunicacions orals, és a dir, a través del vidre –la típica escena d’algú que visita un pres-, tenint dues visites a la setmana en una gran sala amb 38 locutoris; la visita familiar, de les que poden gaudir entre 2 i 4 al mes i les visites íntimes, els anomenats vis-a-vis, de les que poden disposar 2 vegades al mes. També hi ha visites de convivència, en les quals els presos poden anar a una sala molt gran i poden passar fins a 6 hores amb els visitants. Aquestes visites no les poden rebre tots els presos i aquells que poden només en disposen d’una al mes.

Les pistes esportives i la piscina serviran per canalitzar l’energia dels interns, encara que molta gent pensi que això són luxes

DSC_5494Les cel·les són molt diferents de les que hi havien al centre de Tarragona. D’entrada tot és nou i només hi ha dos llits per cel·la. “És molt estrany que algun pres demani estar sol. Pot passar, però en casos comptats. La soledat no és bona per ningú, tothom busca la convivència”, diu Francisco Romero. Així, els presos poden tenir televisió dins la cel·la sempre i quan la comprin ells mateixos. “Abans hi havia una hora d’apagada de les llums però ara poden veure la televisió sempre i quan no molestin la resta dels interns amb el soroll”, explica el director. La biblioteca, una aula d’informàtica o un gran teatre, conformen alguns dels serveis a disposició dels interns que, a mesura que passin els mesos aniran omplint una presó que suposa un canvi radical comparat amb l’antic centre de l’avinguda de la República Argentina de Tarragona que ara és un centre obert.