A les calçotades!

A les calçotades!

Calçotades

Calçotades

Cada any més d’hora, una gernació d’urbanites envaeixen els afores i altres indrets més rurals per celebrar un ritual pagà que consisteix en embrutar-se les mans de cendra, el pitet de salsa i el coll de la camisa de vi negre. Parlem, evidentment, de la calçotada

El calçot, aquest ceballot que comporta un any de conreu, ha esdevingut un símbol gastronòmic del país. Acompanyat de salsa romesco sol degustar-se a peu dret, per després entaular-se amb la carn a la brasa, les patates al caliu, l’escalivada, els fesols… tot ben regat amb vins de la terra. És una tradició molt arrelada però relativament propera en el temps (de finals del segle XIX) que ha anat passant de generació en generació tot consolidant-se. Aquest costum que va néixer a la capital de l’Alt Camp -Valls- i fins als anys 60 del segle passat va estar circumscrit als seus rodals. Els darrers decennis, però, s’ha estès arreu del territori català, amb especial èmfasi al camp de Tarragona.

És una tradició molt arrelada però relativament propera en el temps (de finals del segle XIX)

La temporada de calçotades s’inicia tradicionalment el mes de novembre (encara que cada cop se’n veuen més a partir d’octubre) i perdura fins ben entrat l’abril. Gaudir d’una bona calçotada és molt més que degustar un plat singular i exquisit, perquè la calçotada agermana gastronomia, companyia, paisatge i tradició.

La calçotada no es pot entendre si només ens fixem en el seu element central, el calçot. La salsa -una variant del romesco, més líquida per facilitar sucar-hi el calçot- és indispensable per donar-li gust. Té tantes receptes com persones que la fan, encara que els seus ingredients essencials són les avellanes, l’oli, el vinagre, la nyora i els alls i la tomaca escalivats. Un dels plaers més grans d’assistir a una calçotada entre amics és sucar el calçot en les diferents salses que porten els assistents. Em podeu creure.

Acompanyeu-nos, doncs, a fer un bon àpat de calçots (amb carnada inclosa)i descobriu amb nosaltres els secrets més ben guardats d’aquesta tradició tan estimada.